Heu volegut mai canviar el passat?  jo si.

Aquesta imatge preten fer reflexionar sobre la importancia i el valor del temps, tot sovint no li donem importancia als nostres actes pero cada segon es unic i irrepetible. Segur que tothom té en ment alguna cosa de la que s’arrepenteix de no haber fet en el passat i ara és massa tard, no hi ha forma  de canviar-ho, ni amb les majors fortunes del món ni els bens mes valuós poden competir amb el pas del temps.

METAFÍSICA

Mirant aquestes fotografies, em pregunto: L’ésser humà o l’animal: Qui és més racional?… No és difícil adonar-se, de que l’animal mata per a la seva pròpia supervivència i instint, en canvi, l’home mata, generalment, per aconseguir més poder i diner.

Raquel Larrosa Soler

1er Batx A

Antropologia

És curiós, o, més ben dit, trist, el fet que per afirmar, respondre positivament, ser amable, simpàtic, i, en definitiva, unir-se com a persones, hi ha una paraula diferent en cada llengua.
En canvi, per rebutjar, respondre negativament, ser antipàtic, i, en conseqüència, separar-se i ésser contrari, en tots els idiomes s’assembla molt el terme.
Això fa pensar el per què és tan fàcil aprendre el mot per distanciar-se com a persones i com la llengua ha evolucionat de manera contrària quan es tracta del mot per unir-se, que trobem un diferent per a cada llengua.

Diego López Santos

1 Batxillerat A

Filosofia Social, relacions humanes; Antropologia, l’evolució del llenguatge

He triat aquesta fotografia ja que la que tenia no era tant increïble per ensenyar-vos el que la vida ens aporta i que fins hi tot ho podriem confondre amb un somni.
Existeixen varies preguntes filosòfiques sobre si la vida és un somni, si en realitat som el somni d’un altre, què es un somni i què és la realitat, etc. Podriem passar-nos una eternitat discutint sobre aquest tema però jo no vaig per aquí, jo vull fer veure d’una manera molt diferent al que altres ho fan del que tenim però no apreciem, no parlo del sentit material, parlo de tot allò que ens envolta i que, de tant que ens preocupem per nosaltres mateixos, no veiem el que està passant a la resta. I es que, si la nostra actitud no canvia, realment no trobarem paisatges per a deleïtar-nos com aquest, i llavors només podrem somiar somiant.

Eduard Giralt F.

1er Batxillerat A Continue reading →