Category Archives: informàtica

Ús legal de les xarxes P2P

Arran de la caiguda de l’estàtua de la Llibertat, o del tancament de Megaupload per la censura de l’FBI, els usuaris d’aquell lloc de descàrregues es pregunten d’on aconseguir els continguts que abans els oferia. La xarxa hi ha respost fent un pas enrere (en el temps) per tal de no haver de fer un pas enrere (en l’accés als continguts): les xarxes P2P estan recuperant la popularitat que tenient a principi de segle.

P2P és l’acrònim per l’expressió anglesa peer to peer, que podem traduir per d’igual a igual, un sistema de compartició de fitxers a través de la xarxa que prescindeix de qualsevol servidor centralitzat i on els continguts que volem descarregar es troben en els ordenadors d’altres usuaris com nosaltres. A diferència dels servidors centralitzats (com Megaupload), aquí sí que s’està compartint el contingut: allò que un usuari ha descarregat passa a estar a l’abast de la resta d’usuaris (fins que, de forma deliverada, ho eviti); i, a més a més, fa que aquests serveis siguin molt més difícils de clausurar.

El sistema judicial espanyol ha deixat clar, a través de diverses sentències, que l’ús de les xarxes P2P és totalment legal, així com la publicació d’enllaços a qualsevol tipus de contingut. Una altra cosa, però, seria el fet de descarregar continguts protegits per copyright, i això s’hauria de veure cas per cas.

Molts dels usuaris que s’han incorporat a Internet en els darrers cinc o vuit anys desconeixen l’ús i el funcionament de les xarxes P2P; així, és normal que, aquests dies, s’hagin popularitzat els tutorials i els vídeotutorials que n’expliquen l’entrellat. Per tal d’orientar-vos-hi una mica, aquí us en deixo un parell sobre dues de les xarxes més populars, BitTorrent i eMule; estan realitzats pensant en els usuaris de Windows: els qui emprem sistemes GNU/Linux ho tenim encara més fàcil, ja que la instal·lació dels programes és molt més senzilla (i, en molts casos, ja vénen instal·lats per omissió).

BitTorrent

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=54Z2dW04TUg[/youtube]

 

eMule

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=H82KZfRA8qY[/youtube]

 

I, per als més atrevits, un tutorial sobre la configuració del router: com obrir els ports per augmentar la velocitat de descàrrega de l’eMule.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KNFDZQAIKp8[/youtube]

 

Recordeu, però, que l’ús d’aquestes xarxes és legal només per descarregar continguts legals: material sota llicències lliures, de domini públic, o que n’hagin caducat els drets d’autor. Sigueu responsables, doncs.

La necessitat de llegir la lletra petita (si no voleu que us pispen la vostra llibertat)

Aquesta setmana, Apple ha donat a conèixer una nova eina, iBooks Author, destina a facilitar que els seus clients puguin crear i difondre llibres electrònics sense necessitat de ser experts en edició digital ni en distribució o comercialització a través de la xarxa. Apple sempre s’ha caracteritzat per posar les coses fàcils, molt fàcils, als seus clients, cosa que unida a una estètica molt acurada i a la fama de l’alta qualitat tècnica dels seus productes li ha permès conquistar una part important del sector. Aquest nou producte ha estat presentat, entre altres coses, com una possibilitat perquè els docents puguin crear materials d’estudi específics per als propis alumnes, en una maniobra on la multinacional de Cupertino tracta d’apoderar-se del mercat educatiu, el més important del món editorial.

Una altra característica d’Apple, però, ha estat sempre l’escassa (nul·la) llibertat que donava als seus clients: no només els seus programes són privatius (el codi font és sempre un secret, l’usuari no pot esbrinar mai què és el que fa realment un programa o si realitza alguna acció no documentada que vagi en contra dels seus interessos), també el maquinari és exclusiu i només pot ser reparat pels serveis tècnics oficials d’Apple, i només s’hi poden emprar peces de recanvi oficials de la mateixa marca. Fins i tot, la limitació a les llibertats de l’usuari s’ha disparat amb les darreres iCoses (iPad, iPod i similars) fins al punt que l’empresa determina quines aplicacions permet que els usuaris instal·len en llurs pròpies màquines, i quines no.

