Tag Archives: Persones

En Lluís ens ha escrit…

Avui hem rebut un comentari a l’article sobre la conferència de la Guerra Civil a Esparreguera. Creiem que farem un homenatge a totes les persones que en Lluís cita i també li mostrarem el nostre agraïment per la conferència que ens va fer.

“…Hola! Sóc en Lluís.

Escric aquestes línies per a donar-vos les gràcies a vosaltres, que vàreu estar tan atents durant les dues hores que va durar la sessió. També a l’escola, per voler tractar el tema de la guerra civil, o millor dit incivil. Així mateix, vull agrair la col·laboració de l’arxivera municipal, Rosa M. Codina, per deixar-me les fotografies i de Joan Llort, pels objectes, així com de Marta Orús, per acompanyar-me i donar el seu testimoni.

Diuen que un poble sense memòria no té futur i és un poble mort. En una de les fotografies mostrades hi ha el monument del cementiri que diu: EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL 1936-1939.

Per tots ells:

Joan Aloy Jorba, Alfredo Aznar Gállego, Luís Aznar Gómez, Bartolomé Ballester López, Salvador Bartolomé Gajo, Valentí Boada Torres, Joan Boladeras Margalef, Emili Borell Almirall, Juan Bosc Ferrer, Manuel Bosc Guixà, José Broquetes Carner, Ferrol i Magí Bros Torres, Francesc Busquets Tió, Juan Canals Prats, José Capellades Moragas, Llorenç Carreras Borés, Ramon Casasayas Jorba, Rosendo Castellví Castells, Àngel Claramunt, José Durá Soler, Jaume Escriu Ros, Àngel Estruc Vilaseca, Francisco Ferré Soteras, Baldomero Ferré Torrella, Jaime Freixas Alsina, Ramon Gonell Ibáñez, Sebastián González Bofarull, Joan Gorru Soler, Gaspar Guixà Estruc, Vicente Guixà Roig, Miquel Hinojosa Izquierdo, Lluís Iglesias Hinojosa, Delfí Joanpere Alert, Domingo Jorba Costa, Pedro Jorba Estruch, Jaume Juanpere Mateu, Pedro Juanpere Hinojosa, Manuel Julià Mer, Rosend Llongueras, José Llorente Pérez, Ignasi Llopart, Juan Mallorquí, José Mañas Molina, Esteban Marata Batalla, José María Marimon y De Padró Modesto Marín Prats, Jaime Más Permanyer, José Massabel Pujó, Antonio Mercadé Guardia, Miguel Mestres Martí, Josep Miró, Joan Miró Colomé, Antonio Miró Creus, Pere Munné González, Francisco Murà Mas, Antonio Nin Escuder, Pedro Ollé Viñals, Salvador Orriol Costa, Natalio Ortega Milan, Víctor Orús Aineto, Pedro Padró Torras, Armando Pallarés Nolla, Juan Pardo Espinach, Adriá Pardo Saínz, Emilio Pérez Del Yerro, Marcelino Prats Rovira, Josep Puig, Juan Ramon Nuet, Ramon Ródereda Óbila, Joan Roig Espinach, José Rúiz Sola, Lluís Sala Carrió, Pascual Sanagustín Falceto, Tomás Sebastià García, Juan Segura Gascón, José Serradó Cura, Valentin Solà Gascó, Juan Solà Latorre, José Tarragó Gibert, Salvador Torrella, Juan Torres Soler i José Travé Pol. I per aquests altres: Benigno Pardo Armuada, Salvatore Santorelli i Nicola Ventrice.

Moltes gràcies…”

Moltes gràcies a tu Lluís de part de l’Escola

Fem memòria de la Guerra Civil a Esparreguera…

El senyor Lluís Galocha i la Marta Orús ens han parlat de la Guerra Civil a Esparreguera. Aquesta xerrada arrodoneix el nostre treball sobre el projecte a l’entorn de la Guerra Civil. En Lluís ens ha detallat molts aspectes d’aquests fets al nostre poble. Ens han portat també a classe fragments de metralla, armes, cartilles de racionament, paper moneda…Les imatges que ens ha mostrat són molt ilustratives d’aquells anys. Ens ha sobtat molt la imatge d’una de les tres bombes que no va esclatar contemplada per uns veïns del carrer Gran. Les imatges es van exposar a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament en una mostra sobre la recuperació de la memòria històrica. Moltes gràcies.

L’arròs es planta amb arròs…

L’arròs es planta amb arròs.Aquest és el títol d’una pel·lícula que s’estrenarà demà dijous 17 de març a les 19 hores al Centre d’Arts Santa Mònica a Barcelona. La pel·lícula mostra els treballs que a partir de l’exposició Freqüències d’Eugènia Balcells es van realitzar a diversos centres educatius de Catalunya. L’artista va venir a rodar molts minuts a l’Escola El Puig. Esperem veure-la ben aviat.

