CRIS JUANICO: LA VITALITAT DE LA MÚSICA CATALANA

Publicat el 18 maig 2012 per DOMÈNEC GARRIDO FIGUEROLA

Cris Juanico fou membre i compositor d’un dels grups més destacats del panorama català, els Ja t’ho diré.. Després de gravar sis discos amb aquest grup, començà la seva carrera en solitari amb unes propostes realment interessants, que l’han portat a adaptar cançons tradicionals menorquines en clau pop-rock i a apropar-se als clàssics del jazz adaptats al català. Un músic, doncs, que ha anat explorant diversos camins al llarg de la seva carrera. Aquí us deixo amb una cançó que m’agrada molt i que es diu Si véns.

Publicat dins de MÚSICA CONTEMPORÀNIA | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

LLUÍS LLACH POSA MÚSICA A MÀRIUS TORRES

Publicat el 30 abril 2012 per DOMÈNEC GARRIDO FIGUEROLA

Llach posà música a un dels poemes més bonics del poeta lleidatà Màrius Torres. Una versió realment emotiva que transmet plenament els sentiments d’aquest home que visqué gairebé tota la seva vida envoltat per les ombres de la mort.

Publicat dins de POESIA | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

MÀRIUS TORRES: UNA VIDA ENVOLTADA DE PATIMENT

Publicat el 30 abril 2012 per DOMÈNEC GARRIDO FIGUEROLA

Presentació sobre la vida i l’obra d’un dels grans poetes catalans del segle XX, el lleidatà Màrius Torres. Agraeixo a la meva companya al departament de Català Teresa Balasch que m’hagi permès utilitzar el seu power point -per cert, molt ben fet!

Publicat dins de POESIA | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

QUAN LA MÚSICA S’ENDINSA EN LES ARRELS MÉS PREGONES DE L’ÉSSER HUMÀ

Publicat el 24 abril 2012 per DOMÈNEC GARRIDO FIGUEROLA

Quan els nostres records retornen sense saber per què, quan es barregen sentiments tant oposats com l’alegria, la desesperació, la nostàlgia d’uns temps passats feliços, la il.lusió del futur… Sense ser-ne del tot conscients, suren totes les emocions que creiem eternament enterrades. Una simple cançó té el poder de desvetllar-nos allò que un dia vam ésser i allò que som. Els mateixos, però alhora diferents. Tot gràcies al poder encisador de la música.

Publicat dins de MÚSICA CONTEMPORÀNIA | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

INFORMACIÓ SOBRE “AIGÜES ENCANTADES”, DE PUIG I FERRETER

Publicat el 20 abril 2012 per DOMÈNEC GARRIDO FIGUEROLA

La tercera i darrera lectura que hem de fer a 4r d’ESO aquest curs és l’obra teatral de Puig i Ferreter “Aigües encantades”. Tenint en compte que és una obra de començaments del segle XX, és bo tenir uns mínims coneixements sobre el moviment cultural del Modernisme i saber quins són els temes que planteja. A més, també crec que és interessant veure què n’han dit els diferents crítics. Tot això ho teniu en aquest document, que no té altra intenció que facilitar-vos la lectura d’aquest gran clàssic de la dramatúrgia catalana que planteja temes que actualment encara són ben vigents.

Publicat dins de LITERATURA S.XX | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

FRANCIS BACON: EL RETORN A L’ANIMALITAT

Publicat el 4 abril 2012 per DOMÈNEC GARRIDO FIGUEROLA

Què hi ha en les obres del pintor Francis Bacon que ens inquieten i ens provoquen reaccions tan diferents com poden ser les de seducció i ,alhora, repulsió? Què sembla voler-nos dir amb aquesta presència constant de cossos mutilats, monstruosos? No serà el qüestionament de la racionalitat de l´ésser humà i de la identitat sense conflictes? Obsessió pel cos, un cos que en altre temps era morada d’una identitat única i que després de la segona guerra mundial s’esquinça en mil trossos. A partir d’aquell moment, res serà el mateix.

Una tornada a l’animalitat, a la bestialitat? Potser sí. Veient molts dels quadres de Bacon, un no pot deixar de sentir calfreds davant l’intens sentiment d’atracció per aquests cossos que semblen remetre’ns a una època remota de l’home. Però, al mateix temps, hi ha un sentiment oposat: la repulsió que provoquen en fer-nos conscients de l’existència d’una part que creiem plenament oblidada i que ens és molesta. Crec que com tota gran obra d’art, l’ambigüitat i l’ambivalència es fan presents en l’obra de Bacon.

