Rosa Leveroni: Cinc poemes desolats

Desolació, desfeta, anorreament, buit sentimental…

              V

Rera el mur, segures

sento velles paraules

cridant imperioses

el retorn a la terra,

antiga pàtria trista.

La meva passa immòbil

s’ha arrelat en la fosca.

Els ulls àvids reclamen

la dolça claror seva.

El mur la defenia

i el cor, covard, no gosa

emprendre la conquesta.

Aquest article s'ha publicat dins de SELECCIÓ POÈTICA i etiquetat amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *