Si només pogués oferir un regal al món, aquest seria que cada ser humà és un tresor per ser explorat per ell mateix i pels altres.
Virginia Satir

“Quan tenia cinc anys vaig decidir que quan fos gran seria una detectiu que investigaria els pares dels nens. No sabia ben bé què hauria de buscar però em donava compte que en les famílies passaven moltes coses que no es veien amb els ulls”. Així és com pensava Virginia Satir quan era petita. De gran esdevingué una de les figures importants en el desenvolupament de la teràpia familiar, una conductora de grups i terapeuta de reconeixement mundial, i alguns la consideren una precursora de tot el treball posterior que Bert Hellinger va desenvolupar.

Bert Hellinger va realitzar un treball d’observació de teràpies familiars i va intercanviar els resultats obtinguts amb altres terapeutes que també n’havien fet. De tot això en van sortir unes lleis bàsiques que actuen a les famílies, però que no poden ser considerades com una teoria ja que només assenyalen una direcció, perquè cada situació familiar és diferent, tot i que hi ha similituds.

Aquesta teràpia és diferent de les demés perquè el terapeuta no pretén canviar res de la vida de la persona que està presentant el seu cas. El terapeuta el que fa és ajudar a treure algun aspecte del problema a la superfície, perquè el pacient se’n faci conscient. Bert Hellinger diu: “Estem guiats per la nostra consciència, reconeixem els sentiments de culpabilitat, innocència, etc. Aquesta consciència té un principal propòsit que mantenir-nos units al nostre grup. Quan s’actua en contra de les regles de la consciència col•lectiva, les persones poden posar-se malaltes, tenir accidents, etc”.

Quina possible relació tenen les constel•lacions familiars amb l’educació?
No se si diré un disbarat, però a mi em sembla que les constel•lacions familiars podrien ser de gran ajut pel sistema educatiu.

En la psicoteràpia usual el terapeuta, generalment un psicòleg, fa un llarg treball individual amb l’alumne. En les constel•lacions familiars hi ha altres forces en joc i perquè es procedeix de diferent manera: El terapeuta ha de tenir naturalment, una especial actitud personal de cara a fer aquest treball. Demana “permís” d’entrar en el sistema familiar de la persona en qüestió. Mira la constel•lació però no sap què ha de fer a priori, sinó esperar i tenir confiança en que alguna cosa succeirà per veure el pas següent.
Quan es fa una constel•lació tot el sistema familiar se’n beneficia perquè surt a la llum quelcom que estava ocult. Les constel•lacions familiars posen de manifest tot un entramat que era desconegut, però el que és més important, és que mostren un camí per solucionar el conflicte familiar. Aquesta és la raó més evident de la seva necessitat i la seva praxis.

Si hi ha un alumne “difícil” es pot abordar el cas demanant la col•laboració de la família per intentar trobar una solució al problema i procurar de que hi participin. També un mestre pot fer la del seu alumne. Normalment amb una constel•lació ja és suficient per resoldre el problema.