Avui, ens hem tornat a dividir. Els que encara no havíem anat als Encants hi hem anat avui i els altres s’han quedat a l’institut treballant sobre un mapa de sons dels nostres països d’origen.
Aquí teniu més fotos de la sortida als Encants. Hi buscàvem objectes que sonessin bé. Hem triat i remenat. Hem regatejat i, finalment, alguna cosa hem comprat.
Avui ens hem dividit en dos grups. Un grup s’ha quedat a treballar amb el Josep-Maria, el Josep i l’Israel. Hem muntat les taules i amb les baquetes hem percudit a sobre tal com vam fer en una sessió anterior. Després, tots hem hagut de fer sons amb la boca. Ho hem fet tots alhora i després individualment tal com ens ho anava dient el Josep-Maria. Ho hem estat gravant tot i després ho hem escoltat. Aquesta part ens ha agradat molt.
A la segona hora ha vingut la Cati. Hem agafat els metalls que teníem de Girona i els hem percudit. Això també ho hem gravat. Ha quedat força bé.
Amb el segon grup ens n’hem anat al mercat dels Encants. Hi hem fet una passejada. Hi havia molta gent, moltes parades ordenades i d’altres de desordenades. Els comerciants anaven cridant el preu de la mercaderia perquè la gent s’aturés i comprés.
Nosaltres hem aprofitat per remenar i veure si trobàvem algun estri que ens pugués servir per a la nostra instal·lació sonora. Hem comprat unes claus angleses, un mirall i un raspall metàl·lics, una lletera antiga. També hem comprat un disc metàl·lic que feia un so molt interessant.
Després, hem entrat en un magatzem on hi havia molts mobles vells per restaurar. Aquest lloc feia una olor especial, era una olor de ranci, d’humit i molt especial.
Val a dir, que veníem preparats perquè a classe ja havíem vist aquest vídeo: Símfonia d’un mercat http://www.tv3.cat/videos/3163531
Bon Any 2011 Residents!
Tal com us vaig dir, aquest Nadal me n’he anat a veure l’exposició Imatges i sons en extinció al Centre d’Art la Panera (www.lapanera.cat) de la capital de Ponent. Allí m’hi vaig trobar la Núria Aidelman d’A Bao A Qu. Va ser una grata sorpresa. Des d’aquí felicito aquesta associació per la seua tasca cultural i educativa. Són unes (perquè majoritàriament són dones) cracks incansables! En canvi, 🙄 , no em vaig trobar amb cap de vosaltres, estimats alumnes! Si haguéssiu vingut, ara no tindríeu cap problema per contestar què és una instal·lació sonora? Val a dir que algunes de les respostes que vau penjar a l’arbre de Nadal eren força estranyes. En fi… compto que us llegireu aquest resumet de la meua visita i en traureu profit.
D’entrada us presento l’espai en fotos. A la falda de la Seu Vella il·luminada per Nadal hi trobem l’antic edifici de la Panera, ara reconvertit en museu.
A l’entrar a la Panera ens trobem un text a la paret a mode de presentació. Hi podem llegir un subtítol: Sons en causa. Paisatges sonors del desenvolupament humà. De fet, aquest projecte és una continuació de l’iniciat al CCCB de Barcelona (Zeppelin Sons en Causa). L’Orquestra del Caos incorpora uns arxius sonors enregistrats en diferents espais de llatinoamèrica (Colòmbia, el Brasil, el Perú, Costa Rica, l’Argentina, etc.) que complementen els textos de les parets de la Panera i els quaderns de bitàcola d’uns viatgers que no coneixem. Normalment les gravacions s’han fet en espais oberts, en plena natura, però de vegades, també es fan en espais tancats com pot ser un aeroport. En principi, les zones que s’han trïat per fer els enregistraments són zones d’una importància mediambiental molt rellevant i, alhora, són zones sotmeses a canvis profunds a causa de l’assentament recent de l’home. Aquest seria el fil conductor de la mostra. L’exposició té, però, tres àmbits ben diferenciats: indústries, motors i músiques; selva i sabana; nit.
Paral·lelament, la instal·lació sonora inclou la mostra de fotografies d’Axel Hütte, subtitulada: Paisatges redescoberts. Queda just ubicada entremig de la Selva i la sabana i de la Nit. Són d’una bellesa exuberant: ara pau, ara fúria. A la paret de la Panera hi podem llegir que no es tracta de documents, sinó d’experiències. Ben bé, amb aquestes fotografies es pretén captar els paisatges i les rutes dels conqueridors del Nou Món.
Tot plegat, la vista ha sigut molt interessant i força relaxant. L’Orquestra del Caos deixa palès el conjunt tan enriquidor de sons que ens ofereix la natura.
El dies 10 i 11 de desembre hem tingut l’oportunitat d’assistir a aquest festival de projectes sonors, on hi participaven Manuel Rocha, Gonzalo Biffarella, Xabier Erkizia i el nostre benvolgut Josep-Maria Balanyà, entre d’altres.
Aquest festival donava a conèixer determinats paisatges sonors situats a llatinoamèrica. Una sèrie d’arxius informàtics de so podien acostar-nos, per posar un exemple, a la riquesa de la fauna amazònica barrejada amb el so d’una depuradora. La implacable mà de l’home es fa present arreu i distorsiona l’entorn sonor.
ATENCIÓ! 😯
Relacionat amb aquest festival: al Centre d’art la Panera de Lleida, fins al 9 de gener tenim l’exposició Imatges i sons en extinció. Consulteu la seua pagina web: http://www.lapanera.cat/
Fins al 9 de gener podeu visitar aquesta exposició. Ens la presenta, al vídeo, el comissari de l’exposició: l’Antoni Jové (que és del meu poble).
Feu cultura per Nadal! Ens veiem allí.
Isabel
El dilluns 15 de novembre del 2010 vam assistir a l’exposició dels treballs que els alumnes de l’IES Bernat Metge, l’IES Infanta Isabel d’Aragó i l’IES Collserola van fer l’any passat en el marc del projecte d’En Residència.
L’acte va tenir lloc a la Fundació Suñol. Allí ens hi vam trobar els artistes respectius, representants de l’organització A Bao A Qu, el Consorci d’ Educació de Barcelona, el CoNCA i el director de la Fundació Suñol. Ara ja estem una mica més al cas de qui era tota aquella gent. Tots ells van fer uns parlaments on posaven de manifest la importància de la Residència. Ens van fer sentir que estem fent una cosa important.