L’ésser humà és un animal social, necessita la companyia per viure. Però quan surt el seu jo és converteix en un ésser egoista que només pensa en ell mateix, és aquell el qual lluita per les coses que l’interessen mantenir o aconseguir. Ja hem passat l´època aquella en que el més fort era el que sobrevivia, perquè era el que aconseguia el menjar o la caça? O potser és que no era una època sinó que és una característica de l’èsser humà, però no és l’única? Per una part sabem que és un ésser egoista però per una atra desitja i necessita ser respectat, estar considerat, ser estimat i poder estimar …

Maria Guardiola Moliner, 1er batx A
ANTROPOLOGIA, SOCIOLOGIA