25 N AL RIBOT I SERRA
La tarda del 25 de novembre la vam començar d’una manera una mica impactant.
- El primer taller ens ho van presentar dues noies i un noi de segon de TIS ens van fer unes preguntes sobre el que sabíem i el que no sobre el perquè de la celebració del 25 N. Ens van contar la història de les tres germanes de República Dominicana que se’n van rebel·lar en contra del dictador i a conseqüència de les seves reunions clandestines, les van assassinar a pallisses i violacions contínues. Després de xerrar una mica sobre la història ens van posar un vídeo impactant on es veien els casos més sonats de violència masclista dels darrers anys. El següent que vam fer va ser fer quatre grups diferents i a cada grup ens van donar un llibre coeducador. Havíem de fer un petit resum del llibre i després dir en veu alta la lliçó que ens donava el conte.
- La segona activista que vam fer ens la van presentar dues noies. Aquesta activitat tractava de representar diferents escenaris on hi havia micromasclismes. Nosaltres, els espectadors, havíem de localitzar el micromasclisme i inventar-nos una reacció diferent per tal de canviar l’escena. Aquest taller va ser molt entretingut i dinàmic, ja que tots podíem participar i va fer adonar-nos de què estem envoltats i envoltades de micromasclismes.
- El tercer taller va ser el que vam trobar més sentimental i emotiu. Tres noies ens van donar una fitxa a cadascú on havíem de posar cinc coses positives, o que ens agradés de nosaltres mateixos i mateixes, i cinc coses negatives de nosaltres. A continuació ens vam posar per parelles, una persona de cada parella hi havia d’escriure a l’altra persona coses que creuéssim que li representaven. Aquesta activitat ens va fer veure com ens veien els altres tot i fer poques setmanes que estàvem junts i juntes. L’última activitat que ens van preparar va ser tancar els ulls i escoltar un petit text que ens van llegir en veu alta. El text tractava de l’autoestima de cadascú i ens animava a estimar-nos i acceptar-nos tal com som. Quan ens van tocar el cap per poder obrir els ulls, teníem un mirall davant i això significava que a la persona que ens havíem imaginat havíem de ser nosaltres mateixos. Va ser una activitat que crec, personalment, que ens va fer apropar-nos una mica més a tot el grup i crear un ambient de confiança més gran entre tots i totes nosaltres.
- L’últim taller de la tarda ens ho van presentar dues noies i un noi. Aquest taller tractava de donar-i un final alternatiu a un conte, inventat per ell i elles, on havia de decidir quin camí triaria una princesa que des de petita havia somiat casar-se i ser la dona perfecta pel seu príncep blau. Dels tres grups que van sortir, tots i totes nosaltres vam escollir el final on la princesa s’escapava abans de conèixer al príncep i decidia anar-se’n sola a viure aventures sense que ningú li digués com viure la seva vida. També ens van donar una part del conte per escrit i nosaltres havíem d’identificar els diferents micromasclismes que trobàvemvem, com per exemple el que deia que des de petita s’havia estat preparant per ser la dona més divertida pel seu marit, o també que el seu pare hi havia de decidir amb qui s’hi hauria de casar. Aquesta part ens va fer adonar-nos de què el romanticisme al qual hem estat exposats des de petites i petits està ple de micromasclismes i que ningú hauria de passar la seva vida complaïen als altres.
Paula Pardo García