Category Archives: classe

Indicacions, instruccions o materials accessoris per a classe.

BAT 1, setmana del 12 de setembre

Ja podeu descarregar quatre documents relacionats amb la sessió d’avui, la que tindrem demà i algunes més que seguiran: UD 1 – Sessions 1 i 2.

Els documents que hi trobareu (dins d’un arxiu zip) són:

  • presentació de la matèria (projectada avui a classe);
  • article «Com copiar d’Internet», d’Umberto Eco;
  • qüestionari sobre l’article d’Umberto Eco;
  • esquema sobre les figures retòriques.

El primer, us servirà de recordatori.

El segon i el tercer us orientaran de cara a l’article d’opinió que m’heu de lliurar dilluns, 19 de setembre; llegiu i contesteu (mentalment o per escrit) el qüestionari abans de començar a redactar: això us ajudarà. Si no se us acut un enfocament més original, podeu emprar alguna (o algunes) de les cinc últimes preguntes com a punt de partida.

El quart us servirà per orientar-vos mentre estudiem les figures retòriques. Aquest esquema també us servirà a la matèria de Llengua catalana i literatura: ens hem repartit els recursos retòrics, de manera que en veureu l’aplicació en totes dues assignatures, però la major de les figures només les explicarem en una de les dues.

Per demà, poseu-vos les piles: la placidesa i tranquil·litat d’avui només han estat un miratge.

 


 

Novel·les d’Umberto Eco ambientades en l’edat mitjana (molt recomanables per qui no hagi estudiat bé aquesta època):

  • El nom de la rosa. Guillem de Baskerville, sacerdot franciscà, i el seu deixeble Adso de Melk, novici benedictí, s’apleguen a una famosa badia benedictina, perduda en les muntanyes del nord d’Italia, a principis del segle XIV, per participar en un encontre molt delicat on s’hauran d’enfrontar a monjos dominicans. Hi arriben poc després de la mort d’un dels monjos més brillants del monestir, un miniaturista de fama mundial, i l’abad demana a Baskerville, antic inquisidor, que esbrine si hi ha hagut intervenció del diable en aquesta mort. Però aquesta mort no serà l’última, i el franciscà haurà d’enfrontar-se a unes forces tenebroses que volen mantenir el món (el reduït món de la saviesa dels monjos) sotmés a la ignorància.
  • Baudolino. A cavall entre els segles XII i XIII, un nen entremaliat amb un extraordinari do de llengües, i que manté un curiós equilibri entre la realitat i la ficció, per un atzar, esdevé protegit de l’emperador Frederic I Barba-roja. Gràcies al seu senyor, arribarà a estudiar a la Sorbona, la universitat de Paris, seu de la saviesa del món occidental, i acabarà viatjant al mític país del Preste Joan. El seu viatge el durà a la real Bisanci, més extraordinària encara, i acabarà mostrant-nos que la realitat, si fa no fa, és allò que volem que sigui.

Si us fa goig, però només teniu temps per llegir-ne una, us recomano la primera. La pel·lícula que en van fer l’any 1986 està força bé, és una alternativa acceptable per qui no tingui temps de llegir-ne cap.

Benvinguts al curs 2011-2012

Les quatre coses que tot alumne necessita saber

 

Nom de la matèria:

  • Llengua i literatura catalana
  • Literatura universal (optativa de 1r de BAT)

 

Nom del professor:

  • Professor Monteagudo

 

Correu del professor per a temes relacionats amb la docència:

  • jj.monteagudo@gmail.com (a partir de 3r ESO, també faig servir el Google+ amb la mateixa finalitat; no utilitzo el Facebook per a qüestions relacionades amb la matèria de classe).

 

Informacions per als alumnes:

  • Quan calgui emprar material publicat al bloc o enllaçat des d’aquí, el professor us avisarà.
  • Sobre deures de classe, treballs a presentar, matèria explicada a classe, controls, etc., consulteu sovint el vostre calendari escolar des del menú superior, Pàgines / Calendaris escolars.
  • Diccionaris i altres eines de consulta: Pàgines / Eines lingüístiques / Diccionaris.

