“En recollir les pedres que em van llançar, vaig veure que una era una joia.”
poema japonès

Una vegada un derviche i el seu estudiant caminaven per un llarg i tranquil camí. De repent veieren aixecar-se pols a la llunyania. Un bonic carruatge tirat per sis cavalls s’aproximava a tot galop.. Els homes es donaren compte que aquell carruatge no afluixaria la seva marxa o canviaria de direcció per tal d’evitar-los. De fet estava aproximant-se a tal velocitat que hagueren de saltar del camí i anaren a parar dins d’un rec. Els dos homes s’aixecaren tant apresa com pogueren i giraren el cap en direcció al carruatge que s’allunyava.
L’estudiant anava a començar a renegar, però abans el mestre començar a cridar: “Que tots el teus més profunds desitjos es compleixin!”
“Per què els desitges això tan bo a aquesta gent?”, preguntà l’estudiant. “Ens hauríem pogut fer molt mal”.
“Pensa”, va replicar el mestre, “que si els seus més profunds desitjos fossin satisfets, anirien pel món tractant els altres com ho han fet amb nosaltres?”
“Doorways to the soul”

Aquest tema, totalment relacionat amb l’anterior, “aprendre a defensar-se”, es pot introduir als alumnes amb la següent història de Cassan Said Amer explicada per Paulo Coelho en “The flowing river”:

Un conferenciant va començar la seva exposició mostrant un bitllet de vint dollars i preguntant: “A qui li agradaria aquest bitllet de vint dollars?”
Vàries mans es van aixecar, però el conferenciant digué: “Abans de que us el doni, he de fer una cosa.”
El va rebregar com una bola i digué: “Qui vol encara aquest bitllet?”
Les mans van anar enlaire de nou.
“I si li faig això?”
Va llençar el bitllet arrugat contra la paret, el llençar també a terra, el va insultar, el va trepitjar, i una vegada més els va mostrar el bitllet –ara arrugat i brut. Va repetir la pregunta, i les mans van quedar-se enlairades novament.
“No oblideu mai aquesta escena,” va dir. “No importa el que faci a aquest diner. És encara un bitllet de vint dollars. Massa sovint a les nostres vides som insultats, vexats, i malgrat tot això, nosaltres continuem valent el mateix.”

Em sembla que aquesta narració podria ser la porta d’un fructífer debat a l’aula. I recordar que: “Si un amic fa una cosa que et desagrada, encara continua sent el teu amic.”