El Buda va explicar aquesta paràbola:
Un home que viatjava a través de les muntanyes es va trobar de sobte amb un enorme tigre. Corregué i corregué fins que arribà a un precipici. Allà, sense poder anar enlloc més, s’agafà a un gruixut arbust i penjà en el precipici.
Damunt seu el tigre grunyí. Sota seu va sentir un soroll, i en mirar avall veié un altre tigre esperant-lo al fons del precipici.
Dues rates, una de blanca i una de negra, s’enfilaven per les tiges d’una liana a la que començaren a rosegar. El viatger pogué veure com elles menjaven ràpidament. Llavors, una deliciosa aroma captà la seva atenció. Prop seu un suculent maduixer salvatge! Aguantant-se a l’arbust amb una ma, aconseguí amb l’altre els fruits.
Quina delicia!
El maduixer salvatge “Doorways to the soul”
Hem de procurar proporcionar ajuts als alumnes de totes les maneres possibles: amb la paraula, amb el silenci, amb l’exemple, amb pensaments. També podem oferir-los biografies de sers valerosos o texts plens de significat.
És freqüent i quasi normal que els alumnes es sentin preocupats per l’incert futur. Si es té coneixement d’algun cas particular se li pot oferir el següent de Rudolf Steiner:
Hem d’eliminar de l’ànima
tota la por i el temor
del que pot portar el futur a l’home
hem d’adquirir serenitat
en tots els sentiments i sensacions
respecte al futur.
Hem de mirar cap endavant
amb absoluta equanimitat
per tot allò que pugui venir.
I sols hem de pensar
que tot allò que vingui
ens serà donat per una direcció universal
plena de saviesa.
Això és part del que hem d’aprendre
en aquesta era:
A saber viure amb absoluta confiança
sense cap seguretat en la existència,
confiança sempre present
del món espiritual.
Res tindrà valor
si ens falta el coratge.
Disciplinem la nostra voluntat
i busquem el despertar interior
tots els matins
i totes les nits.
O també aquest altre, segons veiem més adequat:
“Si sobre tus espaldas cargas tu pasado
y además quieres cargar tu angustia y tu
miedo al porvenir, no te quedarán fuerzas
para afrontar lo más importante:
Tu ahora, el momento presente.
La vida está hecha de pequeñas vidas de
un día cada una.
No todos los días son fantásticos, pero
casi todos tienen algo bueno que no
encontramos en los otros y tienes que vivir
cada minuto, cada “ahora”, como
el momento más importante de tu vida.
Hagas lo que hagas,
estés con quien estés, vive con ilusión.
Y así, viviendo intensamente el ahora,
sin casi darte cuenta estarás “avanzando
hacia el invierno de tu vida a
fuerza de primaveras”.