El dia 16 de maig vam anar al parc del Segre amb bicicleta. Vam sortir de l’ escola a les nou en punt i vam arribar al Parc del Segre just per esmorzar.

Vam anar-hi la classe dels ceps i dels dofins, és a dir, 3r, 4t, 5è i 6é.

Abans d’anar a fer ràfting i piragües ens van donar el tratje, el “xaleco” salva vides i les botes. Després, el pare de l’Ian, ens va explicar que havíem de fer per no caure a l’aigua. Quan va acabar d’explicar, vam agafar la barca i la vam inflar una mica amb el compressor.

Vam passar per un munt de cascades i alguns cops ens quedàvem encallats amb una pedra però el monitor, el Valen, ho va arreglar. Teníem moltes possibilitats de volcar però tot ens va sortir bé!

Tothom s’ho va passar molt bé tot i que tornant i va haver alguna caiguda. Esperem poder tornar-hi el curs que ve!

Agustí Cuesta Oliveira

El dijous 3 de maig els nens i nenes de 5è i 6è vam fer la sortida de desoberta del patrimoni local.

Primer vam anar a Castellbò on el Carles Gascón ens va explicar algunes característiques del nostre municipi; després ens va ensenyar “pistes” que ens ajuden a conéixer com era el poble abans. Si ens hi fixem, podem trobar antigues portes i finestres, el desaigüe d’on hi havia una pica, etc.

Després vam creuar el pont medieval i vam anar a veure la Col·legiata de Santa Maria. Ens va sorpendre la grandària i també que la porta exterior fos tan vella i, que en canvi, de dins ho veiessim tot tan nou. Això s’explica perquè fa poc van restaurar tota l’esglèsia excepte la porta.

Quan vam sortir de la Col·legiata, vam pujar fins que vam poder veure el castell. Actualment encara se’n conserva algun mur. I des del mateix indret vam veure un colomer.

Tot seguit vam anar a veure el dòlmen de Turbiàs i ens vam fer una foto amb els nens i nenes de la Zer Narieda.

Vam dinar a Sant Joan de l’Erm i, a la tarda, vam fer una passejada pel bosc guiats per en Jordi Dalmau i vam aprendre moltes coses, com ara que els avets tenen unes bullofes plenes de resina – i això ens va agradar molt perquè fa molt bona olor- i unes ratlletes blanques a la part posterior de la fulla, que podem saber quants anys tenen els arbres comptant les anelles del tronc o el número de pisos que fan les branques, que els arbres morts serveixen de niu a alguns ocells i moltes altres coses.

Va ser un dia ben complert i profitós ja que vam aprendre molt sobre el nostre entorn.

Diari de les colònies al Delta de l’Ebre, dies 21, 22 i 23 de març.

DIMECRES

El dimecres al matí estava molt nerviosa, no havia sonat el despertador que jo ja estava a la dutxa. En deu minuts ja estava a fora, neta, vestida i molt nerviosa. Després vaig despertar a la meva mare perquè es dutxés i jo em vaig anar a acabar d’arreglar i vaig despertar a la Vio, la meva germana. Vaig anar a esmorzar, no tenia gana però la Maria ens havia dit que esmorzéssim bé, per tant, vaig esmorzar mentre pensava que no em deixés res. Quan totes vam estar preparades, vam marxar perquè ja era tard. Gina

En arribar a la gasolinera, vaig veure l’autocar que arribava i vaig dir a la meva mare qu anés ràpid perquè sinó marxarien sense mi. Però vam poder aparcar i vaig pujar a l’autocar. Estava molt nerviosa. Em vaig asseure al darrere de tot amb la Gina, la Berna, l’Ivan i l’Agustí. Quan l’autocar va arrencar, vaig començar a fer fotos als companys que volien. En arribar a mig camí, vam parar a esmorzar, vaig poder estirar les cames i anar al lavabo. Després d’esmorzar, vam tornar a pujar a l’autocar i l’Agustí amb la música, va començar a ballar i jo i la Gina ens vam posar a riure sense parar.