Cossos deformes, contorsionats, monstruosos, que vomiten, copul.len, i deixen enrere la racionalitat de l’ésser humà. Com assenyala el Dr. Adolfo Vásquez, en l’obra de Bacon “el cos es fa carn, es dessacralitza, trenca amb l’harmonia de la superfície i la forma, esdevenint un ésser amenaçat per la seva pròpia definició, és a dir, per la dispersió de la seva identitat”. Penso que un dels objectius principals de l’artista, doncs, és mostrar-nos la fragilitat i la vulnerabilitat de l’home contemporani.

Reflexions a partir de l’interessant article d’Adolfo Vásquez, “Francis Bacon: de la metamorfosis a la disgregación” (es pot trobar a Internet)

Publicat dins de ART ACTUAL | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

MARIA MERCÈ MARÇAL: “CANÇÓ DE LA BRUIXA CREMADA”

Publicat el 2 abril 2012 per DOMÈNEC GARRIDO FIGUEROLA

Maria del Mar Bonet musica una de les grans poetes que ha donat la literatura catalana del segle XX. En aquest cas, el bonic poema “Cançó de la bruixa cremada”, en el qual hi trobem la figura, tractada també en altres poemes per l’autora d’Ivars d’Urgell, de la bruixa, la dona que viu al marge de la societat i que és temuda i vista com un perill pel fet de representar “allò diferent”, l’anormalitat.

Publicat dins de POESIA | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

MARIA COMA: QUAN LA MÚSICA ESDEVÉ INTROSPECCIÓ

Publicat el 2 abril 2012 per DOMÈNEC GARRIDO FIGUEROLA

Un dels descobriments més agradables de l’interessant panorama musical català actual. Una pianista amb unes lletres realment exquisides. Aquí us deixo amb la seva cançó “Cel salat”.

Publicat dins de MÚSICA CONTEMPORÀNIA | Deixa un comentari

LES HISTÒRIES DE FICCIÓ O L’APROPAMENT A LA VIDA.

Publicat el 16 març 2012 per DOMÈNEC GARRIDO FIGUEROLA

Hi ha moltes persones que diuen no estar interessades en la lectura d’obres de ficció perquè no hi veuen cap mena d’utilitat pràctica. Pensen senzillament que és perdre el temps i més val llegir llibres de no-ficció, que aquests sí que els ensenyen “coses” útils per a la seva vida. Dissortadament, aquesta és una visió molt estesa dins de la nostra societat que, segons el meu parer, s’allunya i simplifica la realitat. No crec que per ser fruit de la imaginació, les narracions no estiguin estretament vinculades a la realitat. Com assenyala Robert Mckee, en les històries de ficció, lluny de voler fugir de la vida, el que desitgem és retrobar-la. En especial, en aquelles narracions que ens arriben a apassionar, fem un esforç mitjantçant la nostra ment i la nostra sensibilitat per aprendre i comprendre millor el nostre món i aspirem a ser més del que en el moment inicial érem.

Seguint Mckee, el pregon desig de narracions que embolcallin la nostra vida és el reflex d’una profunda necessitat humana de disposar de camins a seguir, de donar sentit a la nostra existència. Si hi reflexionem breument, veurem com la invenció d’històries està íntimament relacionada amb el sentit que li conferim a la nostra vida. Com assenyala el filòsof, Alasdair MacIntyre, les històries ajudarien a donar forma a la nostra existència, ja que ens poden oferir marques a seguir en un món ,que com tots sabem perfectament ,es caracteritza per la seva complexitat i confusió.

Fins i tot personalitats d’altres disciplines acadèmiques, com l’economista Amartya Sen, han reconegut aquest valor a les històries de ficció destacant la capacitat que tenen per ajudar-nos a comprendre realitats humanes i socials força complexes.

Publicat dins de PAPERS DISPERSOS | Etiquetat com a | Deixa un comentari

COM INTRODUIR PARAULES EN EL NOSTRE GLOSSARI

Publicat el 8 febrer 2012 per DOMÈNEC GARRIDO FIGUEROLA

Publicat dins de PAPERS DISPERSOS | Deixa un comentari