Diversitat!


El terme diversitat comporta alhora “diversitat” d’interpretacions en funció de la realitat escolar que cadascú es troba. En general però, s’entèn per diversitat el conjunt de diferències socials, econòmiques, culturals, personals i d’aprenentatge que identifica a l’individu com a ésser únic. Tothom és diferent i afrontar aquesta diversitat a l’aula és el que continua inquietant als docents.

En aquest sentit val a dir que, actualment en els centres d’educació primària, el grau de sensibilització sobre el tema és força elevat i el terme “diversitat” és un constant en les converses habituals entre els professionals, encara que no sempre des d’un punt de vista constructiu sinó de vegades peioratiu. Sense entrar a analitzar els sentiments que provoca aquest terme, i que normalment venen motivats per circumstàncies personals i professionals quotidianes, tothom és conscient que cal afrontar la diversitat de l’alumnat amb les seves diferents maneres d’aprendre i amb necessitats educatives molt àmplies.

Darrerament la recerca d’alternatives organitzatives i metodològiques per atendre la diversitat d’alumnes a l’aula segueix preocupant. Majoritàriament es té la percepció de que s’estan dedicant molts esforços en cercar noves formes d’atendre la diversitat i que els resultats dels alumnes, o en definitiva el progrès respecte els seus aprenentatges, no és el desitjable.

Són molts els centres que hores d’ara apliquen diverses propostes com són:

–         l’atenció individualitzada o en petit grup, per part del mestre tutor o altres professionals, dins i fora de l’aula ordinària

–         la intervenció de dos professors dins l’aula ordinària

–         el desdoblament del grup en diverses àrees

–         els grups flexibles en les àrees instrumentals (o altres àrees)

–         l’organització de tallers i racons de treball

–         la diversificació del tipus d’activitats

–         etc.

És a dir, es porten a terme diferents adaptacions que permeten oferir l’ajut necessari a l’alumnat per a que aquest pugui incorporar-se al currículum ordinari. Però el que succeiex és que aquesta inclusió a l’activitat general del grup classe no s’acaba d’aconseguir, és més, de vegades s’accentua el distanciament respecte el treball dels altres companys.

Si més no podriem estar d’acord en que, malgrat es realitza una bona detecció de necessitats dels alumnes, sembla no haver una correspondència en la distribució i assignació de recursos. Probablement perquè en aquesta distribució intervenen elements que depassen els interessos dels alumnes per d’altres interessos de tipus organitzatiu i personals:

–         establiment d’horaris

–         tipus d’agrupament d’alumnes

–         preferències professionals

–         pràctiques educatives establertes

–         etc.

És necessari trobar la coherència entre les necessitats educatives dels alumnes i el tipus de resposta educativa que precisen, i, al mateix temps, no perdre de vista el concepte de diversitat, és a dir, el respecte a la individualitat i per tant a la possibilitat d’obtenir diferents resultats per part d’aquests.

Begoña Piqué

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *