Es diu que en un camp hi havia una serp verinosa
Ningú s’aventurava a passar per aquell lloc, per por de ser atacat. Però un home sant, confiant més en Déu que en ell mateix es va aventurar en aquella regió.
La serpent l’atacà. Ell, no obstant la va dominar amb un mirar serè i li va dir:
“Germana, és de llei que no hem de fer mal a ningú”.
La serp s’allunyà avergonyida.
El savi continuà el seu camí i la serp, des de llavors es va modificar completament..
Va buscar la proximitat dels llocs habitats pels homes desitjosa d’esborrar els seus antics crim ens.
Es mostrà completament pacífica, però des de llavors van començar a abusar d’ella. Quan van veure que era d’una submissió absoluta, homes, dones i nens li tiraven pedres
La infeliç es refugià a la seva cova molt desanimada. Vivia afligida, plena de por i descoratjada.
Per tot això, el sant va tornar deliberadament pel mateix camí amb el propòsit de visitar-la.
En veure el seu estat, el sant es va esglaiar de tanta roïnesa.
La serp llavors li va explicar la seva amarga historia.
Desitjava ser bona, afable i afectuosa, però les criatures la perseguien i l’apedregaven.
El savi després de pensar uns moments li digué:
“Amiga meva, es va produir un engany per la teva part. Et vaig aconsellar que no mosseguessis a ningú, que no perseguissis a la gent, però no et vaig dir que no espantessis els dolents.
No mosseguis ni fereixis, però és precís mantenir el pervers a distancia, mostrant-li les dents i emetent els teus xiulets.
“La serp i el sant” (llegenda hindú)
Els humans, a vegades, i degut a la nostra ignorància som molt cruels els uns amb els altres, més del que ens podem imaginar. Sovint també ens deixem arrossegar pels altres i adoptem comportaments que després ens en penedim. Aquests ambients negatius quan es posen en pràctica es poden transformar en vexacions, agressions, i d’altres.
Avui els nens de ben petits ja són allunyats de “les faldilles protectores de la mare”, i són enviats a la “jungla”. Això fa que certes habilitats socials, com la de defensar-se, s’aprenguin sense que ens les ensenyin, entès el concepte en el seu sentit clàssic.
Dins d’un grup de qualsevol edat escolar, sempre hi acostuma a haver algun membre que desenvolupa bé aquest rol i els altres components aprenen per imitació d’aquest model. No obstant, als docents ens cal donar elements, proporcionar mitjans i recursos, per tal de que la vida als centres educatius pugui ser el màxim de profitosa i tranquil•la per a tots els alumnes.
Una bona manera de que tothom disposi d’informació és per mitjà d’una pluja d’idees amb el grup classe, sempre i quan es consideri que les condicions són favorables. Segur que serà una magnífica classe d’habilitats socials.
La meva aportació a la pluja d’idees, si hi participés, seria la idea que s’extreu d’aquesta història que Joseph Goldstein explica a “Insight meditation”:
“Sharon Salzberg, una amiga i col•lega, va tenir una experiència molt forta fa uns anys, quan estàvem tots dos practicant meditació a l’Índia. Ella i un amic estaven a Calcuta practicant amb Dipa Ma. Quan la deixaren, llogaren un “rickshaw” (suposo que deu ser un carret típic del país), per anar a l’estació del tren. Feren drecera per un carreró fosc, quan un home saltà violentament al seu damunt i començà a tibar la Sharon fora del “rickshaw”. Fou una situació de pànic. L’amic de Sharon finalment aconseguí desfer-se de l’atacant i fugiren a l’estació.
En tornar novament a Bodh Gaya, on estàvem tots hostatjats, Sharon va explicar al nostre mestre Munindra-ji, el què havia succeït. Ell escoltà amb interès tots els detalls. Al final de la història Munindra-ji va dir: “ Oh, estimada. Amb tota la tendresa del teu cor, hauries d’haver agafat el teu paraigües i colpejar el cap d’aquell home.”
Com podrem suposar li estava suggerint una alternativa molt difícil de realitzar.
En situacions com aquella normalment el que fem és no reaccionar, quedar bloquejat pel pànic, tal com va fer Sharon, o bé reaccionem colpejant amb molta ràbia. Munindra-ji li suggeria una resposta més equilibrada, colpejar ben fort, amb tota la tendresa del món.