Un anciano de una tribu estaba charlando con sus nietos, acerca de la vida. El les dijo:
“Una gran pelea está ocurriendo dentro de mi…. es entre dos lobos.
Uno de los lobos es el resentimiento, el miedo, la avaricia, la maldad, la inferioridad, la mentira, el egoismo, la envidia, el rencor, la culpa, el dolor, la ira.
El otro lobo es … la paz, el amor, la bondad, la alegria, la gratitud, la senzillez, la esperanza, la serenidad, la humildad, la compasión, la sinceridad, la misericordia, la generosidad”.
Y después agregó: “Esta misma pelea está ocurriendo dentro de todos los seres de la Tierra.”
Los niños pensaron por unos instantes y uno de ellos preguntó a su abuelo:
“Y cual de los lobos crees que ganará?”
El anciano respondió simplemente….
“El que alimentes.”
Sabiduria indígena

Vaig sentir dir a Joan Carles Mèlich en una conferència quelcom semblant a la següent definició de moral, la qual em sembla correcta i ajustada:
“La moral és un codi o marc normatiu propi d’una cultura concreta, en un moment donat de la seva història i amb pretensions d’universalitat.
La moral consistiria en una sèrie de valors, d’hàbits, de normes vigents en un moment donat de la història i en una societat concreta. No existeix la moral universal i per altra part és canviant amb el pas del temps.
A occident la moral no és un text escrit, i fa referència a l’àmbit públic, no hi ha moral privada. Es podria dir també que té pretensions de ser transcultural”.

La moral és criticable i canvia amb les generacions. Si repassem la història de l’últim mig segle en el nostre país es pot observar que s’han produïts molts canvis i s’ha generat la necessitat d’adaptar als nous temps una moral per tal que pugui ser útil als ciutadans. El que potser era adequat dir i explicar cent anys enrere no ha de ser necessàriament vàlid per ara. Un exemple el tenim en com s’explicaven certs aspectes morals als anys cinquanta i com s’expliquen ara; hi ha una gran diferència. Annie Besant ho explica en el llibre “Dharma”: “Per tal de que una llei moral sigui útil al segle que la rep, és precís que el seu caràcter sigui apropiat al d’aquest segle. A mesura que una nació evoluciona i que passen molts anys, veiem que preceptes que havien estat útils, no ho són ara perquè les condicions han canviat”.
Però hi ha algunes normes morals que totes les cultures coincideixen: respectar els pares, respectar la gent gran, respectar els nens.

Per en Joan Carles Mèlich: “La família, que és la primera i més important institució pedagògica bàsica de la societat, hauria de transmetre la dimensió moral i a la vegada la dimensió ètica”.De petits aprenem la moral existent, per mitja de l’exemple dels adults del nostre entorn. Absorbim la moral, tot el que això representa, de la mateixa manera que aprenem la llengua materna, som com esponges. Després sortim al carrer i seguim aprenent de la interacció amb els altres.

Aquest fragment de “Los versos de oro de Pitàgores”, conté parts que poden ser considerades “universals” i d’altres més pròpies de l’època. Podria servir com a referent de text moral?

Presta culto a los dioses inmortales
según las santas leyes han dispuesto.
A los héroes después, rinde homenaje,
y acata los solemnes juramentos.
Respeta y haz legales sacrificios
a las divinidades inferiores;
honra a tus padres, honra a tus parientes
y ten por tus amigos a los buenos.

Aprende a dominar el apetito
del comer y el beber, domina el sueño,
la lascivia y la cólera; nada hagas
que fuera torpe y de pureza ajeno
ni con otros ni a solas; a ti mismo,
mirate con pudor y con respeto…