La Bíblia és el “llibre” de la cultura occidental, ja que conté el seu nucli moral, de sensibilitat, de visió del món i de concepció de la vida. La seva influència en la literatura i l’art universals ha estat determinant en tots els sentits, de manera que una bona part del fons mític i de la imatgeria occidentals li’n deu l’existència.
Reproduïm a continuació un fragment del Gènesi, que narra l’origen del món i la creació d’un poble. Tot comença amb la paraula:
“Al principi, Déu creà el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien l’oceà i l’esperit de Déu batia les ales sobre l’aigua.
Déu digué: “Que hi hagi llum”. I hi hagué llum. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu anomenà la llum dia, i les tenebres, nit. Hi hagué un vespre i un matí i fou el primer dia.
Déu digué: “Que hi hagi un firmament entremig de les aigües, per separar unes aigües d’unes altres”. I fou així. Déu va fer, doncs, el firmament, que separa l’aigua de sota el firmament i la de dalt del firmament, i Déu veié que estava bé. Déu anomenà el firmament cel. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.
Déu digué: “Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i que aparegui el continent”. I fou així. Déu anomenà el continent terra, i les aigües reunides, mars. I Déu veié que estava bé.
Pintura de Julius Schnorr von Carolsfeld, que representa el cinquè dia de la creació del món
Déu digué: “Que la terra produeixi vegetació: herba que doni llavors i arbres fruiters de tota mena, que facin fruit i llavor a la terra”. I fou així. La terra produí vegetació: herba que dóna llavor de tota mena, i arbres de tota mena que fan fruit i llavor. I Déu veié que estava bé. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia tercer.
Déu digué: “Que hi hagi llums al firmament del cel per a separar el dia i la nit, que assenyalin les festivitats, els dies i els anys, i des del firmament del cel il.luminin la terra”. I fou així. Déu va fer, doncs, els dos grans focus de llum: un de més gran, que fos sobirà de la nit, i les estrelles. Déu els col.locà al firmament del cel perquè il.luminessin la terra, perquè fossin sobirans del dia i de la nit, i separessin la llum i les tenebres. I Déu veié que estava bé. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el dia quart.
[…] I quedaren acabats el cel i la terra, amb tots els estols que s’hi mouen. Déu acabà la seva obra al sisè dia i, al setè, reposà de tota l’obra que havia fet. Déu beneí el dia setè i el santificà, perquè aquell dia reposà de tota l’obra que havia creat i havia fet. Així van ser els orígens del cel i de la terra quan foren creats.
