Jemma: Entenc aquesta idea del “cassete”. Ara ja podem veure aquest objecte des d’una certa nostàlgia, o una poètica, és un objecte en certa forma obsolet (o no?). És a dir que la idea de guardar-hi els coneixements adquirits pot ser vista també com una imatge del temps que passa, de com les coses i els objectes són substituïts i s’acaben identificant amb un temps molt concret de la nostra vida o de la història. La meva idea per aquesta obra encara és molt difosa i l’estic madurant a mesura que veig les vostres coses, els dibuixos, els comentaris, però en principi jo volia partir de la “teoria de les 10.000 hores”, que és el temps que es considera necessari per aprendre qualsevol ofici o domini tècnic o intel•lectual, segons ha estudiat el neuròleg Daniel Levitin. Una pregunta se m’acut: quantes cassettes d’aquestes es necessitarien per guardar deu mil hores de gravació?
També, com al teu company Fernando, et diria: intenta dibuixar-la molt millor, vol dir fixant-hi bé, repetint-la vàries vegades. També estaria bé que hi gravessis el so ambient, de casa, de la classe… mentre la dibuixes…Això ja seria una obra… (un treball molt poètic i conceptual).
Fins aviat

SALVADOR