El 14 d’abril de 1931 es proclamava la Segona República espanyola en un ambient d’eufòria. Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment per a que la república arreglés tot allò que la monarquia (amb la Dictadura de Primo de Rivera inclosa) no havia pogut solucionar.
Però la República tampoc va poder resoldre els problemes pendents.
Primer per les divisions entre dretes i esquerres, que s’anaren agreujant, i pels problemes derivats de la crisi econòmica i la ineficàcia d’algunes de les solucions aplicades.
En segon lloc, per les circumstàncies internacionals desfavorables que li va tocar viure a la República: la crisi econòmica dels anys 30 i l’ascensió dels règims totalitaris no ajudaren en res a la voluntat dels republicans, especialment els d’esquerra, de crear un règim democràtic estable.
La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases: govern provisional (1931), Bienni Reformador (1931-1933), Bienni Negre (1933-1936) i Govern del Front Popular (1936). La dinàmica és prou senzilla: durant el govern provisional, redacció de la Constitució de 1931, la base jurídica del nou règim; durant el Bienni Reformador, govern d’esquerres, amb una clara voluntat transformadora, que es plasmà en diverses reformes a nivell polític, militar, econòmic, social, cultural, etc; durant el Bienni Negre, amb govern de dretes, reacció conservadora, amb la paral.lització de les reformes; finalment, amb el govern del Front Popular, les esquerres recuperen el poder i reinicïen el procés reformista endegat el 1931.
En cada fase hi va haver oposició i problemes, raó per la qual la República mai va trobar l’estabilitat necessària. Ans al contrari, la radicalització políticosocial de les dretes i esquerres va anar augmentant fins arribar al trencament: un grup de militars dretans, que no païren el nou triomf de les esquerres en les eleccions de febrer de 1936, s’aixecaren contra la República i forçaren la guerra civil de 1936-1939.
I amb la guerra va venir la derrota dels republicans i la fi del somni d’una Espanya democràtica, republicana i lliure.
(FONT: Buxaweb)
Article de El Periódico de Catalunya : Halladas dos fotos inéditas de Centelles en las que Capa aparece tras Azaña y Negrín