Més suggerències per erradicar la por

La següent història pot ajudar, com la majoria, tant als educands com als docents en aquest complicadíssim tema:

“Un alacrà s’estava ofegant i un “mestre” en veure-ho el volgué treure, però l’animal el picà. L’alacrà tornà a caure a l’aigua per la reacció del dolor. El “mestre” el va tornà a agafar i el va tornar a picar. Algú que ho estava observant li va dir: “No veus que cada vegada que intentes treure’l et pica? El “mestre” respongué: “La naturalesa de l’alacrà és picar, ell no canviarà la meva que és ajudar i servir”. Després ajudant-se d’una fulla el va treure”.

He trobat dues versions per aquest conte. La versió que vaig utilitzar portava l’afegit següent, com si fos la “moraleja”: “No canviïs la teva naturalesa si algú et fa mal, només has de prendre precaucions. No hem de deixar que la conducta dels altres condicioni la nostra.”

Krishnamurti va dir el següent sobre el pensament. Em sembla que pot servir força per reflexionar sobre el tema:
“El pensamiento como la memoria, es desde luego necesario para el vivir cotidiano. Es el único instrumento que tenemos para la comunicación, para trabajar en nuestros empleos, y así sucesivamente. El pensamiento es la respuesta de la memoria, memoria que ha sido acumulada a través de la experiencia, el conocimiento, la tradición y el tiempo. Y, desde el trasfondo de la memoria reaccionamos, y esta reacción es el pensar. De modo que el pensamiento es necesario en ciertos niveles, pero cuando se proyecta psicológicamente hacia el futuro y hacia el pasado, generando ya sea miedo o placer, la mente se embota y, en consecuencia es inevitable la inacción.
Así pues, me pregunto:
¿Por qué, por qué pienso acerca del futuro y del pasado en terminos de placer y dolor, sabiendo que un pensar semejante crea miedo?
¿No es posible que, psicológicamente, el pensamiento se detenga, ya que de lo contrario el miedo jamás se terminarà? ”

Els savis de tots els temps ens han recordat sempre els beneficis que reporta ser conscients de la respiració. Si no té més èxit aquesta pràctica segurament deu ser per lo econòmica que resulta. Sembla que per als humans només hagi de ser bo allò que té un preu molt elevat.
Amb molta freqüència, la qual em feia semblar o se el que es diu un pesat, recordava als alumnes que fessin respiracions conscientment, que estiguessin alertes de la seva respiració.
Fes primer unes respiracions, més o menys profundes, i després fixa’t en les sensacions d’aquestes respiracions. Intenta sentir com l’abdomen puja i baixa o com l’aire entra i surt del cos, anant seguint el seu recorregut. També pots observar l’aire entrant i sortint pels orificis del nas. La respiració conscient és una meravellosa oportunitat que tenim per portar atenció, estat de presència a les nostres vides.

També es pot explicar i practicar a la mateixa classe que quan vivim el present, estem atents al que s’està fent: Si camines, atent al caminar, si parles, atent a les paraules, si menges, atent als sabors…. Quan estem presents no hi ha por perquè no hi ha pensaments. Sembla impossible, però és així: quan ens concentrem en alguna cosa, som nosaltres els que decidim, no la ment.
Es pot fer la seva experimentació a la mateixa classe: proposem que els alumnes fixin la seva atenció en un objecte extern qualsevol, pot ser un llibre, un bolígraf, un llapis, tranquil•lament observant detalls, i cada vegada que ens adonem que l’atenció se’n va, que apareix algun pensament, sense donar-hi importància tornem novament al nostre objecte d’atenció. Després d’una estona de practicar-ho podràs percebre una major vivència i que si hi havia preocupacions, ha minvat el soroll que produia.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *