Category Archives: Poesia

21 de març: Dia Mundial de la Poesia

CARLES RIBA: La poesia és joc, però també foc; recerca, però també gràcia; coneixença, però també transcendència.

AGUSTÍ BARTRA: Poesia: matar els hiverns. Sortir d’un bosc de ferro i miralls amb un ram de flors a la mà. Poesia: escriure lletres de neu a l’ala de l’oreneta.

JACINT VERDAGUER: La poesia és un ocell del cel / que fa sovint volades a la terra, / per vessar una gota de consol / en el cor trist dels desterrats fills d’Eva.

CARLES RIBA: La poesia? / Cal cercar-la on tu ja saps / que és, com la Gràcia / o l’aigua pura i dura / d’una font emboscada.

Aquest és el recull que he preparat per vosaltres:

CANÇONETA INCERTA, Carner

CARPE DIEM, Parcerisas

DÓNA’M LA MÀ, Papasseit

LA GINESTA, Maragall

NADALA, Martí i Pol

PERQUÈ HAS VINGUT, Papasseit

TRES NOIES, Carner

Dia mundial de la poesia

Maig d’amor

Són certes les paraules que vam dir-nos,

certa la primavera del teu cos

i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim

de pins i diminutes margarides.

Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D’aquí a molts anys potser recordaràs

que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.

I et pujarà a la gola una dolçor

com una immensa mel, com una música.

La mateixa dolçor que ara jo sento

recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d’amor.

                                                       GERARD VERGÉS

Si la poesia necessita un dia…

Descobrir aquest poema va ser un regal. I m’agrada compartir-lo amb vosaltres avui.

Ausiàs March

Ausiàs March

 Així com cell qui es veu prop de la mort

corrent mal temps, perillant en la mar,

e veu lo lloc on se pot restaurar

e no hi ateny per sa malvada sort,

ne prenc a me, qui vaig afanys passant

e veig a vós bastant mos mals delir.

Desesperat de mos desigs complir,

iré pel món vostre ergull recitant.

(Així com aquell qui es veu prop de la mort, suportant mal temps i exposant-se a perills enmig del mar, i divisa el lloc on es pot salvar i no hi arriba per la seva mala sort, m’esdevé a mi, que vaig patint penes i veig que vós basteu per destruir els meus mals. Desesperat de poder satisfer els meus desigs, aniré pel món proclamant el vostre orgull.)

I ara, escolta la cançó de Raimon.

Ausias March i Raimon

Francesc Vicent Garcia

                                           Eugene von Blaas

A una hermosa dama de cabell negre…     A una mossa gravada de verola

Ab una pinta de marfil polia      Mala pasqua us dó Déu, monja corcada,

sos cabells de finíssima atzabeja,      bresca sens mel, trepada celosia,

a qui los d’or més fi tenen enveja,      formatge ullat, cruel fisonomia,

en un terrat, la bella Flora, un dia;     ab més puntes i grops que té la arada;

entre ells la pura neu se descobria     de alguna fossa us han desenterrada

del coll que, ab son contrari, més campeja;     per no sofrir los morts tal companyia,

i com la mà com lo marfil blanqueja,     quan eixa mala cara se us podria,

pinta i mà d’una peça pareixia.     i estava ja de cucs mig rosegada;

Jo, de lluny, tan atònit contemplava     però, si sou de vermes escapada,

lo dolç combat que ab estremada gràcia     perquè siau menjar de les cucales

aquests dos contraris mantenien,     (que de mal en pitjor la sort vos porta),

 que el cor, enamorat, se m’alterava,     mantinga-us Déu la negra burullada

i, temerós d’alguna gran desgràcia,     i adéu-siau, que em par que em naixen ales

de prendre’ls tregües ganes me venien.     i em torno corb després que pic carn morta!

DEURES: Fes un comentari comparat d’aquests dos sonets. Com són les dues protagonistes? Com pots justificar que pertanyen a dos estils ben oposats: un de més refinat i un altre de més satíric?

 

Els trobadors i l’amor cortès

Ens trobem a l’Edat Mitjana.

Els trobadors, autors dels poemes i compositors de la música, utilitzaven l’occità per cantar el seu amor a una dama.

L’amor cortès consistia en la transposició del codi feudal a l’experiència amorosa: les relacions entre senyor feudal i vassall trobaven un paral·lel en les existents entre l’enamorada (sempre una dama noble i casada) i el seu pretendent. El trobador enamorat era l’hom; la dama era anomenada midons i el poema no podia dir-ne el nom, sinó que el dissimulava amb un senhal o pseudònim. El marit podia passar fàcilment a ser un gilós si havia estat avisat pels lausengiers o maldients, que feien d’espies o delators.

DEURES: Sabries explicar la llegenda sobre la vida del trobador català Guillem de Cabestany, on apareixen tots aquests personatges relacionats amb l’amor cortès? Et dono una pista: