He triat aquesta imatge perquè el camí és una manera de simbolitzar el trajecte que des de que naixem fem, fins arribar a la mort. Tots sabem quin és el inici d’aquest camí. Des de ben petits que comencem a tenir vivències i a mesura que anem creixent és molt probable que trobem pedres al llarg d’aquest camí. Pedres que ens faran madurar i créixer com a persones. Malgrat tot, quan arribem ja al final d’aquest trajecte, és quan realment s’aixeca aquesta pregunta existencial, que tothom en un moment determinat de la seva vida es planteja. De manera que a partir d’aquesta pregunta, hi ha dues vies de pensament. ¿Està connectat el passat de l’home amb una evolució governada per la casualitat? Si es així, quin futur tenim tots nosaltres? Per una altra part, si l’home va ser creat per Déu, aleshores el propòsit de Déu determinarà el que el futur depara per a la humanitat?

Judith Salamero Campoy
2n batxillerat B
metafísica, vida, mort