Hola!
L’Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat confirma que ja es pot trobar actualitzada al web l’estructura de l’examen de totes les matèries de les PAU per al 2008. La de Filosofia NO canvia respecte de l’any passat.
Xavier.
Hi ha pel·lícules que no seran de les que obtenen Óscars o Lleons o altres Premis, però que són bones. Una d’aquestes és la història de la relació entre Nelson Mandela (el líder sudafricà anti-apartheid i premi Nobel de la Pau) i el seu carceller. La vaig veure ahir a la nit.
Es titula “Adiós, Mandela” i ha estat dirigida per Bille August el 2007. Dura uns 135 minuts, i val la pena. Us en faig cinc cèntims, per si la voleu llogar a un videoclub: “El protagonista és un típic “afrikaner” blanc criat en una granja, que sap parlar xhosa, el principal dialecte dels negres sudafricans. Es diu James Gregory. És un home senzill, casat i amb dos nens (un noi i una noia) que és suboficial de presons: el destinen a la internacionalment coneguda presó de Robben Island (una illa davant de Cape Town) on tenen tancat a Mandela.
La seva feina és informar sobre ells al Ministeri d’Informació a Pretòria. la història és llarga i maca, i previsible: el carceller es va convertint. La pel·lícula comprèn des de l’inici de l’enduriment de la repressió contra els no blanc el 1968 fins a l’alliberament de Mandela ja als anys ’90.
És una pel·lícula que trata un tema dur però de manera conciliadora, amable i fa una defensa del penediment i del perdó. És ben atractiu. També és interessant anar veient l’evolució dels personatges. La història és la d’un home bo i noble, que troba problemes greus al seu voltant, però que se’n va sortint: és interessant per a fer-ne un cine-fòrum amb els alumnes o amb els amics o família.
Xavier Serra.
Des de fa unes mesos el Govern està treballant en una nova Llei: la Llei d’Educació de Catalunya. Se’n pot consultar la informació a una zona del web del Departament d’Educació. I també s’hi pot participar escrivint les pròpies idees i aportacions.
Clarament no és pas només una cosa per als polítics i els mestres, sinó per als ciutadans tots: pares i mares de família, joves i adolescents, gent compromesa o no encara compromesa en la vida pública… Qui no hi col·labori, llavors només podrà lamentar-se’n.
El que és difícil és que els polítics facin cas a tothom: malauradament sempre hi ha els “experts savis” (dels ICEs i llocs semblants), els “que tenen la força del carrer” (sindicalistes que no treballen gaire) i els “funcionaris allunyats de la realitat” (que fan papers, només papers) que hi tenen més pes. Però…, intentem-ho: jo ja els he escrit la meva petita aportació en dos àmbits…: el paper de les famílies en l’educació i la deontologia de la professió docent.
Fins aviat,
Xavier
De tant en tant, a “La Contra” de La Vanguardia es publiquen algunes intervencions especialment útils per a estudiants de Filosofia, o d’Història i Cultura de les Religions, o d’Educació per a la Ciutadania…, en una paraula, de diferents assignatures que dono.
Recolliré algunes – ni totes les que hi ha, ni potser les que recullo us apassionin – de les intervencions que m’han semblat útils. Si en coneixeu alguna més, comenteu-ho o feu-vos-en redactors en el bloc.
Per exemple:
Com tothom sap, aquest curs han començat algunes assignatures noves a la Secundària Obligatòria. N’hi ha una que explico al meu IES i que té un nom ben llarg…, tan llarg que l’hem abreujat i li diem HCR. El nom acadèmic i complet és Història i Cultura de les Religions. Es donarà en diferents cursos de l’ESO i ha esdevingut la matèria curricular alternativa a l’alumnat que estudia Religió confessional (catòlica o la que sigui). Per aquest motiu, alguns en diuen l’ “Alternativa”, però a mi ni m’agrada ni em sembla encertat…!
Total, que a HCR estudiem cada curs sis unitats sobre diverses manifestacions culturals i religioses de pobles que es han precedit. En aquest moment hem començat a considerar la religió, creences, manera d’enterrar els difunts, etc., dels egipcis. Aquí es pot anar a la pàgina web de l’assignatura, però…, ara com ara, el que volia explicar-vos és l’experiència d’aquest matí, dissabte, 17 de novembre.
Vaig saber que a Ullastret se celebraven es 60 anys de l’inici oficial de les excavacions. Es tracta d’un dels principals poblats ibèrics de Catalunya, que es va ocupar entre el s. VI i el s. II a.C., o sigui, fins quan els romans d’Empúries van incorporar els ibers de la zona.
Aquest matí hi ha hagut una conferència de l’Aurora Martín (per cert, hi eren presents la vídua i un fill de qui va començar les excavacions el 1947), una interessant visita guiada, i un tast de menjars típics de l’època – pel que s’ha pogut saber – preparat per Kuan-um. A les fotografies en podeu veure uns moments. Els senyors vestits d’indigets (que eren els ibers de l’Empordà) són d’ara, no tenen pas dos mil i pico d’anys, no.
