Laura: Jo també m’he posat a reflexionar després de fer un repàs al text tant ben resumit que m’envieu. La meva intenció era posar-vos en situació d’ajudar-me a projectar i realitzar una obra, tal vegada ha estat una mica feixuc aquest inici, per vosaltres; devíeu tenir la sensació de buscar alguna cosa sense saber què… Però jo buscava una idea que conjugués les diverses circumstàncies que aquest encàrrec m’ha posat al davant: vosaltres, el vostre Institut, els vostres professors, un petit conte d’un escriptor que he llegit últimament i em va agradar molt, i una referència d’un sociòleg…
Fer-vos treballar a vosaltres perseguint una idea “al voltant del creixement personal, de la formació, de l’aprenentatge, de la recerca de la personalitat i del vostre moment de la vida…” també era una manera de donar seguretat a la meva idea, de posar-la a prova i de veure si aquesta podria ser compartida, podria funcionar… Una obra d’art també vol ser compartida, entesa, vol sortir d’una realitat més àmplia que no sigui únicament el món íntim del seu autor.
Tots els dibuixos vostres crec que representen molt bé aquesta recerca que heu fet d’una situació de la vostra vida actual, del vostre període de formació, de creixement. Crec que heu pogut experimentar com els objectes més propers a la nostra vida (i que quasi de tan propers i utilitaris no veiem…) poden ser “metàfora” i representació de la nostra voluntat expressiva, de les nostres idees i les nostres ambicions i utopies.
La veritat és que, uns més que altres, però tots els vostres dibuixos em semblen possibles per a representar-se i convertir-se en escultura. Però per la meva manera de fer i per la intenció que jo porto i la idea que me’n vaig fer per aquest treball he de dir que em decanto per tres: la planta de Goretti, el pòdium del LLuís i l’escala de la Isabel. Tots tres son capaços de representar molt bé aquesta idea de creixement, d’elevació, d’instrument o objecte que ens pot ajudar a pujar (físicament o mentalment). I els tres es poden resumir en la idea d’escala, d’un objecte físic que creix, que eleva, que metaforitza la idea de transcendir d’una realitat cap a una altra…
Un projecte que m’ha cridat molt l’atenció és la làmpada de la Miriam perquè jo també havia pensat que en aquesta obra hauria de tenir una part important la llum, la il•luminació. Les escales (o les plantes) ens ajuden a pujar metafòricament i la llum té el sentit de coneixement “d’il•lustració” –com deia ella– o de vida, així que entre la idea d’escala i (potser més endavant) la idea de llum, podria anar el projecte total.
Ara podreu parlar-ne amb el Miquel que és un professor excel•lent que posa molt d’entusiasme en el projecte i quan vingueu a casa meva el dimecres 9 quedarem entre tots com començar a treballar i concretar què fer. Ara quedaria la part del treball físic.
Aquest projecte el vull titular 10.000 hores que és un temps que es considera necessari per aprendre qualsevol ofici o habilitat. Segurament (ni entre tots…) hi haurem dedicat tantes hores (jo, per culpa de l’accident, tampoc) però sí que m’agrada fer servir aquest títol. A partir d’ara ha de venir la part més física del treball, començarem a concretar, a dibuixar i projectar per després construir… La part d’aprenentatge físic, de com construir aquests objectes (escales), amb quin material, de quina manera fer-ho entre tots, com enganxar-les, fer les maquetes, etc.
Ara comença la segona part del treball. Fins aviat!
SALVADOR JUANPERE