Resposta Educativa.

Es fa evident  que atendre la diversitat implica canvis en la pràctica docent i aquests canvis només es poden produir amb una actitud oberta i responsable. També ha quedat palès que, paral.lelament a la identificació de necessitats de l’alumnat, es fa una aproximació del tipus d’ajuda que precisen. És en la fase de la concreció i de portar-la a terme que sorgeixen una sèrie de desajustaments.

a)      En primer lloc, l’èmfasi sembla donar-se en “qui”, “on” i “quan” es porta a terme l’ajuda i no pas tant en el “què” i “com”.

Qui oferirà l’ajut o suport pedagògic?. La majoria de vegades la solució no passa per l’atenció exclusiva de l’especialista d’educació especial. Aquest suport arriba a implicar als mestres que componen el claustre però en raó de la seva disponibilitat horària. On durem a terme les tasques de suport?: aules, biblioteca, sala d’informàtica, tutories. Així mateix a l’hora de decidir l’espai horari en que es durà a terme l’ajuda que pretenem, es prioritzen raons de nivell, de cicle o de claustre que superen les pròpies a considerar com podriem ser les que optimitzarien el millor desenvolupament de l’aprenentatge de l’alumne.

D’aquesta manera, que tinguem en compte quin ha de ser el contingut de l’ajut i com el realitzarem, per a que sigui significatiu per l’alumne, quasi bé deixa de tenir sentit. En definitiva acabem minimitzant l’objectiu clau de l’ajut pedagògic.

Insistint en el mateix, no seria més coherent començar per decidir quins continguts d’aprenentatge requereixen certs alumnes i sobretot quina és la manera més idònia de presentar-los-hi?. No seria una primera raó ser capaços de tenir una visió global de les necessitats educatives de l’alumnat del centre i organitzar el tipus d’atenció educativa tenint en compte:

a)      QUÈ ensenyar i avaluar?

b)      COM i ON ensenyar i avaluar?

c)      QUAN desenvolupar-ho?

d)      QUI proporcionar-ho?

Qui ha de ser el motor dinamitzador i responsable de la viabilitat d’aquest procés?. Només una visió global, basada en el coneixement de l’escola com a conjunt (equip directiu o equip pedagògic), creiem pot ajudar a trobar la coherència i efectivitat vers respostes al procés que defensem.

b)      En segon lloc, sembla no haver una clara delegació de responsabilitats entre els professionals implicats (MT, MEE, altres).

Qualsevol ajut que requereix un determinat alumne, el tutor ha de ser-ne coneixedor i és qui ha de vetllar per que se li ofereixi en les condicions més òptimes. No és responsabilitat de l’especialista d’educació especial o altres professionals que porten a terme l’ajut pedagògic requerit. Aquests professionals són corresponsables del desenvolupament dels objectius establerts per aquell o aquells alumnes. El mestre tutor és qui ha d’orientar, guiar i fer el seguiment del procés d’aprenentatge del grup d’alumnes.

c)      En tercer lloc, hem de contemplar les dificultats en la coordinació de les diferents intervencions que es poden produir (docents, especialistes, família, altres).

Li correspon al tutor establir la coordinació entre els diferents agents educatius implicats en el desenvolupament i aprenentatge de l’alumne dins el marc escolar. És per això que defensem que, des de la gestió de l’equip directiu o equip pedagògic, s’estableixi la previsió de temps suficient que permeti al tutor/a mantenir els contactes necessaris per intercanviar informacions i prendre acords entre tots els implicats sense oblidar el propi alumne.

Begoña Piqué

 

 

Aquest article s'ha publicat dins de General i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *