Bones festes del Nadal 2008

Publicat el per
Respon

nadal2008

Eiii!!!
Molt bones festes a tota la família, a cada família.

Que ho celebreu com cal i que els Reis us portin el que demaneu i el que ens convingui més.

Fins el 2009, nois, noies i amics tots!!!!

Per cert, recolzeu la campanya Salvem la Filosofia, ara!, a Facebook. Apunta-t’hi i porta-hi una amiga o un amic. Si són d’especial renom, que m’escriguin… a veure què aconseguim!!

This is The Magi, by He Qi (China). He Qi is a professor at the Nanjing Union Theological Seminary and a tutor in the Philosophy Department of Nanjing University. He is also a member of the China Art Association – http://www.heqiarts.com/

La felicitat, és al nostre abast?

Publicat el per
Respon

happinessEl Magazine de La Vanguardia – aquell que reparteixen els diumenges i que és ple de fotos i de publicitat – cada cop m’agrada més. El diumenge 14 de desembre hi ha un text que es titula “La fórmula de la felicidad”. El recomano: aquí el teniu.

Tot i que la meva opinió és que la concepció de la felicitat d’Aristòtil és ben millor que la dels altres que se citen en el text, us en copio un fragtment: “La felicidad, por fin, parece estar al alcance de nuestra mano.
El largo recorrido que nos ha llevado hasta este punto arrancó antes de la era cristiana en las ágoras atenienses, donde nació una nueva ciencia que daría mucho que hablar: la filosofía. Nombres como Platón, Sócrates, Séneca o Epicuro fueron algunos de sus hijos más insignes, los primeros en elevar preguntas fundamentales sobre el hecho de ser humanos y de cómo los seres humanos podíamos alcanzar la felicidad. Pero hasta hace muy poco, para la mayor parte de la sociedad sus enseñanzas quedaban relegadas a los libros de historia, sin conexión con la vida moderna y, por supuesto, sin efecto sobre nuestra capacidad de ser más o menos felices.

Todo esto cambió en los albores del siglo XXI. Exactamente en el año 2000, un filósofo de nuestro tiempo, Alain de Botton, puso a los viejos filósofos a la orden del día en un libro que vendió cientos de miles de ejemplares en todo el mundo: Las consolaciones de la filosofía. En él demostraba que las palabras de los clásicos eran perfectamente válidas para dar respuesta a las inquietudes del hombre moderno y a la eterna búsqueda de la felicidad (…).

En el año 306 a.C., Epicuro fundó una institución filosófica cuyo objetivo era promover la felicidad, según una definición propia que aseguraba que “el gozo es el principio y el fin de una vida dichosa”. Esta afirmación dio pie a numerosos equívocos…”

En parlem en un proper xat al nostre Campus virtual ?

Com es fa per a redirmir-nos quan l’hem ben espifiada?: una altra “super-peli”!

Publicat el per
4

ccielo02Una pel·lícula sincera, tendra, dura i, a la vegada, educativa. És una narració dramàtica que adapta una novel·la d’en Khaled Hosseini. Bona part dels diàlegs de la pel·lícula són en dari i pastun, dues de les llengües de l’Afganistan. Suposo que ho fan per a què sigui més realista: el doblatge al castellà és boníssim. Els paisatges i ambients no són pas d’estudi: semblen del mateix Afganistan.

Un resum de la trama, que us copio d’Internet: “San Francisco, año 2000. Amir, felizmente casado, recibe ejemplares de su primera novela; tal hecho coincide con una llamada desde Pakistán, lo que despierta recuerdos en parte sepultados, pero nunca olvidados. Corría 1978 y en Kabul, Afganistán, siendo un niño pastún, era amigo de Hassan, a pesar de que éste era de etnia hazara e hijo de Alí, un sirviente de su padre. Ya en esos años había empezado a apuntar su habilidad para imaginar historias, y los dos chicos disfrutaban sobremanera haciendo volar cometas. Pero un hecho traumático va a levantar un muro entre ellos… La invasión soviética de 1979 obligará a Amir y a su padre a intentar la huida del país, lo que tras varias peripecias conduce a Estados Unidos”. Adverteixo, però, que hi ha molt més.ccielo01

Els temes són l’amistat, la justícia, la lleialtat, la redempció. M’ha impressionat com s’expressen les il·lusions pròpies de la infància, un dels períodes en què els humans som més grans, més dignes. Hi ha frases glorioses, d’aquelles que un diu: “jo, me la voldria escriure per a recordar-me’n sempre!!!”.

La pel·lícula parla de les equivocacions o – per ser més clars – dels pecats que comet fins i tot la gent normal, essent o no nens, i també del sentit de culpa i de la possibilitat de reparar les faltes i de redimir-se mitjançant el perdó i el lliurament als altres. Hi ha com una mirar de Déu, que es concreta en l’expressió: “Hi ha un camí per a tornar a ser bo”. Els nens i els altres actors, genials!!

Els film dura 122’, el director n’és en Marc Foster i va ser realitzada l’any 2007. La van haver d’enregistrar a la Xina, en llocs molt adients, i han protegit els nens que hi van participar per a evitar-los la possibilitat de represàlies. ÉS que la situació a l’Afganistan és, realment, dura, dura. Que bé que vivim a Occident, tot i que a vegades no ens ho sembli. Es troba fàcilment en DVD i, si no, demaneu-me-la.