Arxiu de la categoria: Filosofia

Recursos per a l’estudi i el repàs de filosofia

Publicat el per
Respon

atenaA Internet hi ha molts materials que poden ser útils a un estudiant de Filosofia. A les webs de les meves asisgnatures de 1r i de 2n (que es poden veure des d’aquí) podeu trobar enllaços que confio us resultin útils.

Recentment he observat i m’ha interessat la Web que duu com a nom genèric Torre de Babel, perquè facilita una recerca ràpida i còmode de conceptes filosòfics.

Sempre he pensat que cap llibre ni cap web pot substituir les classes a l’Institut o a la Universitat, però en canvi – ara que ja no som pas lluny de la Selectivitat – sí que convé disposar d’un lloc on cercar idees breus per a resoldre un dubte o millorar un comentari de text. Ja em direu…

A més de la pàgina que he enllaçat aquí, hi ha altres recursos a la mateixa zona.

Per cert, il·lustro aquesta nota amb una imatge d’Atena perquè, com sabeu, d’entre les divinitats del panteó grec és la que – apart del seu aspecte guerrer – es considera com a símbol del progrés intel·lectual. És la deessa de la Filosofia, encara que moltes vegades s’ha preferit anomenar-la amb el nom llatí, Minerva.

Coneixements d’alt nivell, i gratis!!!!

Publicat el per
Respon

yaleMoltes vegades pensem que les coses que són valuoses han de costar molts diners. i pot ser és veritat, sovint però no sempre.

Si voleu podeu donar un cop d’ull als cursos on line gratis que podem trobar a la prestigiosa Universitat de Yale, o al MIT. En aquest darrer cas, si cal podem accedir fàcilment a cursos preparats en castellà o bé dirigits a la Secundària superior.

No sempre trobarem tot el que volem, però a Internet hi ha moltíssims materials útils que podem seguir si som constants i ens deixem orientar bé. Per exemple, pot ser-nos útil la pàgina d’Universia. Ara bé, abans d’accedir a la Universitat o de ser més autònoms, potser ens convé profitar bé les pàgines educatives de per aquí, com, per exemple, i ara penso en Batxillerat (però també n’hi ha per a l’ESO i la Primària), les notres de l’Edu365 o les estatals del MEC.

Com n’és de diferent el món: joies d’arreu (poder, religió, simbologia)

Publicat el per
Respon

joiesAquesta mostra l’he visitada avui, 1 de març al matí, i val la pena. És a la Fontana d’Or, a la ciutat de Girona, al carrer Ciutadans, al costat de la plaça de l’Oli. En acabar, una cerveseta en una de les terrasses que hi ha a la plaça del Correu Vell, on comença el carrer de la Força, fa que l'”esforç” acabi sent deliciós.

La necessitat d’«adornar» el cos, coneguda a través de l’arqueologia i les representacions artístiques, és universal i es remunta als orígens de la història humana. Un estil estètic pot tenir un origen religiós, social o funcional que, un cop acceptat pel grup i sancionat per la tradició, passa a convertir-se en símbol.

En aquesta exposició (“El llenguatge de la joia”) es presenta una col·lecció de 247 joies ètniques que Montse Ester ha reunit al llarg de la seva extensa vida professional, procedents d’Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania, amb exclusió de l’anomenat món occidental.

L’associació entre joia i religió, compartida per tots els pobles del món, enfonsa les seves arrels en un concepte primigeni de la relació de l’home amb la natura. Calia procurar-se amulets màgico-protectors que actuessin contra els poders ocults, que protegissin contra el mals i que, alhora, fossin capaços de propiciar la fertilitat dels individus i la fecunditat de la terra. En suma, calia garantir la supervivència de la comunitat.

Un ornament pot fer referència a un grup d’edat, al pas per un nivell d’iniciació, a l’èxit en el camp de batalla o en la cacera, al seu estat civil, si se tracta d’un noble o d’un sacerdot… Tots ells són missatges codificats, però les situacions que els han creat tenen un caràcter universal. La funció econòmica de la joia ètnica està relacionada amb el seu valor de canvi dins d’un grup social i depèn de relacions socials distintives, les quals creen situacions d’oferta i demanda concretes. El llenguatge de l’ornament tradueix un missatge de bellesa, tradició i riquesa, i alhora emfatitza la identitat cultural.

