Category Archives: Famílies
Jornada de portes obertes
Dijous Gras
Homenatge a la Rosa Campà
Jornada de portes obertes
Formació
L’art d’educar amb amor
10 consells per fer la carta als Reis
Fer la carta als Reis és un moment important de les festes de Nadal, una oportunitat de transmetre als fills uns valors que perduraran tot l’any. Així ho creu Alba Castellví, autora del llibre Educar sense cridar (Angle Editorial), que a Núvol ja ens ha donat altres consells. Aquests són els 10 que ella creu imprescindibles a l’hora de demanar els regals de reis:
Primer de tot, és molt important que els pares feu també la vostra pròpia carta als Reis. Podeu aprofitar per demanar allò essencial, invisible als ulls. D’aquesta manera ensenyem als fills quines coses valorem i obrim la seva mirada al que és important, més enllà dels objectes materials.
Podem demanar, per exemple…
– Paciència quan les coses no surten com ens agradaria i valor per sobreposar-nos als contratemps.
– Saviesa per saber veure i valorar tot allò què tenim de bo al nostre voltant.
– Paraules per explicar com ens sentim i què necessitem, perquè així els altres puguin ser prop nostre.
-Capacitat de comprendre i generositat per donar i perdonar.
I en el comiat de la carta, no ens oblidem d’assegurar als Reis “Jo prometo fer tot el que pugui per trobar temps i per fer un bon ús del que em porteu.”
I AQUESTS SÓN ELS DEU CONSELLS BÀSICS PER FER LA CARTA ALS REIS :
1.- Llegir davant el nen la nostra pròpia carta, si és necessari comentant algun aspecte.
2.- No cal concedir tots els desitjos: com menys regals, més valuosos seran els que s’hagin rebut. Cal limitar la quantitat de coses que es poden demanar o bé avisar els nens que els Reis porten, d’entre tot el que es demana, el que troben més adient. En tot cas, els nens poden subratllar el que preferirien que els Reis no es descuidessin. Una bona manera de procedir és demanar una cosa a cada casa si hi ha diversos familiars que facin regals de Reis.
3.- Evitar que els nens demanin coses massa influïts per la publicitat o pel que demanen els amics. Per això anirà bé tenir més d’una conversa sobre les seves idees els dies previs.
4.- Procurar que hi hagi varietat de joguines: mecàniques, d’enginy, electròniques si en demanen, i d’altres que requereixin habilitats diverses.
5.- Convidar els nens a explicar als Reis quan o amb qui faran servir allò que demanen. Per exemple: “Un joc de taula per les tardes de diumenge amb la família, un joc de construcció per jugar amb la meva germana.” D’aquesta manera ens assegurem que allò demanat podrà tenir un ús i que el nen ubica l’objecte en un moment real del seu temps quotidià. També haurà pensat abans de tenir-lo si caldrà compartir-lo i si tindrà companys amb qui gaudir-lo.
6.- Si es demanen jocs electrònics o telèfons, fixar des del moment de demanar-los les condicions d’ús de les pantalles (límit de temps i espais on es podran utilitzar).
7.- Afegir-hi llibres per llegir, a més a més (no comptar-los com a regals si n’hem limitat el nombre a demanar).
8.- Aprofitar el moment d’escriure la carta al Reis per reflexionar sobre l’últim any: fugir de la fórmula genèrica “Aquest any m’he portat molt bé” per concretar quines coses han anat bé. Per exemple: “Aquest any m’he esforçat amb la música tot i que no en tenia gaires ganes, he procurat no descuidar-me de parar taula cap dia…” D’aquesta manera el nen veu quines coses valuoses ha fet en l’últim període i pot sentir-se’n satisfet.
9.- Aprofitar el moment d’escriure la carta per fer propòsits de millora. En comptes d’escriure “Aquest any em portaré bé”, per exemple, val més dir: “Tinc intenció de fer tot el possible per ajudar a casa i d’ajudar la meva germana a vestir-se.”
10.- Després d’escriure la carta, comparar, en una conversa amb el nen, la seva fortuna respecte a generacions anteriors de la seva família i la major part de gent del món ara mateix.
I després… Anem junts a portar les cartes al patge o a tirar-les a la bústia.
Núvol. 29.12.2016 Alba Castellví. Barcelona.
Reflexionem del procés de lecto-escriptura de la mà de Desirée Hortigón
El cap de setmana passat vam tenir la sort de participar a la sessió de formació sobre lecto-escriptura que ens va oferir la Desirée Hortigón, mestra a l’escola Congrés d’Indians de Barcelona.
A continuació compartim el post que la Núria Burgada va escriure pel bloc de la xarxa Aigüerola, de la qual formem part, perquè recull molt bé l’essència del que va ser la sessió i del que entenem que ha de ser el procés d’aprenentatge de la lecto-escriptura a l’escola.
“El procés de lectura i escriptura comença per l’oïda i molt abans d’arribar a l’escola, i, el més apassionant, és que cada infant senti que tria el moment de desenvolupar-lo” Desireé Hortigón
“Qui ha dit que si un nen de 3 anys gargoteja el seu nom i diu les lletres serà un bon lector i escriurà millor? Els estudis sobre l’evolutiva descriuen que, per a la majoria de la població infantil, fins als cinc o sis anys, no es completa el desenvolupament de les capacitats psicomotrius, auditives, visuals, fonològiques, … que són la base per aprendre a llegir i escriure de manera eficaç. Per què volem que n’ aprenguin abans d’estar prou preparats?
“Als 4 o 5 anys, la majoria dels nens que arriben a llegir ho fan de manera mecànica, sense comprendre el que llegeixen i aplicant uns mecanismes no adequats… És trist que un nen de set anys no gaudeixi llegint i escrivint, sinó que faci el possible per escapolir-se’n. Però ja fa tres anys que força un aprenentatge per sobre de les seves possibilitats i amb la sensació de no arribar a complir amb les expectatives”. Mònica Ballester Torras, terapeuta de la comunicació i el llenguatge.
Redacció: Núria Burgada i Burón