Alba Figueras León
EVOLUCIÓ DELS VIDEOJOCS
Els videojocs han tingut una especial trascendència en la nostra cultura i societat contemporània, sobretot en el col·lectiu d’infants, ja que són el públic principal d’aquests jocs, però, quina és la seva història i quines influències ha propiciat?
Per començar, hem de saber que ès un videojoc, podem definir el videojoc com una joguina electrònica comercialitzada industrialment, en aquesta pot interactuar un o diversos individus a la vegada.
Seguidament començarem amb la seva història, per això, ens hem de remuntar als anys 50’s on es van començar a desenvolupar els primers videojocs, amb l’objectiu de recrear els coneguts jocs de taula, com és el cas del primer videojoc, un “tres en ratlla” informàtic, anomenat OXO i creat per Alexander Douglas. Posteriorment a la dècada dels seixanta, es van començar a crear els primers jocs “arcade” una mica més complexos que els anteriors com el conegut “nau contra marcians” i inclús es va crear el primer prototip de consola domèstica. Però, als anys 70’s els videojocs van patir una evolució sense precedents, donat que es va comercialitzar la primera consola, la Magnavox, tot i que uns mesos després es va llençar a la venta la coneguda Atari 2600, que va propiciar un “boom” en la venta d’aquestes joguines, tothom començava a conèixer els videojocs i a partir d’aquest punt es van començar a trobar les primeres videoconsoles als bars i als llocs públics, així com a algunes cases, això va propiciar l’apropamenti l’interès dels infants per aquestes joguines, ja que ho començaven a veure molt divertit, eren jocs molt més dinàmics que els anteriors e inclús podien anar a jugar amb els seus amics . Per la desgràcia de la companyia Atari, el seu monopoli es va veure destronat als anys 80, donat que van sorgir diverses companyies innovadores del sector, com Nintendo ,Sega o Commodore, en aquesta dècada ens trobem l’aparició de jocs icónics , que van marcar la infancia de molts nens dels 80, com Tetris, Pac-man, i Super Mario Bros, aquest últim va ser el primer joc amb un objectiu final (donat que els demés eren bucles infinits, que pretenien aconseguir la puntuació més alta sense un objectiu ) aquest fet, junt amb el seu èxit, va propiciar que les demés companyies el trobessin com a un punt de referència a seguir.
Cal aclarir, que en aquesta època els jocs estaven principalment adreçats a un públic masculí infantil amb fortes influències sexistes, un clar exemple el trobem a Super Mario Bros, on Mario ha de salvar a la feble princesa. Seguidament a la dècada dels 90s es van comercialitzar els primers jocs en 3d, amb això es va donar a terme una nova guerra de consoles de nova generació, amb noves consoles en escena, com la coneguda Playstation 1. Posteriorment amb els inicis dels 2000 trobem a diverses consoles, tot i que 
la estrella de la década va ser la Playstation 2 (2000) i Play Station 3(2006) totes dues amb un èxit sense precedents , en aquesta època van sorgir una evolució encara millor dels anteriors jocs en 3D amb un perfeccionament dels gràfics i amb històries més complexes, és a dir també amb més semblances amb la realitat, això va obrir nous interessos del públic que cada vegada volia més realisme i s’anava insensiblitzant amb la violència o similars, un exemple d’això és el joc Grand Theft Auto 5, un joc amb violència, masclisme, drogues, prostitució entre d’altres… que s’ha normalitzat (tot i a tenir l’etiqueta de majoría d’edat, el seu gran públic són els infants, fins-hi tot Alba Figueras León compresos entre els 8 i 12 anys, això fa que aquestes restriccions siguin pràcticament inútils) .Seguidament ens trobem a les generacions actuals de consoles i videojocs amb un realisme sense precedents, fins hi tot amb la introducció de videojocs en realitat virtual (VR) que fan que sembli que l’usuari es troba dins del joc mitjançant unes ulleres amb pantalles. Tot i que amb uns objectius , una insensibilització i un públic semblant amb l’anterior generació , i qui sap, fins a on arribarà aquesta evolució i si potser arribarà un punt on ens veiem completament inmersos en el videojoc, on no hi hagi pràcticament cap diferència amb la realitat .
Per concloure l’article, hem pogut apreciar que hi ha hagut una evolució sense precedents dels videojocs, arribant al punt de que avui en dia, es una joguina rebuda pels infants desde edats molt tempranes, donat que son asequibles i són per als pares una “distracció del nen”. Finalment, diria que els videojocs poden ser una eina que fins hi tot pot arribar a estimular i desenvolupar diverses capacitats de l’infant, tot i que això és una arma de doble fil, ja que els infants poden adquirir valors belicistes,violents i masclistes, tant és així , que pot ser una influència a l’hora de portar a terme els coneguts rols de gènere, creant així l’estigma, en el que l’home ha de ser fort i poderós, i la dona feble i sumisa. També com a dada extra i per concloure, cal dir que els videojocs, han de ser una joguina més, és a dir, no han de eclipsar a les demés joguines en el creixement de l’infant, ja que això pot propiciar deixar de costat la socialització de l’infant.