Filosofia: febrer i març 2008, cicles de conferències a la ciutat de Girona i un concurs

Publicat el per
2

nenAquests propers dies comencen a Girona sengles Cicles de conferències que poden resultar-vos ben interessants:

  1. Figures de l’antiguitat grecollatina: per a comprendre la problemàtica a la qual es van haver d’enfrontar alguns dels representants més notables del pensament i cultura clàssics… val la pena fer-se un forat per a assistir a les sessions del Cicle de conferències que es farà a l’Auditori Narcís de Carreras de La Caixa (a Santa Clara, 11) de Girona alguns dimecres a les 7 de la tarda.
    Els temes són: Pèricles, Pitàgores, Diògenes el Cínic, Sòcrates i Juli Cèsar.
    I els dies són: 13, 20 i 27 de febrer i 5 i 12 de març.

  2. Ciència i religió: 4 sessions sobre la qüestió del conflicte entre aquestes dues formes de coneixement, dins la 3a edició de Girona a l’abast, organitzat per Bell-lloc. També sembla força interessant, i casualment es farà al mateix Auditori Narcís de Carreras de La Caixa (a Santa Clara, 11) de Girona, però els dimarts a dos quarts de vuit del vespre (19.30 h.).
    Els temes són: Cosmologia i religió; L’origen de l’home i la religió; Creació i evolució: hi ha un disseny en el món?; i Bíblia i Ciència, una tensió positiva.
    I els dies són: 12, 19, 26 de febrer i 4 de març.

Si voleu anar-hi amb mi, truqueu-me i en parlem.

Ep! Per cert, no us perdeu l’oportunitat de participar en l’edició d’enguany del Premi de Filosofia Arnau de Vilanova, del Col·legi de Llicenciats. Informeu-vos-en, o pregunteu-me.
Xavier.

Boeci, l’últim romà: “La filosofia sí consola”

Publicat el per
Respon

boeci

En aquests dies he estat rellegint els cinc llibres que té “La consolació de la filosofia” de Boeci.

Boeci (480 – 524 d.C.) és anomenat “l’últim dels romans”. De noble família, va ser ministre de Teodoric fins que aquest el va fer executar per la seva pressumpta participació en una conspiració contra ell. A la presó, mentre esperava l’execució, va escriure De consolatione philosophiae (se’n pot veure una edició facsímil d’una traducció catalana del s. XV), la seva obra més personal i molt llegida durant tota l’edat mitjana.

Es tracta d’una obra força original, d’inspiració platònica, en què alterna la poesia i la prosa. Se li apareix la Filosofia, en forma femenina, i, partint de la seva tràgica situació, hi manté un diàleg sobre els infortunis de l’innocent, la Providència, els alts i baixos de la Fortuna, la llibertat… sense recórrer a la seva profunda fe cristiana sinó tan sols a la raó.

Així mateix, amb les seves traduccions d’Aristòtil al llatí, Boeci transmet als intel·lectuals medievals la lògica i els principals conceptes aristotèlics tal com seran coneguts fins al s. XII.

He llegit la traducció catalana publicada per l’Editorial Laia el 1989 i una interessant edició en italià (també de butxaca) feta per la Biblioteca Universale Rizzoli el 1977 (i reeditada el 1995).

És clar que ara no val la pensa explicar aquí els cinc capítols, però vull que quedi constància de la meva recomanació…
Xavier.

Una canço ben maca dins un gran àlbum: M. del Mar Bonet

Publicat el per
6

terra-aNo sé si heu sentit el darrer disc de la Maria del Mar Bonet, “Terra secreta”. M’ha arribat mitjançant els Reis , que sí que existeixen [per cert: què us han portat que considereu realment “valuós”?].
Pot agradar-vos més o menys, però n’hi ha una, de cançó, que em sembla formidable: “L’exèrcit” [aquí].