Altres apartats del bloc encara estan en construcció.

 

 

Benvinguts a Hogwarts.

 

 

    Exercicis d’anàlisi de SN

    Exercicis d’anàlisi de SN per a 4t ESO A.

    Analitzeu, com hem fet a classe, els següents sintagmes:

    • El tren de l’esperança
    • Un elefant intel·ligent
    • Molts llibres per llegir
    • El futur dels vostres fills
    • L’home que somiava truites
    • Tres exemples dels cursos passats
    • Algunes veritats incòmodes
    • Un cabàs de taronges madures
    • Pocs jugadors d’escacs
    • Mitja pàgina dels teus versos

    Us en faré arribar les solucions en un parell de dies.


    I aquí teniu la correcció de les anàlisis.

    Corrector accents, ESO 4t A

    Corrector

    Corrector

    Aclariments a l’exercici 4:

    – «esglaiava» i «ianqui» no tenen cap diftong creixent: la «i» davant de la «a» actua com a semiconsonant; això vol dir que sona d’una manera molt similar a com sonaria en un diftong, però la considerem com un so consonant (com si fos una «p» o una «m»; per això actua com a «separador de síl·labes»); repasseu la descripció del diftong creixent en català i veureu que la combinació «ia» no ho pot ser;

    – «paella» i «ianqui» tenen dígrafs;

    – la correcció del mot «alineat» és: a-li-ne-at .

    Cànon literari

    Comencem l’estudi de Literatura universal, matèria optativa de 1r de Batxillerat, amb una activitat on vosaltres tindreu la màxima participació: una cerca del tresor; potser és la primera que feu, o potser no.

    Victòria. Èfes, Turquia
    (Imatge de domini públic provinent
    de Wikipedia Commons; autor: Maxfield)

    L’activitat, però, no té cap misteri: haureu de respondre (de moment, en un full) una sèrie de preguntes relacionades amb un concepte; després, n’haureu de redactar una petita opinió. La informació necessària la podreu localitzar emprant els recursos habituals de la xarxa (Viquipèdia, Google), però no oblideu fer servir l’Enciclopèdia, edu365.cat, i qualsevol altre que pugueu imaginar

    CERCA DEL TRESOR: el cànon literari

    1. En dues línies: què és un cànon artístic?
    2. Com es defineix (com es descriu, com s’explica) un cànon artístic?
    3. En quins models s’inspira l’anomenat “cànon clàssic”? (època, civilització, exemples…)
    4. Quins moviments posteriors han retornat a aquest “cànon clàssic”? (Si només en trob)
    5. Als moviments del punt anterior, quins altres els van seguir? (només el consecutiu immediat)
    6. I… què han fet aquests moviments consecutius? Han seguit fidels al mateix cànon? L’han fet evolucionar? Se n’han inventat un de nou?
    7. Així, què serà un cànon literari?
    8. Cerca tres exemples de cànon literari?
    9. Qui sol establir un cànon literari?

    Per acabar, reflexiona una mica sobre tot plegat: per a què serveix un cànon? Redacta un article d’opinió sobre aquest tema (unes 15 línies).

    Powered by ScribeFire.

    B.C. Aribau – La Pàtria

    Aquí teniu el text del poema que marca l’inici de la Renaixença. Recordeu que es tracta d’una obra prenormativa i que hi trobareu algunes coses “estranyes”, com ara accents on no us els espereu, o bé la seva absència on esperàveu trobar-los.

    A Déu siau, turons, per sempre á Déu siau;
    O serras desiguals, que allí en la patria mia
    Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia
    Per lo repos etern, per lo color mes blau.

    Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau,
    Com guarda vigilant cubert de boyra é neu,
    Guaytats per un forat la tomba del Jueu,
    E al mitg del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors,
    Com coneixer pogués lo front de mos parents;
    Coneixia també lo só de los torrents
    Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors.

