En plena Ciutat Vella, a la plaça Vila de Madrid, es troba la via sepulcral romana que correspon a un vial secundari que unia la colònia de Barcino amb l’actual zona de Sarrià. Va ser descoberta en 1954 durant unes obres realitzades per l’arquitecte municipal Adolf Florensa que va plantejar la creació d’una plaça que pogués incorporar la troballa com a conjunt monumental.
La via arribava a la porta sud del card maximus, fora del recinte emmurallat romà, ja que la llei prohibia els enterraments a la ciutat. A banda i banda de la via es localitzen els 95 monuments funeraris, llaures, deixants, túmuls cònics i de base quadrangular i sobre tots cupas (cupae estructies, en maçoneria i revestits d’estuc; i cupae solidae, en pedra), uns monuments semicirculars que recorden al tonell de fusta, situats a un nivell inferior. La zona funerària va estar en ús entre els segles I-II, amb el pas del temps i les deposicions constants de riera la zona va quedar totalment reblida, la qual cosa va ocasionar la seva preservació.
Al costat de la zona arqueològica es localitza un Centre d’Interpretació, que alberga els objectes localitzats en el jaciment i explica l’organització del territori de Barcino, centuriació, vies, camins i també el complex món funerari romà, a través dels ritus documentats en la necròpoli.