Porque no hago el bien que quiero; mas el mal que no quiero, éste hago. Y si hago lo que no quiero, ya no lo obro yo, sino el pecado que mora en mi. Así que, queriendo yo hacer el bien, hallo esta ley: Que el mal está en mi. Porque según el hombre interior me deleito en la ley de Dios: mas veo otra ley en mis miembros que se rebela contra la ley de mi espíritu, y que me lleva cautivo a la ley del pecado que está en mis miembros. ¡Miserable hombre de mi! ¿Quién me librará del cuerpo de esta muerte?
Sant Pau

No hi ha a la vida humana problema més gran ni major dificultat que el reconeixement de ser dues entitats en una. Així expressa Sant Pau en aquest fragment d’una de les seves cartes, la lluita entre els elements de sensació o la llei de la matèria contra la llei de l’Esperit.

Sant Agustí també descriu aquesta lluita a les “Confesiones”, quan diu: “Los goces de esta mi vida, de los cuales debo lamentarme, estan en pugna con mis tristezas, en las cuales debiera regocijarme. No sé a que lado se inclinará la victoria”.Aquesta és l’experiència de tot ser humà que tracta de viure noblement, que procura viure d’acord amb els dictats de la seva consciència; aquest intent es veu frenat molt sovint pels desigs terrenals inferiors.

L’educació moral, ja sigui per mitjà de les religions o per mitjà de codis establerts per la societat civil, sempre s’ha promulgat amb la intenció de domesticar la part més animal, més terrenal que hi ha en els humans. Aquests “preceptes”, tot i ser repressors, moltes vegades, estan posats amb l’ànim de recordar-nos constantment les obligacions dins de la societat, especialment per a aquells humans que estan encara molt dominats pels desigs, que som la gran majoria. Qui està dominat pel desig no veu la llum de l’Esperit i necessita preceptes morals que l’ajudin a recordar.

L’educació moral ha variat al llarg de la història i també d’acord amb la cultura. Actualment l’educació moral té diversos enfocaments. Un de força estès i molt interessant és l’enfocament cognitiu-evolutiu de Piaget i Kohlberg. Parteix d’una concepció evolutiva de la persona, i concreta els estadis de raonament moral pels quals passen les persones en l’adquisició de valors.
El professor Manuel Segura, del Departament de Psicologia educativa de la Universitat de la Laguna, juntament amb el seu equip, afirmen que tothom que treballa en educació de valors coincideix en proposar els mateixos objectius: Educar l’empatia, entrenar en el diàleg, ensenyar a negociar, desenvolupar la solidaritat, ensenyar en la crítica constructiva, informar sobre continguts de relleu moral, animar a posar-se d’acord.

D’educació en valors, doncs, n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà, però no ens oblidem de la gran importància que té per a l’educació en valors el fet de predicar amb l’exemple, ja que aquesta educació és la que més agrada als adolescents, ja que esperen molt dels adults. Tenir cura, doncs, de portar una vida coherent és una bona manera de poder ajudar en la reflexió moral i fer individus autònoms.

Podria ser una bona manera d’acabar aquest apartat recordant un escrit d’en Jaume Escoí:
“La verdadera moral es respectar la libertad, en todo lo possible, a todos los seres de la Creación, y hacer uso de las energias estrictamente necesarias para la evolución humana”.