Category Archives: bat 1 b

Resum del contingut d’una classe.

Estàndards de documents a emprar a classe

En un document ja antic, però encara vigent, el Departament d’Ensenyament explica quines són les seves polítiques en matèria d’estàndards de documents (s’entén, en format electrònic), i quines en són les motivacions.

En resum, rebutja expressament els formats privats, tancats, propietat d’empreses que els controlen en exclusiva (com els formats de Microsoft: doc, docx, xls, xlsx, etc.) i adopta els formats estàndards oberts.

Els motius són senzills: emprar formats que són propietat d’empreses privades implica córrer el risc que aquestes empreses deixen de produir els programes que els manipulen, o canvien els formats fent que les versions antigues dels programes no puguin emprar els nous formats (aquesta estratègia obliga els usuaris a pagar llicències de les noves versions; és el que va fer Microsoft quan va canviar el format doc pel docx), o que hi introdueixin propietats desconegudes per a l’usuari i lesives per als seus interessos.

L’administració pública no pot deixar en mans d’una multinacional la seva política de documents; a més a més, tampoc no és ètic obligar els usuaris a emprar programes d’una determinada marca (que és el mateix que obligar-los a pagar-ne les llicències, o que induir-los a emprar els programes de forma irregular).

Per aquest motiu, el Departament d’Ensenyament adopta els següents formats de documents:

  • per a l’intercanvi de documents (que no han de ser modificats per l’usuari): PDF (Portable Document Format);
  • per als documents ofimàtics que puguin ser modificats per l’usuari: Open Document Format (ODF), en les variants de:
    • ODT: OpenDocument Text per a documents de text.
    • ODP: OpenDocument Presentation per a presentacions/diapositives.
    • ODS: OpenDocument Spreadsheet per als fulls de càlcul.
    • ODG: OpenDocument Graphics per als gràfics.
  • per als formats gràfics:
    • