JACQUES-GERMAIN SOUFFLOT: Església de Sainte-Geneviève (Panteó)
L’arquitectura grega i romana va ser el model fonamental del Neoclassicisme, amb l’afegit de cúpules i espais circulars inspirats en el Panteó de Roma i en les grans cúpules del Renaixement i el Barroc: Santa Maria dei Fiore de Florencia, Sant Pere del Vaticà, Saint Paul de Londres.França és el país on l’arquitectura neoclàssica es manifesta de forma més esplèndida. L’admiració pel classicisme grec com a negació del Barroc italià s’ha d’interpretar també en el sentit d’afirmació de la personalitat de l’art francès enfront del predomini secular de l’art italià. La primera gran figura de l’arquitectura neoclàssica a França, Jacques-Germain Soufflot (1713-1780), es confessava admirador del gòtic i del classicisme, i va intentar conjugar totes dues influencies en una obra emblemàtica de l’arquitectura francesa: l’Església de Sainte Genevieve a París, posteriorment convertida en Panteó per la Revolució Francesa, l’any 1791.
ÉTIENNE-LOUIS BOULLÉE: Cenotafi de Newton
Juntament amb aquesta arquitectura classicista, destaca, a Franca, l’activitat de Étienne-Louis Boullée (1728-1799) i de Claude-Nicolas Ledoux (1736-1806) que als seus escrits i projectes plantegen una arquitectura utòpica basada en les formes geomètriques simples, de la qual és exemple el projecte de Cenotafi de Newton (1784).
Casa de Thomas Jefferson (Monticello)
La popularitat que va assolir a Anglaterra l’arquitectura classicista de Bramante i de Palladio (la influència ja era evident a les obres de Wren el S. XVII) queda palesa en nombroses obres que han dut a parlar d’un neopalladianisme que arribarà a l’altra banda de l’Atlàntic i es convertirá en l’estil predominant en l’arquitectura oficial dels Estats Units. L’obra més característica a la nova república americana es el Capitoli de Washington obra de proporcions monumentals coronada per una gran cúpula ; doble tambor i llanterna; però també hi trobem obres menys monumentals fetes segons els models fixats en els tractats de Palladio, com la Casa de Thomas Jefferson (Monticello) a Virginia, clarament inspirada en la Villa Capra de Palladio.
KARL GOTHARD LANGHANS: Porta de Brandenburg
A Alemanya, la Porta de Brandenburg de Berlín, obra de Langhans, recorda els Propileus de l’Acròpolis d’Atenes per la severa columnata dòrica, alhora que remata una espectacular perspectiva urbana que deu molt als principis de l’urbanisme monumental barroc, tot i el seu aparent classicisme.
A Espanya, l’arribada de Carles III (1759) després dels seus anys de govern a Nàpols va suposar l’entrada d’artistes italians i, sobretot, de les publicacions sobre les excavacions d’Herculà i sobre el palau reial de Caserta que el mateix rei havia patrocinat.
JUAN DE VILLANUEVA: Observatori meteorològic
Aquestes influències son evidents en l’obra de Juan de Villanueva (1739-1811), l’arquitecte mes representatiu del Neoclassicisme a Espanya. Domina bé les proporcions i construeix amb sobrietat i elegància els seus edificis com ara l’Observatori astronòmic i l’actual seu del Museu del Prado a Madrid. L’altra gran figura de l’arquitectura neoclàssica és l’italià Francesco Sabatini, que va ser el favorit de Carles III pel que fa a les obres oficials; la Puerta de Alcalá, (1769-1778) i els jardins del Palacio de Oriente, totes dues a Madrid, són les obres mes conegudes de Sabatini.