L’extensió del dictamen variarà segons els casos. Els informes de valoració poden ser molt elaborats o molt simples. Depèn de la importància econòmica de l’encàrrec, del valor del bé objecte de taxació i de la complexitat de la valoració.
Un esquema simple podia ser el següent:
– Finalitat o objectius de l’informe: Sempre s’ha de concretar quins són aquests objectius, quina és la seva finalitat.
Es important limitar temporal i espacialment l’informe pericial, ja que les conclusions canviaran depenent del moment i el lloc en el qual es realitzi.
Aquí també s’haurien de situar les possibles limitacions o condicions per a la realització de l’informe.
– Metodologia utilitzada: des de la inspecció visual de l’obra, presa de mostres, investigació documental, fotografies, etc., TOT el que porti a les conclusions finals.
– Fitxa tècnica de l’obra i examen organolèptic de la mateixa.
– Història material de l’obra: lloc on estava situada originalment, on es troba en l’actualitat, si s’ha traslladat en diferents ocasions, etc.
– Conclusions de l’examen a les quals s’arriba i que han de ser coherents amb els objectius.
És important, en aquest punt fer l’anàlisi iconogràfica seguint les pautes de Panofsky:
1. anàlisi preiconogràfic
2. anàlisi iconogràfica
3. anàlisi iconològic
També és imprescindible parlar de l’estat de conservació de l’obra, de les restauracions que ha sofert al llarg del temps, donar recomanacions de conservació i restauració si és necessari.
– Taxació pericial prenent el preu de rematada de la mateixa obra o d’altres de similars en mercats d’art.
– Bibliografia i altres fonts d’informació.