Benvolguts nois i noies, benvolguts pares i mares. Avui s’acaba el curs i s’acaba també el camí que durant un any he fet amb els vostres fills i filles. Ha estat un honor i un plaer per a mi compartir la classe amb aquesta colla que ben bé podem dir que “ja són un equip”. Vull agrair-los a ells i elles el seu treball i esforç i als pares i mares agrair-vos també la complicitat que m’heu mostrat i que he sentit ben propera. A tots plegats us desitjo un molt bon estiu. Sempre us duré al cor i podeu comptar amb mi per al què calgui. Crec que millor que jo són els poetes els que poden parlar en moments de gran emoció. El poema de Miquel Martí i Pol ens diu que tot està per fer i tot és possible. És una manera intel·ligent d’acabar un curs, amb bons i renovats propòsits.

Patrici

ARA MATEIX

Miquel Martí i Pol

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de disciplent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots, solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I, en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora,
que tot està per fer i tot és possible.

L’àmbit de tots els àmbits (1980)

Extret de Miquel Martí i Pol, Nova antologia poètica (Barcelona: Edicions 62, 2002)