– L’ensorrament de 50 metres de murs romans fa saltar les alarmes al parc – Els sindicats denuncien que el lloc el controlen la Camorra i Protecció Civil
MIGUEL MORA – Roma – 28/01/2010
Pompeia: Jardí dels fugitius
Pompeia, la ciutat romana que va sepultar la cendra del Vesubi, Patrimoni de la Humanitat protegit per l’Unesco des de 1997, continua sofrint dos mil anys després l’abandonament i la imperícia de les autoritats. Sota la persecució de la Camorra, que trafica a la zona arqueològica i edifica on li sembla, la gestió de Pompeya va ser lliurada l’estiu passat pel Govern a un comissari extraordinari, mànager de la totpoderosa Protecció Civil, dotat d’atribucions especials.
Justificada com solució a la “greu degradació” i a l”estat de risc” que amenaça l’àrea, en la gestió del comissari Marcello Fiori ha prevalgut l’espectacularitat i la superficialitat sobre la qualitat i la seguretat, segons afirmen experts i treballadors del camp.
“Pompeia, amb 2,5 milions de visitants i 20 milions d’ingressos a l’any, es gestiona avui amb un estil espectacular i populista incompatible amb el temps, gairebé sempre lent i ingrat, de l’arqueologia”, resumeix un funcionari del lloc que demana anonimat.
El símptoma més clar és que entre els 600 treballadors de PompeIa regna l’omertà. Només els sindicalistes parlen, des de fora, amb nom i cognom. La resta no revela la seva identitat per temor a les represàlies.
Un misteriós incident ha estat convertit gairebé en assumpte d’Estat per la direcció. Els treballadors denuncien que s’ha intentat minimitzar danys molt greus. I això ha fet esclatar al lloc arqueològic una tensió latent des de fa mesos.
El 14 de gener, una obra posada en marxa molt de pressa, en torns de set dies, segons els sindicats, per donar brillantor a la imminent visita al lloc d’un polític (no és clar si és el president Giorgio Napolitano o el primer ministre Silvio Berlusconi), va causar l’enderrocament de dos murs, un de 30 metres i un altre de 20. Dues parets de cases antigues, segons algunes fonts decorades amb frescs, es van venir a baix.
El sindicalista Gianfranco Cerasoli, de l’UIL, explica que l’obra va ser decidida pel comissari Fiori i afectava la zona de la Via de l’Abundància, on es troben la Casa dels Castos Amants -descoberta el 1987 i tancada amb bastides des de llavors- i la Casa de Polibio. “Van col·locar una grua molt gran sobre un terraplè fràgil, i amb la pluja la grua va caure sobre el mur que envolta l’Illa de la Casa dels Castos Amants; aquest al seu torn va enderrocar una paret contigua”, explica Cerasoli.
El comissari Fiori ha negat que els desperfectes hagin estat greus, ha desmentit que els hagués causat una grua i els ha atribuït a les fortes pluges.
Seguint al mil·límetre la línia oficial, Fiori ha preferit anunciar que “el febrer serà possible veure l’excavació de la Casa dels Castos Amants a través d’un plàstic transparent i un sistema de càmeres de televisió”.
El director de l’excavació de Pompeia, l’arqueòleg Antonio Varone, ha acusat els sindicats d’alarmisme i ha tret ferro al contratemps, limitant-lo a un “petit corriment de terres”.
Però la denúncia parteix de la prestigiosa associació privada Itàlia Nostra, que |vela pel patrimoni cultural. Itàlia Nostra parla d’omertà i de “distorsions” en la gestió i ha exigit “transparència immediata”.
Una funcionària del parc dóna la seva versió mentre s’allunya de l’oficina per parlar sense ser sentida: “Tenim por, el clima aquí és d’intimidació. No sabem si més no quins danys reals hi ha hagut perquè la consigna és no parlar, i ni tan sols no han deixat entrar els tècnics a fer fotos”.
Els sindicats expliquen que les obres en curs costaran 33 milions d’euros, i que el dia 20 el comissari va firmar un lliurament de 200.000 euros per reparar els danys. A més, assenyalen que 12 dies després de l’incident no s’havia enviat el preceptiu informe al director general del ministeri, Stefano de Caro.
Segons Bagio de Felice, del sindicat CGIL, “l’actuació de Fiori i la falta de reacció del ministeri que dirigeix Sandro Bondi revelen que l’Estat ha abdicat de tutelar el patrimoni de Pompeia i Nàpols i certifica el fracàs de la política cultural”.
“En aquest desert fa carrera la presumpta eficàcia de la Protecció Civil, que usa els mateixos mètodes a Pompeia que en L’Aquila. Entre nosaltres circula aquest acudit: n’heu arribat 2.000 anys tard a l’erupció, ara no fa falta que us afanyeu”.
Fiori és un home versàtil i de provada capacitat de treball. Però els tècnics dubten que sigui l’home que necessita Pompeya. “És un lloc molt delicat, no pots fer obres com si fos una autopista”, assenyala Pietro Giovanni Guzzo, responsable estatal (superintendent) del lloc des de 1994 a 2009. L’arqueòleg recalca que “a Pompeya el més important és combatre la infiltració de la Camorra, que edifica habitatges il·legals on vol i controla els negocis a la zona”. Segons el diari L’Unità, que va destapar l’incident, un comerciant de l’àrea, Nicola Mercurio, s’ha convertit “en el braç dret de Fiori“. El juny de 2009, la policia de Nàpols va descobrir un túnel secret de 30 metres ple d’objectes robats que anava des de l’excavació fins un habitatge proper.
Font: El Pais