Author Archives: filosofia1bata

8. Podem comprar el temps perdut?

 Aquesta imatge preten fer reflexionar sobre la importancia del temps, que cada segon es unic i irrepetible, hi ha moltes formes de gastar el nostre temps, tenim que escollir aquella de la que no ens arrepentirem, perque el temps no te preu, .

Heu volegut mai canviar el passat?  jo si.

Aquesta imatge preten fer reflexionar sobre la importancia i el valor del temps, tot sovint no li donem importancia als nostres actes pero cada segon es unic i irrepetible. Segur que tothom té en ment alguna cosa de la que s’arrepenteix de no haber fet en el passat i ara és massa tard, no hi ha forma  de canviar-ho, ni amb les majors fortunes del món ni els bens mes valuós poden competir amb el pas del temps.

Roger Brunet Reverter
1Batx A

METAFÍSICA

Notas como se acerca?

Cada latido, cada suspiro, cada segundo pasado estamos mas cerca de ella, la muerte es el fin del camino de la vida, el cual todos recorremos y inevitablemente hemos de finalizar… no hay forma de librarse, todos estamos condenados a sufrirla. Lentamente se acerca, nos acecha desde las sombras… la notas?

Alvar Gimenez Pacheco
2n Batx. B
muerte, antropologia

Per què aquesta diferència

És curiós, o, més ben dit, trist, el fet que per afirmar, respondre positivament, ser amable, simpàtic, i, en definitiva, unir-se com a persones, hi ha una paraula diferent en cada llengua.
En canvi, per rebutjar, respondre negativament, ser antipàtic, i, en conseqüència, separar-se i ésser contrari, en tots els idiomes s’assembla molt el terme.
Això fa pensar el per què és tan fàcil aprendre el mot per distanciar-se com a persones i com la llengua ha evolucionat de manera contrària quan es tracta del mot per unir-se, que trobem un diferent per a cada llengua.

Diego López Santos

1 Batxillerat A

Filosofia Social, relacions humanes; Antropologia, l’evolució del llenguatge

LA FELICITAT EXISTEIX NOMÉS QUAN ÉS COMPARTIDA?

He escollit aquesta imatge i aquest títol per a fer pensar a les persones si la felicitat només existeix quan és compartida, ja que en una foto podem observar a un grup d’amics junts i contents, sense compartir res més que l’amistat i a l’altre hi observem un home feliç amb un simple objecte material però està tot sol i no el comparteix amb ningú. A llarg plaç qui serà més feliç? algú que comparteix la felicitat amb d’altres o algú que materialment té més però no ho pot compartir?

MAR PUJOL
1r BATXILLERAT A
ètica, amistat

Existeix el silenci absolut?

Existeix el silenci absolut?

No us heu preguntat mai si existeix el silenci absolut? Doncs jo si, i tinc una teoria, “ El silenci absolut no existeix”
Que els nostres sentits (l’oïda) no puguin percebre determinats sorolls, no vol dir que hi hagi silenci. Ja que per un gos, aquest silenci que nosaltres considerem, no existeix, ja que ell te més bona oïda i pot experimentar sorolls que nosaltres, els essers humans, no sentim. També crec que, ningú no pot afirmar que un soroll no és soroll pel simple fet que no es percebi.
Perquè he triat aquesta foto? Doncs perquè el mar, per molt lluny que el tinguem, sempre està en moviment, sempre te alguna ona espetegant o trencant, que emet un so.
Per tant, considero que un soroll per inaudible i simple que sigui, trenca qualsevol tipus de silenci. I finalment, amb tot això, afirmo que el silenci absolut no existeix.

MARIA TORRAS ARRIAGA
1R BATXILLERAT A
metafísica, epistemologia

És real o és tot un somni?

He triat aquesta fotografia ja que la que tenia no era tant increïble per ensenyar-vos el que la vida ens aporta i que fins hi tot ho podriem confondre amb un somni.
Existeixen varies preguntes filosòfiques sobre si la vida és un somni, si en realitat som el somni d’un altre, què es un somni i què és la realitat, etc. Podriem passar-nos una eternitat discutint sobre aquest tema però jo no vaig per aquí, jo vull fer veure d’una manera molt diferent al que altres ho fan del que tenim però no apreciem, no parlo del sentit material, parlo de tot allò que ens envolta i que, de tant que ens preocupem per nosaltres mateixos, no veiem el que està passant a la resta. I es que, si la nostra actitud no canvia, realment no trobarem paisatges per a deleïtar-nos com aquest, i llavors només podrem somiar somiant.

Eduard Giralt F.

1er Batxillerat A Continue reading

Si l’ésser humà és un animal social, per què pot arribar a ser tan egoista?

Si l'èsser humà és un animal social, perquè és egoista?L’ésser humà és un animal social, necessita la companyia per viure. Però quan surt el seu jo és converteix en un ésser egoista que només pensa en ell mateix, és aquell el qual lluita per les coses que l’interessen mantenir o aconseguir. Ja hem passat l´època aquella en que el més fort era el que sobrevivia, perquè era el que aconseguia el menjar o la caça? O potser és que no era una època sinó que és una característica de l’èsser humà, però no és l’única? Per una part sabem que és un ésser egoista però per una atra desitja i necessita ser respectat, estar considerat, ser estimat i poder estimar …

Maria Guardiola Moliner, 1er batx A
ANTROPOLOGIA, SOCIOLOGIA

Quin camí ens porta a la felicitat?

camí a la felicitat?

He escollit aquesta imatge i aquesta pregunta perquè no se sap realment si el camí que escollim ens portarà a aconseguir la felicitat, perquè per a cada persona encara que fagi les mateixes accions, aquestes poden tenir unes conseqüències diferents. Cadascú escogeix el que vol fer a la vida, pero no sap com es poden desenvolupar els fets, d’aquí la pregunta: quin camí ens porta a la felicitat? Perquè pot ser les coses no sempre són com un espera…

Lidia Díaz López
1r Batxillerat A

ANTROPOLOGIA, FELICITAT