Fernando: primer felicitar-te per ser el primer noi a enviar-me “els deures”, el més treballador… M’ha semblat interessant el teu metrònom, a mi, com a artista em porta records d’una galeria molt important que hi va haver a Barcelona que es deia METRÒNOM i que durant molts anys va ser una de les millors de la ciutat en art contemporani. Era darrera mateix de l’antic mercat del Born… i es deia així perquè volia ser qui marqués el “compàs” de l’art contemporani. M’agrada que hagis triat aquest objecte que està relacionat amb la música, amb el so i especialment amb el ritme. La reflexió que fas de per què l’has escollit em sembla molt encertada… portar un ritme lent et permet pensar, meditar, no precipitar-te i fer les coses amb més “nivell”, dius tu. Un “nivell” també seria un bon objecte per a metaforitzar això del que parles… El metrònom pot ser metàfora del propi cor, també, i el ritme de l’aprenentatge és primordial, és com aconseguir un rigor, una disciplina… De més lent, es pot anar accelerant a mesura que un guanya confiança i seguretat. Tampoc estaria malament que intentessis tornar a dibuixar-lo, insistint, i fer-ho des de diferents punts de vista. El metrònom marca el ritme d’un temps, un temps que pot semblar el d’una composició musical, però també el d’una vida, o d’un període de la vida, el període de l’aprenentatge, sí, i ens dóna consciència també d’una quantitat de temps, d’una densitat…
Molt bé.
SALVADOR