En aquesta línia de limitar les llibertats dels clients, no ens pot sorprendre la petita sorpresa que amaga la llicència de l’iBooks Author: si els autors de llibres electrònics que emprin aquesta eina els volen comercialitzar, només ho podran fer a través dels diversos canals controlats per Apple i després d’haver-hi signat un acord individual. És a dir, que si feu servir iBooks Author amb la intenció de distribuir la vostra feina a canvi d’una remuneració, estareu obligats a recórrer als serveis d’Apple com a distribuïdor, sota les condicions que Apple us vulgui imposar; entre les quals condicions hi ha, oh, sorpresa, la potestat de no distribuir la vostra obra si no ho considera convenient i sense haver de justificar de cap manera aquesta decisió.

Vistes així les coses, trobo molt alarmant el desembarcament d’Apple en mercat editorial educatiu, sobretot en una faceta emergent com és la dels e-llibres. Trobo molt preocupant que, a través de la lletra petita de la llicència d’iBooks Author, tracti de controlar el treball de milers d’autors innocents i desprevinguts. Trobo molt perillós, cada cop més, l’avanç del programari privatiu (i, en aquest cas, les pràctiques clarament abusives) en el món educatiu. Un cop meu, em veig obligat a demanar als meus companys professors que, abans de posar-se al coll les cadenes d’or d’empreses com aquesta, i abans de posar-les al coll de llurs alumnes, reflexionin una mica sobre la societat d’esclaus-consumidors que estan ajudant a crear: aquestes complicitats no estan justificades per cap moda.

Tot i que siguin d’or, continuen sent cadenes.

Libreoffice (i OpenOffice): inserir un full de càlcul en un document

1 – obre els dos documents (el treball i el full de càlcul), cadascun en una finestra;
2 – en el treball, vés a l’última pàgina i crea un full en blanc al final (Ctrl+Enter);
3 – en aquell full en blanc, crea un parell o tres de línies més; situa el cursor en la penúltima;
4 – canvia a la finestra del full de càlcul;
5 – selecciona (amb el ratolí o amb el cursor) TOT el contingut del full de càlcul, des de la fila 1 a la 190, des de la columna A a la L;
6 – copia el fragment seleccionat (Ctrl+C);
7 – torna al document del treball, a l’últim full, segona línia;
8 – aplica la «còpia especial»: Ctrl+Maj+V; s’obrirà una finestra;
9 – en la finestra que s’haurà obert, clica sobre l’opció «Text sense format» i després sobre «D’acord».

Se t’haurà copiat el contingut de tota la taula en format de text simple; ara, ho transformarem tot en una taula.

10 – Sempre en el document del treball, selecciona TOT el text que acabes de copiar;
11 – en el menú superior, selecciona Taula / Converteix / Text a taula; s’obrirà una altra finestra;
12 – la finestra té dues seccions: «Delimitador en text» i «Opcions»; ara hauràs de seleccionar diverses opcions:
13 – en «Delimitador de text», has de marcar «Tabuladors»; has de desmarcar «Amplada igual per a totes les columnes»;
14 – en «Opcions» has de marcar: «Encapçalament», «Repeteix encapçalament», «Les primeres 1 files», «Vora»; has de desmarcar «No divideixis la taula» (així, ocuparé correctament diverses pàgines);
15 – fes clic en «D’acord» i ja ho tens.

El misteri de la caixa negra

Per a les persones no tècniques tot això és una caixa negra. Aquest és el gran èxit de la tecnologia: totes aquestes capes de complexitat queden completament amagades i les persones la poden emprar sense ni tan sols saber que existeixen. Aquesta és la raó per la qual moltes persones troben tan frustrant l’ús dels ordinadors […]

Si empres l’ordinador amb freqüència però la seva estructura interna t’és tan desconeguda com una caixa negra, t’interessarà llegir aquest article.

Si empres l’ordinador amb freqüència però el seu funcionament et sembla tan incomprensible com el sànscrit del segle V abans de Crist, t’interessarà llegir aquest article.

Si empres l’ordinador amb freqüència però el seu funcionament et sembla cosa de màgia, t’interessarà llegir aquest article.

Si has plorat per la mort d’Steve Jobs però no havies escoltat parlar d’en Dennis Ritchie, t’interessarà llegir aquest article.

 

 

Si sents una mica de curiosat per saber com funcionen les coses —els ordinadors, la societat, la ment humana—, t’agradarà llegir aquest article.

Problemes en la creació d’usuaris al Moodle

Molts alumnes de batxillerat encara no heu aconseguit crear-vos un usuari al Moodle, problema greu, ja que cada cop utilitzarem més aquest entorn. Quan intenteu crear-lo, us surt un missatge genèric que no explica quina és la causa del problema.

Fent proves mentre una alumna intentava, per enèsim cop, registrar-s’hi, crec que hem trobat la causa: sembla ser que Moodle exigeix un nom d’usuari d’un mínim de 8 caràcters. És a dir, usuaris com paco95, lluis3 o maria2 serien rebutjats per ser massa breus.

Si us plau, torneu a intentar-ho emprant noms d’usuari més llargs. Si, pel contrari, algú fa servir un nom d’usuari de menys de 8 caràcters sense cap problema, li agrairé que m’ho faci saber (perquè, aleshores, la causa seria diferent i aquesta informació no us ajudaria).

Comptes a Gmail sense donar el telèfon

Si heu tractat, últimament, de fer-vos un compte de correu al Gmail, potser haureu observat que, en un moment del procés, us exigeix un número de telèfon «per la vostra seguretat». La reacció normal, quan algú ens demana aquesta mena dades a través d’Internet, és la desconfiança, i probablement n’haureu desistit.

Per sort, hi ha una forma d’evitar que ens faci aquesta petició: si repetiu el procés des del navegador Google Chrome, no us el demanarà –ni tampoc si feu servir el Chromium, la versió lliure de Chrome.

Sens dubte, es tracta d’una estratègia de Gnome (creadora de Gmail) per augmentar el nombre d’usuaris del seu propi navegador. Per sort, ningú no us impedeix d’instal·lar el Google Chrome, crear-vos un compte a Gmail i, si no us interessa, desinstalar-lo: feta la llei (o imposada la norma unilateralment), feta la trampa.

Informació trobada a aquest fil. Gràcies a Marta i a Laia per confirmar-la.

Dia internacional del programari lliure

Presentació

Dissabte 17 de setembre de 2011, se celebra a tot el món el 8è Dia de la Llibertat del Programari (Software Freedom Day). És el setè any que el celebrem a Catalunya. Es fan xerrades i tutorials de diversos programes lliures i el membres de Caliu munten una parada amb CD de distribucions, samarretes, adhesius i fulletons per tal de donar informació a tothom que hi estigui interessat al Centre Cívic Les Corts de Barcelona, al carrer de Dolors Masferrer i Bosch, 33-35. A més a més, aquest any els amics de la Konfraria de la Vila del Pingüí organitzen activitats el divendres 16 per la tarda i la nit

Què és el Dia de la Llibertat del Programari?

El Dia de la Llibertat del Programari (DLP) és una celebració mundial del Programari Lliure i del Codi Font Obert (FOSS). L’objectiu d’aquesta celebració és informar el públic de tot el món sobre els beneficis d’usar programari lliure d’alta qualitat en educació, a les administracions, a casa i als negocis —en definitiva, a tot arreu! L’organització sense ànim de lucre Software Freedom International coordina el DLP en l’àmbit global, proveeix suport, regals i un punt de col·laboració, però els equips de voluntaris per tot el món organitzen els esdeveniments locals del DLP incidint en les respectives comunitats.

Què és el programari lliure?

El Programari Lliure es defineix per les següents llibertats:

0.- La llibertat d’utilitzar el programari per a qualsevol ús.
1.- La llibertat d’estudiar el funcionament del programari, i adaptar-lo a les nostres necessitats. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.
2.- La llibertat de redistribuir les còpies.
3.- La llibertat de millorar el programari i de distribuir aquestes millores, de manera que tothom se’n pugui beneficiar. L’accés al codi font és necessari per tal de gaudir d’aquesta llibertat.

Aquestes quatre llibertats permeten la participació igualitària en l’era de la informació

Horari d’activats a Barcelona (17 de setembre de 2011)

(Al Centre Cívic Les Corts de Barcelona, al carrer de Dolors Masferrer i Bosch, 33-35.)

Hora Títol Ponent
10:00-10:55 Introducció al Programari Lliure Francesc Vilaubí
11:00-11:55 Linkat Joan de Gràcia
12:00-12:55 Experiències en el muntatge d’un media center Orestes Mas
13:00-13:55 Debian GNU/kFreeBSD Robert Millan
14:00-14:55 Viquipèdia Joan Gomà
15:00-15:55 Mozilla Joaquim Perez
16:00-16:55 Arch Linux Guillem Cuberes
17:00-17:55 Xubuntu Miquel Adroer
18:00-18:55 Debian Mònica Ramírez
19:00-19:55 Ubuntu per a éssers humans Josep Gallart
20:00-20:55 Fòrum obert Caliu

 

Alguns enllaços d’interès

                                                            (Adaptat lliurement de l'<a href="http://caliu.cat/blog/2011/09/07/dia-de-la-llibertat-del-programari-2011/" target="_blank">anunci oficial de Caliu</a>)