La ment ha de ser preparada per a la influència de grans pensaments. Ha d’esdevenir àmplia, així podrà rebre i considerar sense prejudici qualsevol declaració o relat per més astorador o improbable que sembli, per després acceptar-lo o rebutjar-lo per la facultat de raonar i no per les emocions.
Manly P. Hall

Com actuem la majoria dels humans en el nostre quefer quotidià? Humberto Maturana a “Biologia del conocer y del aprendizaje” diu al respecte: “No es la razón la que guía lo humano, es la emoción. Los desacuerdos nunca se resuelven desde la razón, se resuelven desde la cordura. No es cierto que los seres humanos somos seres racionales por excelencia, somos, como mamíferos, seres emocionales que usamos la razón para justificar u ocultar las emociones en las cuales se dan nuestras acciones.”
Dit d’una altra manera, la intel•ligència, que per Maturana és “cordura”, és el resultat de l’equilibri entre l’intel•lecte, la raó i l’emoció; o també es podria dir que és el resultat d’un equilibri entre ment i cor.

Ferran Salmurri expressava les característiques de les persones felices, i deia que tenien en comú:
– un bon autocontrol
– una bona comunicació amb els altres
– actituds positives
– bona autoestima
Aconseguir aquestes condicions vol dir ficar-se de ple en el camp de les emocions.

Christopher Clouder, President de la Federació d’escoles Waldorf, en una entrevista feta a La Vanguardia també es manifesta en aquest sentit i diu: ”Un bon desenvolupament emocional és la garantia per a un bon desenvolupament intel•lectual”.
En un centre educatiu hi ha molt sofriment, molt més del que ens podem arribar a imaginar. Part d’aquest sofriment el porten de casa els integrants de la vida del centre, i part és generat al propi centre, especialment per dos motius diferents: el que sorgeix de les relacions entre companys i amics, el relacionat amb el treball acadèmic, i a vegades també el que sorgeix entre el professorat.
Els problemes emocionals bloquegen les capacitats cognitives. Si en un alumne existeix una crisi vital no resolta, un problema de sentiments, tot aquest malestar està bloquejant el camp dels aprenentatges, encara que es tracti d’un alumne amb capacitats intel•lectuals normals o superiors.

Referent al que es deriva del treball acadèmic, és molt gran la frustració que es va generant quan els alumnes intenten seguir el treball de classe i per les raons que siguin no poden. Per desgràcia massa repetidament se’ls va també dient, algunes vegades directa i d’altres indirectament: “tu no vals!” Amb l’entrega de notes, amb la correcció de treballs, amb els exàmens, amb altres comentaris dels professors i d’altres petites maneres es crea sofriment als alumnes.
Aquestes situacions, en les que els mestres tenim una part important de responsabilitat són molt més greus dels què sembla i tenen o poden tenir conseqüències irreparables, doncs l’autoestima dels nois queda totalment devaluada. Llavors ells han de fer alguna cosa per sobreviure, han de “respondre”. Alguns s’ho queden a dintre i els acompanya de per vida, d’altres es tornen agressius, d’altres fan el “graciós”.. Però tot és degut al dolor intern que viuen.

Molts dels problemes emocionals importants en la vida dels adolescents i que poden bloquejar momentàniament el seu quefer, estan relacionats amb els pares. Quan a la classe s’aconsegueix un bon clima es propicia que s’expliqui alguna situació viscuda problemàticament. Un cop que l’alumne ha descarregat les seves recriminacions cap els progenitors, quan els altres companys han dit el que els sembla, pot ser necessari i oportú, per ajudar a entendre l’aparent desconcert, donar una visió global de la situació: “Tots els pares estimen a la seva manera i fan les coses el millor que saben. Si no ho fan millor és perquè no en saben més! La majoria d’humans som encara, per desgràcia, molt egoistes i imperfectes. I recordeu, vivim en un món d’imperfecció, tots estem aquí per aprendre”.

Si s’és conscient de la influència que tenen les emocions en el pensar i actuar, si es vol que els alumnes formin part del grup de persones felices, i si també es vol fer ciutadans intel•ligents, ens cal incorporar l’educació emocional a la formació personal, però no com una àrea apart, sinó en el fer del dia a dia
Una educació emocional té com a finalitat intentar ajudar a resoldre les crisis, curar les ferides.