Hem anat a escoltar música

Els alumnes de Cicle Inicial van viatjar amb El soldadet de plom des que el nen del conte descobreix els soldats que li regalen el dia del seu aniversari fins que el soldadet acaba dins el foc en companyia de la ballarina. Una actriu – Cristina Cervià– narrava el conte de Hans Christian Andersen mentre interactuava amb el músic creador de l’espectacle – Xavi Molina – per escenificar amb detall les aventures del soldat. La música ha estat ideada per il·lustrar les diferents escenes del conte i per desenvolupar les possibilitats sonores dels instruments de la família “vent fusta”.

Els alumnes d’Educació Infantil van gaudir de l’espectacle Cançons i Rimetes del grup 2princesesbarbudes – Marc Marcé i Helena Casas. Fent servir instruments de joguina i amb ritmes pop van fer una interpretació personal de cançons de joc, de treball, de bressol, danses, romanços i cantarelles tradicionals catalanes.

Els alumnes de Cicle Mitjà, de manera lúdica i participativa, es van endinsar en el món del so mitjançant la tecnologia en l’audició-concert de Pep Gol que porta per títol La Màquina del So. Van veure l’evolució dels instruments musicals des de la prehistòria fins als temps actuals descobrint els instruments actuals i les possibilitats que ens donen. Van jugar amb el so: gravant el so que produeixen alguns objectes quotidians van crear nous sons i van fer música amb ells; amb els sons corporals i l’ajuda del seqüenciador van instrumentar un fragment musical; van samplejar la veu per crear un tema musical amb una sola paraula,…

maquinaSoVan tocar la màquina del so, un instrument de percussió en forma de teclat virtual de quatre metres d’ample i dos d’alt que té vuit tecles blanques i cinc tecles negres. Cada una de les tecles al ser percudida envia una senyal al sintetitzador i aquest emet el so que prèviament ha estat programat, de manera que pot sonar com una  bateria, com un orgue, com un piano, com una coral,…en definitiva, com nosaltres volguem.

Els alumnes de Cicle Superior van escoltar La història del rock, un concert en el qual s’alternen la interpretació en directe de blocs de fragments de cançons enllaçades entre sí i presentacions en vídeo de l’època i/o circumstàncies històriques, socials o culturals de cada una d’elles, dels seus autors i de l’estil en què s’inscriuen. La interpretació musical va anar a càrrec de cinc músics: veu, guitarra, teclats, bateria i baix.

VIII Premi Sambori Òmnium 2014

El Premi Sambori és un premi de narrativa en català dirigit als centres educatius de tots els Països Catalans i que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú d’ alumnes i centres de totes les terres de parla catalana i difondre l’ús literari del català dins de l’àmbit escolar tot incentivant la imaginació i la creativitat.

La Fundació Sambori organitza aquest concurs des del 1998 al País Valencià. Òmnium Cultural és qui organitza el Premi Sambori Òmnium a Catalunya.

Sambori és el nom d’un joc de carrer per a nens i nenes, que aquí coneixem com a xarranca o setmana. Es juga a totes les comarques de parla catalana i per això va ser el nom escollit per les associacions convocants del Premi Sambori.

En aquesta 8a edició hi han participat els alumnes de 2n, 3r i 4t de primària. En Joel de 4t, amb la narració El Fluix ha resultat finalista en la categoria de cicle mitjà de la Demarcació Girona-Catalunya Nord i el passat 20 de març va anar a recollir el premi a Santa Coloma de Farners.

Els finalistes de cada categoria passen a concursar a nivell nacional amb la resta de finalistes de les altres demarcacions d’on sortiran els tres millors treballs de cada categoria de Catalunya. Molta sort, Joel !!!

      EL FLUIX_____________________________________________________

Fa poc en un poble força gran hi havia un nen que no tenia amics, només a mi. Sempre estava en un racó fosc i solitari. Els nens no s’atrevien a mirar-lo perquè mai deia res i sempre estava quiet. Estava trist de no tenir amics.