    Mes arrancat després per fals perseguidors
    Ja no conech ni sent com en millors vegadas:
    Axi d´arbre migrat á terras apartadas
    Son gust perden los fruits, é son perfum las flors.

    ¿ Qué val que m´haja tret una enganyosa sort
    A veurer de mes prop las torres de Castella,
    Si l´cant dels trovadors no sent la mia orella,
    Ni desperta en mon pit un generos recort ?

    En va á mon dels pais en als jo m´trasport,
    E veig del Llobregat la platja serpentina;
    Que fora de cantar en llengua llemosina
    No m´queda mes plaher, no tinch altre conort.

    Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis
    Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys,
    La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys,
    Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.

    Muyra, muyra l´ingrat que al sonar en sos llabis
    Per estranya regió l´accent natiu, no plora;
    Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora,
    Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.

    En llemosí soná lo meu primer vagit,
    Quant del mugró matern la dolça llet bebia;
    En llemosí al Senyor pregaba cada dia,
    E cántichs llemosins somiaba cada nit.

    Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
    En llemosi li parl, que llengua altra no sent,
    E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
    Puix surten mas rahons del centre de mon pit.

    Powered by ScribeFire.

    Sant e-Jordi, o el dia del llibre electrònic

    Ja hauràs escoltat alguna cosa sobre el llibre electrònic, una manera nova d’accedir al coneixement que ve a afegir-se a la del llibre en paper i que, segons molts observadors culturals, l’acabarà per substituir.

    I tu? Has llegit alguna vegada un llibre (o una fragment d’un llibre) en format electrònic? Què en penses? Creus que el faràs servir algun dia? Quina mena de llibres creus que hi llegiràs? Quins avantatges o desavantatges penses que pot tenir?

    Amb l’ajut dels enllaços que tens a sota, contesta en un full les següents preguntes. Després, reflexiona sobre les qüestions plantejades a l’apartat “La pregunta del milió” i mira de redactar-hi un article d’unes quinze o vint línies.

    Les preguntes

    1. Què és l’anomenada “tinta electrònica” (e-ink)? Quins avantatges presenta sobre les pantalles dels ordinadors?
    2. Què és un llibre electrònic? Què és un lector electrònic?
    3. Quins models de lector electrònic pots enumerar?
    4. Com i on pots adquirir llibres electrònics?
    5. Quin preu solen tenir els llibres electrònics? Cita algun exemple.
    6. Quin preu solen tenir els lectors electrònics? Cita algun exemple.
    7. Català, castellà, anglès: ordena aquestes llengües segons l’oferta existent de llibre electrònic, de major a menor.
    8. A què creus que es deu l’ordre que has triat en el punt anterior? Quins factors influeixen perquè hi hagi major o menor oferta en una llengua o en una altra?
    9. En la teva opinió, quin és el major avantatge (només un) del llibre electrònic comparat amb el llibre tradicional?
    10. En la teva opinió, quin és el major inconvenient (només un) del llibre electrònic comparat amb el llibre tradicional?

    La pregunta del milió

    Després d’haver contestat les preguntes anteriors, escriu un article d’entre quinze i vint línies sobre un dels següents arguments (només un):

    • No tots els llibres són iguals. Quines classes de llibres creus que poden resultar còmodes de llegir sobre un lector electrònic i quins no? Per què?
    • No tots els lectors (humans) són iguals. A quin tipus de persona creus que poden interessar aquests aparells? Per què?
    • Creus que als escriptors famosos els agradaria veure’s publicats en format de llibre electrònic?
    • Quin creus que és el futur del llibre electrònic?
    • Quins avantatges i inconvenients pot tenir el llibre electrònic a nivell personal.
    • Quins avantatges i inconvenients pot tenir el llibre electrònic a nivell social.
    • Explica quins arguments donaries a un amic perquè es comprés un lector electrònic (o als teus pares perquè te’l comprin a tu) per sant Jordi, dia internacional del llibre.

    Els enllaços

    Powered by ScribeFire.