Homenatge a Joaquim Montoriol

Cada any, el senyor Joaquim Montoriol, venia a l’escola. Ens explicava aventures i descobriments científics exposats en forma de conferències. El trobarem a faltar.

En Joaquim neix a Barcelona l’any 1924, ens ha deixat a l’edat de 87 anys. Va ser molts anys professor de la Universitat de Barcelona a la Facultat de Geologia. Era un gran explorador i amant de l’espeleologia. Durant molts anys es va dedicar a explorar les coves més importants del món: 1950 cueva del agua, Granada. 1958 cova de la Cullalvera, Santander. 1962 cueva de los verdes, Lanzarote. 1967 sistema Surtshellir-Stephansehellir, Islàndia. 1971 cueva del Viento, Tenerife. 1975 cova de Gallardó a Galápagos. Aquestes descobertes les va fer des del vessant esportiu però de forma especial des del vessant científic. També va fer travessies pel desert amb automòbil: Sàhara, Barcelona-golf Pèrsic, costa de Perú, Síria, Négu Sinaí, Gobi i Takla Makan. En Joaquim Montoriol va començar a fer muntanya després de la Guerra Civil Espanyola a l’edat de 15 anys. Va formar part del Club Muntanyenc Barcelonès.  Es veu que en aquells anys calia un permís especial de la guàrdia civil per a poder desplaçar-se fora del lloc de residència. Això ara que ens podem desplaçar lliurement ens sobta molt. Un espeleòleg de renom anomenat Amat va despertar en Joaquim l’afició per l’espeleologia. Hem llegit una anècdota curiosa en un article que li van fer publicada al número 183 de la revista Vèrtex. En Joaquim comenta:

 “…M’agrada fer broma sobre el primer avenc que vaig baixar, perquè va ser la façana d’un edifici de l’eixample, on encara visc. Del terrat a baix. Després de llegir l’obra de Rafael Amat, amb uns companys volíem intentar un primer avenc, però no sabíem on aconseguir les típiques escales. Ens les vam fabricar nosaltres mateixos i vam decidir provar-les a casa. Va ser de matinada, però en arribar a baix em trobo amb la pistola d’un policia a l’esquena. Ens havien pres per lladregots. Tot i l’ensurt, no se’m van treure les ganes de fer espeleologia…”  

Ens hem imaginat a en Joaquim Montoriol fent descens al celobert de casa seva o en una façana d’un habitacle de Barcelona.

Recordem de forma especial  les conferències sobre els catxalots, calamars gegants, desert del Sahara, dofins, els yacarés, els últims goril·les, els hipopòtams i la seva enorme velocitat, les formes de les roques i la diversitat dels paisatges…Sempre ens va explicar aquests temes amb diapositives. Ens explicava les seves aventures de forma apassionada, molt interessants i divertides, amb imatges espectaculars i molt curioses. Sempre ho explicava tot molt bé fent esquemes, també amb poques paraules però molt significatives, captava imatges dels llocs on havia anat i ens les presentava , n’hi havia  algunes que sempre ens havien fet molta impressió. Recordem les imatges del “Kraken” o calamar gegant abraçant amb els seus tentacles un vaixell de vela al costat de petites persones per tal que nosaltres veiéssim les proporcions del monstre marí.  Els nostres records d’ell i de les seves explicacions són molt bons i interessants.  La darrera conferència que vam sentir a l’Escola tractava dels Touareg i el desert del Sahara. Recordem com ens explicava el significat de cadascuna de les paraules tècniques que utilitzava per tal que les entenguéssim. Al final de cada conferència ens sorgien moltes preguntes per adreçar-li. Ell molt amable ens en responia algunes tot i que sabia que era impossible atendre totes les peticions. Ara ja no vindrà a l’Escola . Nosaltres ens quedem amb el seu exemple d’intrepidesa i constància.

Escenaris de la Batalla…

“…La Batalla de l’Ebre va durar 116 dies terribles, de combat incessant. Els republicans van perdre els caps de pont que havien guanyat al llarg de l’Ebre, i la Terra Alta es va convertir en l’única plataforma de resistència davant la contra-ofensiva franquista…”

Josep Maria Espinàs,”A peu per la Terra Alta”

El silenci de l’antic poble de Corbera d’Ebre…

“…Camino per damunt d’aquesta runa amb la doble lentitud de la dificultat i l’angoixa. Fa cinquanta anys justos, en un estiu com aquest, que tot això es va ensorrar…D’algunes cases només s’aguanten fragments de paret, i a través dels esvorancs es veu el que va ser l’interior familiar, ara un caos de pedres i fustes podrides d’un metre d’alçada, amb alguna herbota insultantment verda i viva..”

Josep Maria Espinàs del llibre “A peu per la Terra Alta”

Sortida a l’escenari de la Batalla de l’Ebre.