Un dia, em va dir que havia decidit que no es podia quedar tota la vida arraconat. Volia conèixer gent. Em va demanar si el podia ajudar.

Ell pensava que els altres eren superiors. Jo el vaig voler animar dient-li que no s’havia de sentir inferior a ells. Ell també podia fer moltes coses, només havia de buscar dins seu. Es va motivar i va intentar fer amics. Es va apropar a un nen i quan ja quasi era al seu costat el nen va marxar. De cop, s’aturà i amb el cap cot se’n va tornar al racó. Jo ja no sabia com animar-lo, ja li havia dit tot el que podia fer. 

De sobte se’m va ocórrer una idea: fer un festival per tot el col·legi i així ell podria fer amics. Esperava que funcionés i deixés d’estar sol en un racó.

El dia següent vaig posar-me a organitzar el festival de tota l’escola amb l’ajuda d’uns quants companys meus. Tot estava a punt, el dia següent vaig dir-li que vingués a les onze del migdia al parc del poble per jugar amb mi.

Quan va veure tots els nens de l’escola allà reunits i el festival que havíem organitzat per a ell, es va emocionar i em va donar les gràcies. Vaig presentar-li tots els meus amics que es van sorprendre que aquest nen fos tan amable amb la gent. Ells s’havien pensat que era un nen molt estrany però no era així!

Passats uns dies, el nen ja no estava mai sol i sempre estava envoltat dels seus amics i de mi. Em vaig sentir molt content d’haver-lo ajudat i nosaltres  sempre intentàvem que cap nen es quedés sense amics i es sentís sol.

 

Visita als bombers i mossos d’esquadra

El divendres 24 de gener els nens i nenes de cicle inicial vam anar a visitar els bombers i els mossos d’esquadra, perquè en aquest segon trimestre treballem els oficis. L’ofici de bomber ens agrada molt i el de mosso d’esquadra ens despertava curiositat.
Vam visitar les cases on treballen i fan guàrdia els bombers i els mossos d’esquadra, on esperen els avisos.
Els bombers tenen una casa gran, nova i molt maca, s’assembla a una de les nostres cases, però ells tenen un gimnàs i un pati per fer pràctiques.
Els mossos tenen la casa més petita. Hi ha despatxos, secretàries per atendre a les persones, una garjola i un sistema visual de seguretat.
Tots van ser molt i molt amables, ens van explicar com treballen i ens van deixar fer servir algunes de les seves eines de treball.
Vam treballar molt aquell matí, fins a dos quarts de dues, però no es va fer gens llarg. En acabar les visites vam dinar i poc després ja tornàvem cap a l’escola.

Per gaudir de la lectura, us recomanem …

El llibre recomanat per els nens/es de primer de Cicle Inicial durant aquest primer trimestre ha estat “L’hàmster d’en Josep” (editorial Bromera).

Els ha agradat perquè parla d’un hàmster, animal estimat per a tots, que alguns el tenen a casa i d’altres l’han tingut. També troben molt bonics els dibuixos i el tema emocionant amb un final feliç.

Per gaudir de la lectura, us recomanem…

Un llibre recomanat pels alumnes de segon és “Els bons amics”, editorial la Galera.

El que els nens han dit del llibre és: “Ens ha agradat perquè els personatges són amics i comparteixen les coses i el menjar. També ens ha fet riure perquè hi ha situacions divertides i van compartint la mateixa pastanaga. A més ens ha ensenyat a compartir i ser amables amb els altres”.

L’ENDEVINALLA DE LA RITA AL SOFÀ DE BORA LLIBRES

La Rita Xuclalletres és la mascota de la Biblioteca de Banyoles. És una ossa formiguera que no menja formigues, sinó que xucla lletres i viu en un cau a l’Àrea Infantil de la biblioteca. Té una por espantosa als ratolinsque de nit roseguen els fulls dels llibres vells.