En arribar a la casa de colònies estava plovent i vam haver de sortir corrents i entrar a la casa. A l’entrar-hi, feia una olor molt estranya però era emocionant! Quan les monitores d’allà van començar a parlar, era molt guai perquè parlaven amb la “o”. Després de presentar-se les monitores, els nens i nenes vam fer uns jocs per coneixer-nos. El joc final era de mímica, les mestres ens deien un animal i ens havíem de trobar amb els nens que representaven el mateix animal, els grups que es van crear eren els grups d’habitació. A mi, les habitacions, em van agradar molt.Vaig conéixer unes nenes molt maques i estava molt contenta. Núria

Vam dinar a la Casa Victòria i després vam tenir temps lliure i jo, el Bryan i les meves amigues i els meus amics vam jugar a l'”escondite”, vam estar saltant i jugant pels tobogans… Després vam tornar a la casa de colònies i allà ens va venir a buscar un carro amb un cavall i vam anar a veure els arrossars i tota la pesca. Després vam anar a empastifar-nos (vam entrar dintre un arrossar), i jo que deia que feia fàstic… però quan m’hi vaig ficar, m’hi vaig ficar de ple! I vaig sortir amb la samarreta tota mullada!

Més tard vam anar a la casa Victòria a berenar i vam anar a fer una descoberta pel poble. Vam anar per grups d’habitacions i va ser un rotllo. Més tard vam fer els jocs de nit i tampoc em van agradar… ho endevines? eren per grups d’habitació! Quan vam acabar, vam anar a sopar a la casa Amadeo, i el menjar estava boníssim! Rai

DIJOUS

L’endemà al matí ens vam aixecar a les set, ens vam arreglar i fins a les vuit vam estar parlant. Els mestres van venir a les vuit i ens van dir que no podíem parlar tant fort, llavors ens vam aixecar i vam anar al menjador a jugar al Gran Dictat. Jo estava nerviosa i contenta alhora perquè no ens havien dit que hi jugaríem i llavors em van cridar a mi i a l’Ian, els dos vam deletrajar bé la paraula i van triar a una altra parella. A les nou vam anar a esmorzar. Gina

Després vam anar a buscar les bicicletes, eren molt guais! Jo estava nerviosa perquè no sabia cap a on aniríem, però quan vam arrencar ja estava contenta. Quan vam arribar a la platja del Trabucador, vam deixar les bicis i vam començar a caminar. Vam pujar a un mirador que es trobava just a la Barra del Trabucador, des d’on vèiem el mar a banda i banda, i vam fer moltes fotos.

Després vam caminar fins a la vora de l’aigua i tornant cap a les bicis, vam trobar un dofí mort a l’arena, ens van dir que el deuria haver arrossegat el mar. Després vam continuar la ruta amb bicicleta. Vam parar a un mirador, des d’on veiem flamencs i altres aus. Vam beure aigua i vam descansar del mal al cul de la bicicleta! Jo ja estava cansada.

Després amb les bicicletes vam tornar a la casa de colònies i vam dinar fideuà i pera. Havent dinat, vam tornar a agafar les bicicletes i vam anar a visitar la casa de fusta i em va agradar molt, sobretot els animals dissecats. Després vam veure un vídeo de fauna i vam tornar amb la bicicleta a la casa. Núria

Quan vam arribar teníem temps lliure i ens vam dutxar amb aigua gelada. Ens vam posar guapos per la festa i llavors vam anar a sopar, tots molt elegants.

Tots vam sopar molt ràpid perquè teníem ganes de marxar, i quan vam haver acabat, vam anar a la festa. Va estar molt bé, era com una discoteca de veritat! Gina

El Rai pensa ben diferent: La discoteca va ser un rotllo total! diu en el seu diari.

L’endemà em vaig despertar una mica trista perquè l’últim dia i m’ho estava passant molt bé. Em vaig vestir amb roba còmoda, vaig fer la maleta i després vam anar a esmorzar. Gina

DIVENDRES

Per esmorzar ens va tocar un croissant i llet amb colacao, estava molt bo! Després vam anar caminant fins on hi havia les barques de perxar. El monitor ens deia moltes mentides, deia que a l’aigua hi havia caimans i sirulos. Ivan

Primer ens van fer una explicació de perquè servien les barques de perxar antigament i després hi vam pujar. Al principi no ens anava gaire bé i jo patia perquè la barca es movia molt, però després ja vam començar a anar bé.

Va ser molt divertit. Rai

Després vam anar a dinar, estava super bo! Vam menjar: pica-pica, paella i gelat. En acabar vam agafar l’equipatge, el vam carregar a l’autocar i vam marxar cap a casa. Núria

A l’autobús ens ho vam passar molt bé i vam disfrutar del moment fins que vam arribar al cole, on ens vam haver d’acomiadar. Gina

El camí se’m va fer molt curt perquè parlàvem i l’Agustí em feia riure. En arribar a Montferrer vaig fer-li una abraçada a la meva mare i un petonàs i vam marxar cap a casa. Núria

Van ser unes colònies entretingues i emocionants. I per alguns, una mica amoroses i tot! Gina