Mussolini arenga les seves tropes amb l’arc de Constantí al fons
Desfilada del exèrcit nazi
Durant el periode d’entreguerres (1918-1939), la profunda crisi econòmica, política i social permetran l’aparició dels totalitarismes. A continuació, trobareu un esquema amb les idees principals:
I una presentació molt aclaridora:
John Maynard Keynes (1883-1946), economista britànic, sostenia ja en 1913 que el liberalisme econòmic de tall clàssic necessitava adequar-se a les circumstàncies econòmiques i socials del nou segle.
Aquesta afirmació la sistematitzaria en la seva obra Teoria general sobre l’ocupació, l’interès i els diners, publicada en 1936. En ella analitzava les causes de la depressió mundial i proposava una sèrie de receptes per solucionar-la. Assegurava que el motor de l’economia hauria de sustentar-se en l’adequada relació entre l’oferta i el consum, doncs d’ella depenien els beneficis empresarials i la inversió.
Segons Keynes la crisi de 1929 havia retret la demanda i era necessari estimular-la d’alguna manera, generant una demanda addicional que tirés de la producció. Les mesures no intervencionistes dels estats capitalistes no havien aconseguit tal objectiu. Advocava per tant per una activa intervenció de l’Estat que restablís l’equilibri entre oferta i demanda.
Bàsicament proposava el següent:
• Desenvolupar una política d’inversions estatals en obres públiques (carreteres, pantans, etc.) que servís d’estímul a la iniciativa privada a través de la demanda de ciment, ferro, components industrials, etc. La mà d’obra emprada en aquestes activitats minoraria la desocupació, incrementaria la massa de consumidors i estimularia l’activitat econòmica .
• Posar en circulació abundant diners amb la finalitat d’estimular una moderada inflació. El perill d’una alta taxa d’inflació seria inexistent en tant l’atur anés elevat.
• Incrementar els salaris. La reducció dels salaris com a mesura per mantenir l’ocupació (defensada pels economistes clàssics) va ser refutada per Keynes qui assegurava que l’ocupació no depenia dels salaris sinó del consum i la inversió. Una disminució dels sous dels treballadors provocaria un retraïment que deprimiria el consum i en conseqüència, la producció.
• Intervenir en tots els sectors econòmics, regulant la fixació de preus, salaris, mercat laboral, concedint subvencions a les empreses, etc.
En suma:
Keynes va advocar per l’abandó de l’ortodòxia del “laissez-faire” que havia guiat el capitalisme del segle XIX i va proposar un major protagonisme de l’Estat en la vida social i econòmica. Va ser precisament el que mitjançant el New Deal va posar en pràctica a Estats Units el president F. D. Roosevelt a partir de 1933.
Davant les dificultats a distingir taylorisme i fordisme, a continuació penjo la definició de tots dos conceptes que són complementaris però no el mateix:
F. Taylor (1856-1915)
Taylorisme
Sistema d’organització científica de la producció aplicada a les grans empreses, amb l’objectiu d’augmentar la productivitat. També s’anomena sistema Taylor, perquè seguia les teories proposades per l’enginyer F.W.Taylor. La seva aplicació va donar lloc a la primera cadena de muntatge, introduïda a la fàbrica Ford, el 1913, raó per la qual aquest sistema també es coneix per fordisme.
Sistema d’organització del treball, basat en les idees de F.W.Taylor, precursor de la dita organització científica del treball, que consisteix fonamentalment en l’estudi detallat dels processos de treball, que són descomposts en diverses tasques, el temps d’execució de les quals es determina mitjançant cronometratges, i en l’establiment, com a incentiu, del pagament de primes lligades al rendiment. Amb el taylorisme, que neix i s’estén amb la introducció de les grans cadenes de producció en sèrie, hom pretén, d’una banda, d’eliminar temps morts i moviments inútils i, d’altra banda, d’aconseguir, com deia Taylor, una “cooperació estreta, íntima, personal, entre la direcció i els obrers”.
Línia de muntatge de la Ford (1913)
Fordisme
Sistema de producció industrial introduït per Henry Ford a les primeres dècades del s XX. Les teories clàssiques de l’organització industrial-taylorisme i fordisme- sorgiren al principi del segle XX, època en què culminà el maquinisme, amb la introducció de nous mètodes d’organització del procés de treball. Així com el taylorisme cercava de millorar l’eficàcia industrial, el fordisme prestava molta més atenció a la sortida comercial dels productes: la producció en massa requereix mercats de masses. El fordisme suposà la introducció de la cadena de muntatge mòbil i la fabricació portada a terme a grans plantes i adreçada a mercats de masses. Aquest sistema de producció a gran escala esdevingué essencial per a la indústria de l’automòbil mundial i, posteriorment, fou adoptat per altres sectors industrials.
Una petita i aclaridora presentació en power point sobre el tema:
Comentari PAU dels mosaics de l’absis de la Catedral de Monreale.
Comentari PAU de l’aqüeducte de Segòvia.
(feu servir els altaveus)
Comentari PAU de l’Ara Pacis Augustae.
(feu servir els altaveus)
Comentari PAU del Sarcòfag dels esposos, trobada a Cerveteri.
(feu servir els altaveus)
Comentari PAU de la Casa del poeta tràgic a Pompeia.
Comentari PAU del Dorifor de Policlet.
