“Posseiré el meu cos per sempre, ja que no em corrompré, no em descompondré, no em podriré, no em cucaré”. El Conjur 154 del Llibre dels Morts expressa l’obsessió dels antics egipcis per perviure a l’Altre Món i escapar a la destrucció i l’oblit. Imaginava Tutankamon que tornaria a la vida amb tot el seu equipatge en un univers tan estrany com el d’Internet? Probablement no. El segle XXI ha sortit a l’encontre del segle XIV aC en una iniciativa digna del thriller més emocionant arqueològic, i el jove faraó daurat i l’equipament complet de la seva tomba, minuciosament descrit i comentat pel seu descobridor, són a l’abast immediat de tota la humanitat mitjançant un simple clic.
El Griffith Institute d’Oxford, que conserva les notes, fotografies i diaris d’excavació d’Howard Carter, ha culminat la creació d’una extraordinària base de dades (http://www.griffith.ox.ac.uk/gri/4tut.html) amb les fotografies i les fitxes de l’arqueòleg dels 5.398 objectes de la tomba de Tutankamon. De la cèlebre màscara d’or al més humil i minúscul penjoll, trosset de vidre o de lli. L’amant de l’egiptologia o simplement de la història accedeix a aquest tresor d’informació amb dits tremolosos: és teclejar i les “coses meravelloses” apareixen davant dels teus ulls a les fotos originals d’Harry Burton, el fotògraf de Carter, acompanyades de les fitxes amb la seva descripció i situació a la tomba escrites de puny i lletra del propi descobridor! (amb la seva transcripció).
La web es denomina Tutankhamun: anatomy of an excavation i la persona que l’ha concebut i dissenyat és el prestigiós egiptòleg txeca Jaromir Malek (Pribyslav, 1943), conservador dels arxiusdel Griffith. Malek ha estat aquesta setmana a Madrid amb motiu de l’exposició de còpies dels tresors de Tutankamon que s’exhibeix fins al 16 de gener a la Casa de Camp. L’egiptòleg explica que el projecte de posar al faraó i el seu aixovar a la xarxa arrenca de la constatació de què avui, 88 anys després de la troballa de la tomba el 1922, amb prou feines el 30% del contingut d’aquesta ha estat estudiat científicament. “Al ritme actual, faran falta més de cent anys per completar la feina que va començar Carter”, deplora Malek. “És el gran fracàs de l’egiptologia”.
Què ha passat? “Bé, el buidat i inventariat de la tomba, que a més estava extraordinàriament plena, va ser un procés laboriosíssim, que va consumir les energies d’Howard Carter. Va ser una feina minuciosa, exhaustiva, modèlica, però va causar un gran estrès a Carter -més encara per les tensions polítiques-, que no va poder emprendre la publicació científica de l’excavació. Els objectes de la tomba han estat fotografiats, mostrats en exposicions i infinitat de catàlegs, llibres i revistes, però molt poc estudiats científicament. Fins i tot peces tan icòniques com la màscara d’or pateixen d’una falta d’anàlisi en profunditat”. Malek subratlla que hi ha hagut una sorprenent paràlisi dels estudiosos a l’hora d’abordar aquest ingent material i assenyala que la seva consulta a la xarxa és una oportunitat per avançar en la investigació.
Al tresor de Tutankamon adorm, doncs, un altre tresor: de coneixement. “Així és, i quan tot el material hagi estat estudiat, la seva contribució al coneixement de l’Antic Egipte raurà en la tecnologia: entendrem millor com feien les coses els egipcis”.
Les fotos, les fitxes, els mapes i diagrames de Carter, les notes dels treballs de conservació i restauració efectuats a les peces, tot això ara ja a disposició de tot el món ha de servir per incentivar l’estudi. “Carter va tardar deu anys a buidar la tomba, nosaltres hem tardat 15 en bolcar-la en Internet”.
Malek és en una posició privilegiada per comentar el recent anunci de la devolució a Egipte de 19 peces de la tomba de Tutankamón que tenia el Metropolitan Museum de Nova York. “En realitat no podem estar segurs que aquests objectes siguin de la tomba. No totes les peces que tenen relació amb Tutankamón procedeixen d’allà. Si el MET vol tornar-los, perfecte, és la seva decisió, però igual podria tornar totes les seves col·leccions”. Malek es mostra lliscadís en preguntar-li sobre les coses que Carter i Lord Carnarvon van escamotejar de la tomba, encara que admet el fet. “No aprovo, però entenc que Carter volgués quedar-se alguna cosa, no una obra mestra, sí un record, un memento de l’excavació. Sigues positivament d’una peça treta de la tomba que ja ha estat tornada: un ushebti, una figureta funerària. La hi va donar Carter a una persona que treballava amb ell”.
Howard Carter examinant el tercer sarcòfag.
Sobre la personalitat de Carter, Malek sospita que molt probablement era homosexual i esmenta una foto en la qual se li veu inusualment feliç amb un jove. Aquesta inclinació contribuiria, en aquella època, a convertir-lo en una persona encara més malcarada. “La seva falta d’estudis i la seva procedència humil el feien sentir-se sempre qüestionat i ofès”. Carter -encara que “sens dubte difícil”, afegeix Malek- era un home de molt talent, d’enorme intuïció, i un treballador incansable. “Tots hauríem tirat la tovallola davant de les dificultats que ell va afrontar. Si hagués estat un tipus fàcil i amable no hagués descobert la tomba de Tutankamon ni hauria acabat d’excavar-la”.
FONT: El País