Cada mes proposa una endevinalla sobre un conte o un dels seus personatges. Tots els nens i les nenes entre 3 i 11 anys podem anar a la biblioteca a omplir la butlleta amb la resposta corresponent i participar en el sorteig d’un llibre.

A l’escola també tenim l’endevinalla de la Rita al Sofà de Bora Llibres i una capsa on poder posar les nostres respostes. Hi participem els nens i les nenes de P3 a 2n.

Aquesta és l’endevinalla del mes d’octubre:

PREMI SAMBORI ÒMNIUM 2013

Com cada any la nostra escola participa en el Premi Sambori Òmnium, concurs literari de narrativa escolar que té l’objectiu de promoure l’ús del català literari a les escoles i instituts del Principat.

Aquest Premi Sambori Òmnium consta de dues fases:

– Premi Sambori Òmnium Demarcació, que engloba els centres educatius de Girona- Catalunya Nord.

– Premi Sambori Òmnium Catalunya, que engloba els centres educatius de Catalunya.

Aquest curs hi ha participat l’alumnat de 2n, 4t i 6è . Després de la primera selecció que es fa a nivell de cada escola, tres textos per nivell,  s’envien a les respectives seus territorial d’Òmnium Cultural. Aquí un jurat escull com a mínim tres treballs per curs. Aquest mes de març ens ha arribat la gratificant notícia que l’Isaac P. de 2n ha quedat finalista a la demarcació de Girona, amb el conte titulat: “El conte de les Escombraries”, que podeu llegir tot seguit.

Tots els premis finalistes a la demarcació passen a la fase Sambori Òmnium Catalunya. Esperem i desitgem que aquest conte obtingui un bon reconeixement.

EL CONTE DE LES ESCOMBRARIES

Hi havia una vegada unes escombraries que vivien a la sortida d’un poble i a prop de la carretera, i darrera seu hi havia un bosc.

Les escombraries eren de dos metres d’alçada i tenien un cos piramidal. Eren de color blau, verd i groc.

Aquelles escombraries no estaven contentes perquè no els hi llançaven el que tocava. Al de plàstic li llençaven vidre, al de vidre li llançaven plàstic i al blau  menjar. No els agradava que els maltractessin ni que els hi donessin el que no tocava.

Un dia van decidir posar uns cartells. Van comprar molts folis i amb els retoladors van explicar on es tenien que llençar les coses.

“EN EL GROC, PLÀSTIC” , “EN EL BLAU, PAPER I CARTRÓ” i “EN EL VERD, VIDRE”.

Les persones que anaven a llançar les escombraries van veure els cartells i des d’aquell dia ho van fer bé.

I tot es va equilibrar, el món i les persones. Tot estava ben net i lluent. El món va deixar de contaminar-se, tot funcionava tan bé que les escombraries estaven molt contentes amb els nens i les nenes, els pares i les mares, els avis i les àvies… I es van dir:

Que bé,  ara ens respecten!

“De Bracet” a l’Auditori de Banyoles

Els alumnes de 1r i 2n vam anar a l’auditori de Banyoles a veure l’espectacle musical “DE BRACET” de la companyia Samfaina de Colors.

Aquell dia plovia molt i sort en vam tenir dels paraigües per protegir-nos des de la parada del bus fins a l’auditori. Vam poder escoltar els poemes musicats per la Mirna i en Xavi:

L’escenari ple de llibres, la guitarra i les veus…, el pollet canta blues, al gegant ningú l’entén, el número 4 enveja el 3, el rellotge que balla i balla, la fada encantadora, la baralla de la cullera i la forquilla, la vaca divertida, la nina descolorida, les bombolles de sabó… Van DE BRACET música i poesia i per a fer-ho més rodó es fan cançó!

Són poemes que autors catalans actuals han adreçat als infants: Joana Raspall, Miquel Desclot, Lola Casas, Lluïsa March, Helena Vidal, Maria Dolors Pellicer, Carles Hac Mor i Eva Dènia