Com ja potser sabeu pel Facebook, he passat tres setmanes entre juliol i agost a Glasgow, amb una beca de la Generalitat, estudiant anglès a la Glasgow School of English. Vam estar vivint al Victoria Hall, una residència universitària ben a prop de la Glasgow Caledonian University. Podeu veure un munt de fotos en aquest àlbum de Picasa o també a dins del Facebook.

Les que veieu aquí són:  – respectivament – camí del llac Ness, davant el castell d’Edimburg i a la vall de Glencoe.

És molt difícil explicar de forma breu el munt de coses viscudes a Escòcia durant aquest dies, però sí que m’agradaria fer cinc cèntims d’alguns detalls que m’han sorprès i cridat l’atenció. En podeu trobar una breu síntesi en l’article que vaig publicar el dissabte, 7, el mateix dia que tornàvem, a El Punt (també en PDF). Per cert, mentre era allà també es va publicar el polèmic article “Funcionàries i funcionaris: per què?” (en PDF), text que… tindrà continuació, oi tant que sí!!!

Vaig tenir molta sort amb les nois i nois, el meus col·legues “profes”, als quals els va tocar el mateix curs. Com podeu veure a les fotos són gent eixerida i simpàtica (més que jo, “probably”), amb els qui vam anar d’excursió, prendre cervesetes, fer plans culturals, superar les dificultats,… i aprendre anglès. Com deien a Barcelona el 1992, “amigos para siempre”.

Apart dels que ja tots sabeu: no hi fa calor, hi ha un monstre noia (Nessy) al llac Ness, en Mel Gibson fa de Wallace a “Braveheart”, el Festival d’Edimburg és genial, els homes porten “kilt” o també que és el país del món amb la més alta densitat d’inventors…, he de dir que em va impressionar l’estimació que tenen els escocesos per la seva història. Volen la independència, perquè “la senten” (tan de bo l’aprenguéssim nosaltres). Però no són violents ni amargats. A casa d’uns bons amics, no lluny de Pollock Park, vaig veure uns episodis d’un documental història de la BBC que us recomano (presentat pel Neil Oliver, però que només es pot veure o descarregar si ets dins d’UK).

En aquests dies escocesos hem fet excursions ben boniques: a les Hihghlands, on hi ha castells a dojos (com el d’Urquhart); als parcs nacionals: el “Loch Lomond and The Trossachs” i el “Cairngorms National Park”; al castell d’Stirling i a la ciutat emblemàtica d’Edimburg; a la zona de Glencoe i també fins a Oban; o, més a prop, a Luss o Invereray. Alguns van gaudfir de la illa d’Arran (jo no hi vagi poder ser). Han quedat coses pendents… I, de dins de la ciutat, cal assenyalar una mena de “top five” (perquè si no, no acabaríem mai): Kelvingove Art Gallery and Museum, Cathedral i voltants, la Burrell Collection; tot allò relacionat amb Mackintosh (que és com el gaudí d’allà)… i la biblioteca Mitchell, i tants d’altres llocs. Està molt bé el web http://www.visitscotland.com/

També vam poder gaudir dels pubs (recomano “The Horseshoe”, l’”Sloan”, el !”The Accounting House”, el “Drums & Monkey”, l’”Scotia”… bé, i altres deu o dotze); de bones pel·lícules al GFT (Glasgow Film Theatre), on vaig veure una pel·lícula excel·lent, “The concert” (en rus i francès!); danses locals i balls d’arreu… En fi: una mica de tot, en bon rotllo. A l’article de El Punt assenyalo algunes limitacions.

Això del “kilt” també és ben interessant. Com que ja és massa llarg i desornat tot això, acabo amb la Mare de Déu del Barça: resulta que fa tres anys, el Barça va dur una imatge de Montserrat allà, amb motiu d’un partit – que, per cert, vam guanyar –  contra el “Celtic”. Ara és a l’església de St Aloysius, ben cèntrica,:i la vaig descobrir pel munt de persones que van a resar a la capella on es troba. En tinc fotos. Si és que… estem arreu!!!

He portat un munt de coses (sense extralimitar-me dels maleïts 15 kg de Ryanair) per la família i els amics: coses de tartan (no es menja, és la roba aquesta escocesa), coses del “Celtic”, coses tipus “whisky, coses “kitsch” i alguns “pongos”, i un munt de fotos, idees, papers, records, etc. Quan ens veiem, en parlem, i si pot ser davant una “pint lager o ale”, molt millor!!!

Recordo: article a El Punt.