Dura una mica més de 3 minuts i té una lletra de’n Jordi Guardans, amb aires d’himne contra la guerra. Introdueix un notable canvi en la línia intimista de les quatre anteriors cançons de l’àlbum. L’arranjament musical, de Dani Espasa , té una tornada molt atractiva, que potser recorda música de pel·lícula o de documental. És una cançó excel·lent: escolteu-la, com tot el disc.

La lletra diu:

Un exèrcit al costat d’un país sense fronteres,
molts soldats que jo he estimat són a les files primeres,
un exèrcit d’un país que té llum com a bandera,
és l’amor del seu encís, utopia presonera,
un exèrcit d’un país que té llum com a bandera.

Són arreu els núvols com trinxeres,
no se’ls veu i lluiten com a feres,
si s’abracen s’enamoren, el poder miren i passen.
El que fan és molt més que fer guerres,
van buscant tresors d’amor per terra,
i somien, s’equivoquen, en l’amor trencat rumien.

Un exèrcit al costat que fa guerra a la guerra
i jo entre ells m’he iniciat a estimar aquesta terra,
un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes,
gestes de gran llibertat, que són per l’amor grans festes,
un exèrcit ben armat de tristeses i de gestes.

Van morint quan mor una esperança,
van vivint la mort sense recança,
tots ells saben que a la vida sense somnis ells no hi caben.
Van ben sols i fràgils com onades,
tu que vols?, s’enfonsen a vegades,
és molt dura aquesta guerra per fer més neta la terra.

Un exèrcit al costat d’un país sense fronteres,
molts soldats que jo he estimat són a les files primeres.
Un exèrcit al costat, que fa guerra a la guerra
i jo entre ells m’he iniciat a estimar aquesta terra.

 

Oi que és bona? Ja em direu què en penseu.
Xavier.
NB.- Per cert, si no us agrada o us semblo antiquat, dieu-me què en penseu d’aquesta altra cancó [aquí].

 

Les persones canvien: una bona pel·lícula, “Goodbye, Bafana”

Publicat el per
Respon

posterHi ha pel·lícules que no seran de les que obtenen Óscars o Lleons o altres Premis, però que són bones. Una d’aquestes és la història de la relació entre Nelson Mandela (el líder sudafricà anti-apartheid i premi Nobel de la Pau) i el seu carceller. La vaig veure ahir a la nit.

Es titula “Adiós, Mandela” i ha estat dirigida per Bille August el 2007. Dura uns 135 minuts, i val la pena. Us en faig cinc cèntims, per si la voleu llogar a un videoclub: “El protagonista és un típic “afrikaner” blanc criat en una granja, que sap parlar xhosa, el principal dialecte dels negres sudafricans. Es diu James Gregory. És un home senzill, casat i amb dos nens (un noi i una noia) que és suboficial de presons: el destinen a la internacionalment coneguda presó de Robben Island (una illa davant de Cape Town) on tenen tancat a Mandela.

La seva feina és informar sobre ells al Ministeri d’Informació a Pretòria. la història és llarga i maca, i previsible: el carceller es va convertint. La pel·lícula comprèn des de l’inici de l’enduriment de la repressió contra els no blanc el 1968 fins a l’alliberament de Mandela ja als anys ’90.

És una pel·lícula que trata un tema dur però de manera conciliadora, amable i fa una defensa del penediment i del perdó. És ben atractiu. També és interessant anar veient l’evolució dels personatges. La història és la d’un home bo i noble, que troba problemes greus al seu voltant, però que se’n va sortint: és interessant per a fer-ne un cine-fòrum amb els alumnes o amb els amics o família.
Xavier Serra.

“La Contra” de La Vanguardia: continguts d’interès

Publicat el per
Respon

contraDe tant en tant, a “La Contra” de La Vanguardia es publiquen algunes intervencions especialment útils per a estudiants de Filosofia, o d’Història i Cultura de les Religions, o d’Educació per a la Ciutadania…, en una paraula, de diferents assignatures que dono.

