Bon Any 2011 Residents!

Tal com us vaig dir, aquest Nadal me n’he anat a veure l’exposició Imatges i sons en extinció al Centre d’Art la Panera (www.lapanera.cat) de la capital de Ponent. Allí m’hi vaig trobar la Núria Aidelman d’A Bao A Qu. Va ser una grata sorpresa. Des d’aquí felicito aquesta associació per la seua tasca cultural i educativa. Són unes (perquè majoritàriament són dones) cracks incansables! En canvi, 🙄 , no em vaig trobar amb cap de vosaltres, estimats alumnes! Si haguéssiu vingut, ara no tindríeu cap problema per contestar què és una instal·lació sonora? Val a dir que algunes de les respostes que vau penjar a l’arbre de Nadal eren força estranyes. En fi… compto que us llegireu aquest resumet de la meua visita i en traureu profit.

D’entrada us presento l’espai en fotos. A la falda de la Seu Vella il·luminada per Nadal hi trobem l’antic edifici de la Panera, ara reconvertit en museu.

 A l’entrar a la Panera ens trobem un text a la paret a mode de presentació. Hi podem llegir un subtítol: Sons en causa. Paisatges sonors del desenvolupament humà.  De fet, aquest projecte és una continuació de l’iniciat al CCCB de Barcelona (Zeppelin Sons en Causa). L’Orquestra del Caos incorpora uns arxius sonors enregistrats en diferents espais de llatinoamèrica (Colòmbia, el Brasil, el Perú, Costa Rica, l’Argentina, etc.) que complementen els textos de les parets de la Panera i els quaderns de bitàcola d’uns viatgers que no coneixem. Normalment les gravacions s’han fet en espais oberts, en plena natura, però de vegades, també es fan en espais tancats com pot ser un aeroport. En principi, les zones que s’han trïat per fer els enregistraments són zones d’una importància mediambiental molt rellevant i, alhora, són zones sotmeses a canvis profunds a causa de l’assentament recent de l’home. Aquest seria el fil conductor de la mostra. L’exposició té, però, tres àmbits ben diferenciats: indústries, motors i músiques; selva i sabana; nit.

 Paral·lelament, la instal·lació sonora inclou la mostra de fotografies d’Axel Hütte, subtitulada: Paisatges redescoberts. Queda just ubicada entremig de la Selva i la sabana i de la Nit.  Són d’una bellesa exuberant: ara pau, ara fúria. A la paret de la Panera hi podem llegir que no es tracta de documents, sinó d’experiències. Ben bé, amb aquestes fotografies es pretén captar els paisatges i les rutes dels conqueridors del Nou Món.

Tot plegat, la vista ha sigut molt interessant i força relaxant. L’Orquestra del Caos deixa palès el conjunt tan enriquidor de sons que ens ofereix la natura.

El dies 10 i 11 de desembre hem tingut l’oportunitat d’assistir a aquest festival de projectes sonors, on hi participaven Manuel Rocha, Gonzalo Biffarella, Xabier Erkizia i el nostre benvolgut Josep-Maria Balanyà, entre d’altres.

Aquest festival donava a conèixer determinats paisatges sonors situats a llatinoamèrica. Una sèrie d’arxius informàtics de so podien acostar-nos, per posar un exemple, a la riquesa de la fauna amazònica barrejada amb el so d’una depuradora. La implacable mà de l’home es fa present arreu i distorsiona l’entorn sonor.

ATENCIÓ! 😯

Relacionat amb aquest festival: al Centre d’art la Panera de Lleida, fins al 9 de gener tenim l’exposició Imatges i sons en extinció. Consulteu la seua pagina web: http://www.lapanera.cat/

Fins al 9 de gener podeu visitar aquesta exposició. Ens la presenta, al vídeo, el comissari de l’exposició: l’Antoni Jové (que és del meu poble).

Feu cultura per Nadal! Ens veiem allí.

Isabel

El dilluns 15 de novembre del 2010 vam assistir a l’exposició dels treballs que els alumnes de l’IES Bernat Metge, l’IES Infanta Isabel d’Aragó i l’IES Collserola van fer l’any passat en el marc del projecte d’En Residència.

L’acte va tenir lloc a la Fundació Suñol. Allí ens hi vam trobar els artistes respectius, representants de  l’organització A Bao A Qu, el Consorci d’ Educació de Barcelona, el  CoNCA i  el director de la Fundació Suñol. Ara ja estem una mica més al cas de qui era tota aquella gent. Tots ells van fer uns parlaments on posaven de manifest la importància de la Residència. Ens van fer sentir que estem fent una cosa important.