Ja tenim un Campus virtual !!!

Des de fa unes setmanes, força alumnes del nostre Centre  poden seguir treballant i col·laborant al propi aprenentatge i al dels altres des de caseta, o des de la Biblioteca pública.

cvAmb l’ajut de la Plataforma Moodle de la XTEC (anomenada Àgora en codi) poden accedir a alguns cursos i realitzar un munt de consultes i activitats. Això s’anirà estenent.

Per exemple, en algunes de les assignatures de Filosofia (des de la de 2n de Batxillerat, o la de 1r, i fins a l’Educació eticocívica de 4t i la Filosofia per a joves de 1r) es poden consultar els apunts, les fitxes i textos de treball, etc, així com també lliurar treballs i activitats, participar en fòrums o xats o omplir qüestionaris d’autoavaluació.

Una de les coses més importants és que el Moodle no és un Fotologot o un Messenger sinó un àmbit acadèmic d’aprenentatge, quelcom seriós, on tot ve enregistrats i avaluat per professor.

Forçá cursos admeten un accés als Convidats, punxant on diu “Visitant”. Es pot escollir l’idioma, des de l’àrab a l’anglès o al català.

S’agrairan comentaris sobre aquesta experiència. En els propers dies tenim convocats els primers “xats acadèmics”. A veure si surten bé…

Coneixeu Facebook?: mireu aquest article !!!

fb-2Hola! No esteu encara a Facebook? De què aneu?

El diumenge 9 de novembre m’han publicat un article a El Punt (“Xarxes socials a Internet: repengem-nos-hi?“. Aquí el teniu complet (fent click!), i a continuació us en faig cinc cèntims d’alguns paràgrafs, ok?

M’interessa molt la vostra opinió, ja sigui comentant-ho aquí o enviant-me un e-mail o – fins i tot en l’era del Facebook – a través del meu Facebook o – fins i tot – jeje, de paraula…

Algunes coses que he escrit són que… “des del maig del 2008 tenim Facebook en català (ca.facebook.com). Aquest és un d’aquells fenòmens que se’ns en poden anar de les mans: hi ha més de 100 milions de persones que hi són, i el nombre creix sense desaccelerar-se. Aquest matí llegia una «dieta digital»: per sobreviure a l’excés d’informació aconsellaven esborrar-se d’una «xarxa social». Podria deixar jo el meu Facebook? Mai de la vida! (…).
fb-1Sé que tenim «vida real»: anem a l’escola o al treball, fem esport, xerrem en família… però Facebook ha aconseguit esdevenir una «xarxa social completa», en la qual ens submergim. La Naomi Alderman, a l’article «Hello, friend! Will ever meet?» (The Guardian, 12/9/08), es torna a fer la pregunta: ¿les amistats online són realment amistats? Ella opta decididament per la comunicació IRLin real life»), com la majoria de nosaltres. I les estadístiques encara ens són favorables: el 90% dels contactes i amics que tenim són de gent que coneixem «face to face» (…).
Faig dues propostes: (a) acceptar només amics coneguts realment i (b) mai, mai, mai… comparar-nos amb ningú. Transmetem-ho als joves. Recuperem els sentiments, la proximitat física, percebre una cara real cansada i notar el somriure, que «fa bona olor». Som humans i Facebook només és una eina. Això sí, guapíssima!”.
I un últim detall. A l’article vaig escriure que “des del 2007 s’hi afegeixen uns 250.000 usuaris cada dia: el creixement setmanal supera el 3%. La gent jove hi entra arrossegada per altres i n’actualitzen sovint les dades”. Se m’ha dit que m’he passat amb aquesta dada. Potser sí, però us n’assenyalo, la font: està recollida al diari El País. En fi, si ens enganyen…

Un equip de periodistes al nostre IES

Pa?sDes de fa força anys, alguns diaris i altres mitjans de comunicació pretenen que els estudiants us fiqueu dins del meravellós món de la comunicació. Sovint cerquen la seva pròpia difusió o donar una imatge de col·laboració amb el món educatiu. No sé si ho fan amb tota la bona intenció del món, però no és pas dolent que ens ofereixin algunes possibilitats.

Una de les més interessants és la de El País. El projecte s’anomena El País de los Estudiantes, i és un programa dirigit a … Bé, us ho copio, en breu. “…es un programa dirigido a colegios e institutos con el fin de que alumnos/as y profesores/as elaboren en equipos un periódico a través de Internet y puedan ganar, además, fantásticos premios”.

Hi participen alguns professors (jo ja m’hi he enregistrat i tinc les meves claus d’accés) i hi poden intervenir els estudiants de 3r d’ESO en amunt. L’objectiu és que – entre els qui us hi enregistreu – fem un equip per a confeccionar i editar un diari, com si fos imprès, però amb Internet. Ells ens donen totes les eines necessàries, i un disseny preparat (sembla el seu!!!!).

El diari que podríem fer ha de tenir cinc seccions (una pàgina de cada com a mínim):  Portada i (1) Sociedad y Cultura, (2) Deportes, (3) Medio Ambiente, (4) Tu Entorno y (5) Tema Libre. Els alumnes podeu ser (a) dissenyadors, (maquetar les pàgines: és super-fàcil…); (b) redactors (escriure els articles); (c) fotògrafs o il·lustradors (aportar els continguts gràfics) i (d) correctors (revisar l’ortografia, gramàtica i estil). També es pot fer més d’una feina. Eest-al professor coordina tot això: tindríem reunions per Internet (Messenger o Moodle) i algunes presencials…

Podeu mirar-ho a la pàgina http://www.estudiantes.elpais.com/ (poseu la província de Girona, i…. després mireu-ho: especialment allà on diu “Conoce el País de los Estudiantes en 5 minutos”: és un breu vídeo, com el d’aquí a l’esquerra) . Us podeu enregistrar a l’altre lloc que he marcat amb vermell a la foto de dalt: “Regístrate”.

Avantatges d’enregistrar-vos: a) que podreu participar en un apassionant concurs – o més d’un – amb excel·lents premis (una mena de Trivial) . Jo ja he tingut alumnes que han guanyat una PDA, un MP3 i fins i tot un portàtil…; b) podeu formar part de l’equip de periodistes del nostre IES (cal que em comuniqueu les dades per a donar-vos-hi d’alta). En els dos casos, triomfarem!!!

Us hi animo!!! Pregunteu-me el que us calgui, ok?