Recolliré algunes – ni totes les que hi ha, ni potser les que recullo us apassionin – de les intervencions que m’han semblat útils. Si en coneixeu alguna més, comenteu-ho o feu-vos-en redactors en el bloc.

Per exemple:

  • el dimecres, 21 de novembre, van entrevistar n’Ivan Klima. Aquest és el text.
    M’ha semblat interessant quan respon: “la familia es la piedra angular de la sociedad, su destrucción amenaza con desintegrar la sociedad. Además, creo que tenemos una responsabilidad hacia las personas que amamos”, o davant la pregunta “¿En qué consiste la libertad?“, quan diu: “en comportarte de acuerdo con tu conciencia. No te la da el dinero ni la fama, sino eso de lo que hablábamos al principio: la posibilidad de elegir el mal o elegir el bien”. Impactant, eh?
  • el dijous, 22 de novembre, han entrevistat un filòsof, en Peter Sloterdijk, que diu coses estranyes. Mireu, mireu…
    Per exemple, li pregunten “¿Lograremos alcanzar la felicidad?”, i respon: “En vez de querer alcanzar la felicidad corriendo tras ella, párate un ratito para que la felicidad pueda alcanzarte a ti (…). Sucede igual con la verdad: solemos encontrarla en cuanto reducimos la inversión que hacemos en no reconocerla (…). No paramos de inventar problemas”. Ja veieu, com Aristòtil!

Història i Cultura de les Religions: una nova gran assignatura per a l’ESO

Publicat el per
Respon

ullastret[algunes fotografies]

Com tothom sap, aquest curs han començat algunes assignatures noves a la Secundària Obligatòria. N’hi ha una que explico al meu IES i que té un nom ben llarg…, tan llarg que l’hem abreujat i li diem HCR. El nom acadèmic i complet és Història i Cultura de les Religions. Es donarà en diferents cursos de l’ESO i ha esdevingut la matèria curricular alternativa a l’alumnat que estudia Religió confessional (catòlica o la que sigui). Per aquest motiu, alguns en diuen l’ “Alternativa”, però a mi ni m’agrada ni em sembla encertat…!

Total, que a HCR estudiem cada curs sis unitats sobre diverses manifestacions culturals i religioses de pobles que es han precedit. En aquest moment hem començat a considerar la religió, creences, manera d’enterrar els difunts, etc., dels egipcis. Aquí es pot anar a la pàgina web de l’assignatura, però…, ara com ara, el que volia explicar-vos és l’experiència d’aquest matí, dissabte, 17 de novembre.

ullastret-2Vaig saber que a Ullastret se celebraven es 60 anys de l’inici oficial de les excavacions. Es tracta d’un dels principals poblats ibèrics de Catalunya, que es va ocupar entre el s. VI i el s. II a.C., o sigui, fins quan els romans d’Empúries van incorporar els ibers de la zona.

Aquest matí hi ha hagut una conferència de l’Aurora Martín (per cert, hi eren presents la vídua i un fill de qui va començar les excavacions el 1947), una interessant visita guiada, i un tast de menjars típics de l’època – pel que s’ha pogut saber – preparat per Kuan-um. A les fotografies en podeu veure uns moments. Els senyors vestits d’indigets (que eren els ibers de l’Empordà) són d’ara, no tenen pas dos mil i pico d’anys, no.

demeterDes del punt de vista de les creences i els elements associats a la religió, em vist tres temples dedicats a déus, com el Bes i altres; estatuetes de la deessa Demèter, i força referència a les necròpolis i rituals funeraris. Cremàven els difunts i posaven les cendres en una urna de ceràmica i l’aixovar amb l’urna. Quan es tractava de la mort d’un nadó o un petit l’enterraven sota la casa.

No tinc temps d’explicar-vos tot el que hem vist, però em podeu fer preguntes quan ens veiem a l’Illa de Rodes, o us puc deixar alguns dels llibres que he comprat, o més fotos que he fet. Els llibres són: Gracia, F. et al. (2000): “El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica”. Tarragona, El Mèdol; i Martín, M.A. (1997): “Ullastret”. Barcelona. Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Xavier Serra [més fotografies]