“La mort és la nostra eterna companya. Sempre està a la nostra esquerra, a la distància d’un braç. Sempre ens acompanya i sempre ho farà fins al dia en que et donarà el copet”.
Carlos Castaneda (The lessons of don Juan)

Una activitat que em sembla de gran importància, per tal de donar protagonisme als alumnes, és la de preparar-se treballs i posteriorment exposar-los a classe. El dia que toca l’exposició ja us podeu imaginar els nervis!
Don Juan li deia a Carlos Castaneda: “ja que portes sempre la mort al costat, parla-li i així et familiaritzaràs amb la seva presència”. Aprofitant aquesta idea de “don Juan” és quasi una certesa, que la mort ens acompanya sempre, que ve amb nosaltres a tot arreu on anem, vaig fer la següent proposta als alumnes:
Al nostre costat portem sempre acompanyant-nos la “mort”, i també la “vergonya”. Si nosaltres no vigilem “la vergonya”, ella intentarà interferir contínuament en la nostra vida i ens ho espatllarà tot. Hem de parlar amb aquest personatge i deixar-li molt clar: “Ara he de fer una exposició, deixa’m tranquil, ja sé que t’agrada bastant tenir el protagonisme, però t’estaràs quieta i no em molestaràs!”
Dir això o coses semblants serveix per desidentificar-se de la vergonya, per recordar que som alguna cosa més! Els nois queden molt alleugerits en aplicar aquest recurs i els augmenta l’autoestima en veure que han pogut exposar amb un cert deseiximent.

La família dels “personatges que ens acompanyen” és més nombrosa. No solament ens acompanyen la “mort” i la “vergonya” sinó que a més portem: “la honestedat, la valentia, la generositat, l’amor, l’egoisme, la mandra, etc.” Aquest últim personatge, la “mandra”, acostuma a rondar bastant a alguns alumnes de determinats grups, especialment a les classes de la tarda. Llavors es pot demanar als alumnes que en són acompanyats que neutralitzin aquests personatges o que els deixin fora de l’aula. Depenent de la situació, cal demanar que aparegui la “responsabilitat”, la “companyonia”, etc.
Aquest recurs també ens el podem aplicar a nosaltres. Qui no és massa amic de la mandra? Qui no s’ha de fer amic de la mort?

Viure aquests recursos és una experiència amb un regust que no s’oblida mai més ja que llavors esdevenim autèntics protagonistes de la nostra vida. Existeix una cita de les que fa “Don Juan”, que ens ho recorda:
“Una vida verdadera es una vida que se vive con la certeza nítida de estar viviendola; una vida buena, fuerte”. (The lessons of de don Juan)