Elena: Tant un objecte com l’altre poden ser unes bones metàfores dels coneixements de l’educació. La prestatgeria ens evoca l’acumulació del saber, també hi podem sentir el pes dels llibres, la seva densitat… La llibreria o la prestatgeria també te una categoria de classificador, els llibres normalment hi són per temàtiques, o per mides, o posem a l’abast aquells que més utilitzem, de forma que es crea una mena de jerarquia. Està be.
I pel que fa al micròfon (al contrari del que dius) em sembla més una eina d’enregistrament que no pas d’ampliació. És aquell estri, objecte, que ens escolta, que escolta allò que queda escampat per l’aire… sempre sabem que al final d’un micròfon hi pot haver un amplificador, o un aparell que registra, que documenta. Sempre que tenim un micròfon a prop (igual que una càmera) tenim consciència de que aquell moment serà enregistrat, arxivat, duplicat… En aquest cas el micròfon invita a “donar veu” al teu procés d’aprenentatge… però ens preguntem què hi ha al final d’aquest cable que no es veu?
SALVADOR