Hi ha moltes persones que diuen no estar interessades en la lectura d’obres de ficció perquè no hi veuen cap mena d’utilitat pràctica. Pensen senzillament que és perdre el temps i més val llegir llibres de no-ficció, que aquests sí que els ensenyen “coses” útils per a la seva vida. Dissortadament, aquesta és una visió molt estesa dins de la nostra societat que, segons el meu parer, s’allunya i simplifica la realitat. No crec que per ser fruit de la imaginació, les narracions no estiguin estretament vinculades a la realitat. Com assenyala Robert Mckee, en les històries de ficció, lluny de voler fugir de la vida, el que desitgem és retrobar-la. En especial, en aquelles narracions que ens arriben a apassionar, fem un esforç mitjantçant la nostra ment i la nostra sensibilitat per aprendre i comprendre millor el nostre món i aspirem a ser més del que en el moment inicial érem.
Seguint Mckee, el pregon desig de narracions que embolcallin la nostra vida és el reflex d’una profunda necessitat humana de disposar de camins a seguir, de donar sentit a la nostra existència. Si hi reflexionem breument, veurem com la invenció d’històries està íntimament relacionada amb el sentit que li conferim a la nostra vida. Com assenyala el filòsof, Alasdair MacIntyre, les històries ajudarien a donar forma a la nostra existència, ja que ens poden oferir marques a seguir en un món ,que com tots sabem perfectament ,es caracteritza per la seva complexitat i confusió.
Fins i tot personalitats d’altres disciplines acadèmiques, com l’economista Amartya Sen, han reconegut aquest valor a les històries de ficció destacant la capacitat que tenen per ajudar-nos a comprendre realitats humanes i socials força complexes.