El passat dissabte i diumenge 5 i 6 de febrer vam visitar alguns dels escenaris de la Batalla de l’Ebre. Ens va rebre la Montse del Centre d’interpretació de la Batalla  del poble de Corbera d’Ebre. Ella va acompanyar-nos a tots els indrets que vam visitar: el poble enrunat de Corbera, la cota 705, les trinxeres dels Barrancs, el castell de Móra d’Ebre, el refugi antiaeri de Benissanet i el pas de barca d l’Ebre…Ha estat un cap de setmana inoblidable. Hem après un munt de coses sobre la guerra i sobretot sobre la pau.

Carta a Josep Maria Espinàs…

Tot treballant el tema de “Terra” hem enviat aquesta carta amb preguntes per l’escriptor Josep Maria Espinàs. Ell coneix millor que ningú moltes terres, territoris i persones. Esperem contactar amb ell.

Esparreguera 28 de gener de 2011

Benvolgut senyor Josep Maria Espinàs

 Som els nois i noies de la Classe del Bruixot de cinquè de Primària, tenim entre 10 i 11 anys. L’escrivim des de l’Escola Cooperativa el Puig d’Esparreguera, Baix Llobregat Nord.  Ens adrecem a vostè, perquè  hem llegit a la classe fragments dels seus llibres. Hem llegit fragments del llibre I la festa segueix, A peu per l’Alt Camp, A peu per l’Alt Maestrat, A peu pel Matarranya, A peu per la Terra Alta…

 Ens ha agradat molt tot allò que ha escrit. Ens semblava que estiguéssim allà en aquell precís moment. Per això hem decidit intentar posar-nos en contacte amb vostè.

 Voldria ser tan amable de respondre’ns  les preguntes que li farem a continuació.

 Preguntes per a en Josep Maria Espinàs:

 Hem llegit un fragment del teu llibre “A peu per la Terra Alta” ens agradaria saber qui el va acompanyar a les runes, testimoni de la guerra civil a Corbera d’Ebre? Gemma.

 Per què no posa fotos dels paisatges que veu en els seus llibres? És perquè creu que les teves descripcions escrites ja  ens fan imaginar el paisatges i les situacions?  Albert.

 Li agradaria tornar a veure alguna persona en concret de tots els viatges que ha fet? Roger Bardés.

 Quina és la cosa que ha vist amb els seus propis ulls, que l’hagi impressionat més tot caminant? Laia.

 Què o qui li va donar la idea que fes viatges a peu i després els llibres? Alba.                                                        

 A mi m’agradaria preguntar si sabria dir-nos  si ha vist molta ceràmica i terrissa pels pobles que ha viatjat. Arnau.

 Per què després de fer les excursions fa un llibre? Com se li va acudir? Artur.

 Sha trobat algun cop amb algun nen o nena en els seus trajectes a peu? Quina impressió li han fet?Marta.

 En els pobles que ha anat conegut persones amb caràcters diferents depèn de la terra on es troba ? Cada terra fa que les fersones sigui una mica diferents?Marina

 Vostè, quan arriba a un poble, el primer que fa què és? Dolça

 En els pobles que ha estat, li han explicat alguna cosa  molt important  sobre la  o el territori ? Nerea

 Com es va sentir quan va trepitjar el terreny que va ser testimoni de la batalla de l’Ebre ? Joan  F.

 Quin  sentit troba en caminar?  Gisela

 Quin és el viatge on ha après més coses?  Mireia

 Quins territoris ha descobert que li han sorprès més?Roger V.

 Si no hagués sigut escriptor  què voldria haver fet? (com a professió).  Què ens recomanaria a nosaltres per escriure més bé?Paula L.

 En què pensa quan escriu?Jaume

 Alguna vegada en els teus viatges alguna persona l’ha mirat als ulls i li ha dit -no pot ser és en Josep Maria Espinàs!. Seth

 Quan fa un llibre quan el fa? Durant el camí s’ho apunta i després fa el llibre? Paula R.

 Quina és la persona , que més coses li ha explicat?Joana G.

 Com és que li agrada tant anar de poble en poble? Sergi

 Li agradaria caminar per una escola algun dia?Joel

Quina és la persona que més dies l’ha deixat quedar-se a dormir a casa seva? L’hospitalitat de les persones depèn quin territori trepitges? Marc

 Per on ha anat ha trobat encara molts terrenys o camps i vinyes que es treballen?Mar

 Ens pot explicar millor això que no vols fer servir l’ordinador i en canvi vol fer servir la màquina d’escriure?Marcel

 Què en pensaria si una altra persona fes el seu mateix treball però que fos d’un altre país? Marta

Moltes gràcies per respondre’ns. Adéu i moltes gràcies

 

P.D. Si vol venir a l’Escola o creu que nosaltres el podem venir a conèixer personalment estarem molt contents. Ja ens ho farà saber.