Des del punt de vista de les creences i els elements associats a la religió, em vist tres temples dedicats a déus, com el Bes i altres; estatuetes de la deessa Demèter, i força referència a les necròpolis i rituals funeraris. Cremàven els difunts i posaven les cendres en una urna de ceràmica i l’aixovar amb l’urna. Quan es tractava de la mort d’un nadó o un petit l’enterraven sota la casa.
No tinc temps d’explicar-vos tot el que hem vist, però em podeu fer preguntes quan ens veiem a l’Illa de Rodes, o us puc deixar alguns dels llibres que he comprat, o més fotos que he fet. Els llibres són: Gracia, F. et al. (2000): “El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica”. Tarragona, El Mèdol; i Martín, M.A. (1997): “Ullastret”. Barcelona. Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Xavier Serra [més fotografies]
Les unitats 1 i 2 del llibre de text (pp. 6-42) presenten les creences, déus, societat i religió, cultura, religió, etc. dels pobles prehistòrics (Paleolític i Neolític), dels pobles prerromans a Ibèria (ibers i celtes), dels Imperis de Mesopotàmia (Sumer, Accad, Babilònia i Assíria) i d’Egipte.
Per a ampliar, es poden fer algunes d’aquestes activitats (pàgina que s’anirà actualitzant, i per a la qual s’admeten suggeriments tant amb comentaris aquí mateix, com via e-mail)
Prehistòria
Prerromans a la península ibèrica
Mesopotàmia
Egipte
Es podrà anar ampliant….
Xavier.
NB.- Alguns documents útils: informes d’investigació, temes de les UD 1 i 2, apunts breus mínims de la UD 1 i de la UD 2, etc.
Només he tingut temps de donar-li un cop d’ull, però em sembla que pot ser ben útil navegar per la pàgina que el CNICE, del Ministeri d’Educació i Ciència estatal, ha elaborat sobre Filosofia.
Pots accedir-hi com a estudiant, com a professor i… apa!, fins i tot com a “visitant“. És en castellà, certament (cap problema per als qui sou bi, o tri, o tetralingües)… Altres suggeriments els pots trobar a la pàgina de la XTEC: aquí !
La pàgina en qüestió la pots trobar aquí o punxant sobre la imatge. M’ha semblat clara i excel·lent (té moltes activitats on line): no deixeu de dir-hi la vostra! en els comentaris (aquí sota mateix).
Salutacions,
Xavier
Penso que heu vist bones pel·lícules recentment, potser amb valors o amb contingut filosòfic: parlem-nos-en…
A mi m’han recomanat aquesta, Diarios de la calle, d’un tal Richard LaGravenese. L’argument – que copio d’una font fiable – és. “Erin Gruwell es una joven blanca, recién licenciada, muy orgullosa de su padre, un liberal que luchó en su época por los derechos civiles. Deseosa de estar a la altura de su padre, consigue trabajo en el conflictivo instituto Wilson, de Long Beach, donde los experimentos de integración racial en las aulas, donde conviven blancos, negros, hispanos y asiáticos, no parecen estar dando los resultados apetecidos.
Erin aparece como alguien ingenuo que, en poco tiempo, va a descubrir que la vida es dura y que sus buenos deseos no bastan para ayudar. Pero no se rinde sino que sigue esforzándose por ganarse a sus alumnos. A partir de una clase memorable, a partir de la caricatura que un chico ha pintado de otro compañero, empezará a obtener la confianza de sus alumnos”.
Es veu que es basa en una historia real, del llibre “Los diarios de los escritores de la libertad”, on es recullen troços d’un diari que duien els alumnes de l’Erin.
En fi… Diuen que “el film es muy sugerente, porque subraya con acierto cómo un profesor debe esforzarse por entender a sus alumnos, para de este modo poder darles la educación y enseñanza que necesitan. Cómo logra concienciarles acerca de sus problemas de convivencia…”. Maco, eh?
Si la teniu, passeu-me-la. Si no, quan l’aconsegueixi, prometo parlar-vos-en.
Xavier.
Penso que caldria veure més pel·lícules com “Cadena de favores”de la Mimi Leder (feta l’any 2000). En teniu aquí un munt d’informació.
Ja sé que pot semblar la història d’un nen massa perfecte, però val la pena…, hi esteu d’acord? Per cert, recomaneu les millors pel·lícules en aquest bloc: a veure què us agrada…? (amb un e-mail us faig col·laboradors)
I també recomano “El coraje de Dawn Anna”, una gran peli. Més informació aquí.
Hola, amics!
Sóc professor de Filosofia a Batxillerat. Treballo a l’IES Illa de Rodes, a Roses. És un Institut posat en un lloc ben bonic: des del 2n pis es veu tota la badia de Roses, des del Castell de la Trinitat fins a L’Escala. Us ho imagineu? Els aiguamolls de l’Empordà, les restes de l’Empúries grega i romana, uffa!!!!
Ja anirem afegint més articles, i “filosofarem” com us agrada a les noies i nois de 16 i 17 anys.
Per ara, us recomano una peli: “Un puente hacia Terabithia”. El director és en Gabor Csupo, i en teniu dades aquí, o bé aquí.
A la imatge en veieu el cartell. L’obra literària la va escriure la Katherine Paterson fa uns anys; ara es pot trobar traduïda al castellà a Destino (2007).
Fins aviat,
Xavier.
[