Reflexions d’Émile Zola sobre “La papallona”, de Narcís Oller

Fragment del pròleg que Zola va escriure per a la versió francesa de La papallona.

“La novel.la, tal com acabo de llegir-la, en aquesta traducció que l’honora, em sembla un estudi notable, l’estudi d’uns personatges idealitzats que es mouen en un terreny molt precís. Es tracta de la vida cruel, però vista per un talent entendrit. Barcelona s’agita en les descripcions amb una intensa realitat, mentre que els personatges no acaben de tocar del tot de peus a terra, tant els pitjors, com els millors. I això no és una censura ni un elogi, sinó únicament una constatació […]

Retrat d’Émile Zola, per E. Manet.

He llegit, i crec que ho ha escrit vostè mateix, que prové de nosaltres, dels naturalistes francesos. Pel marc, per la factura de les escenes, per la manera de fixar els personatges en un medi, sí; però per l’ànima de les obres , per la concepció de la vida, no, de cap manera. Nosaltres som positivistes i deterministes, almenys no pretenem assajar sobre l’home més que experiències; i Oller, abans que tot, és un narrador que es commou pel mateix relat, que va fins al fons del seu entendriment, a risc de sortir de la veritat”

Aquest article s'ha publicat dins de LA LITERATURA DE LA RENAIXENÇA i etiquetat amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Reflexions d’Émile Zola sobre “La papallona”, de Narcís Oller

  1. Bona reflexió sobre la història, jo no l’ha he llegida però crec que es interesant gracies a la argumentació d’Émile Zola.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *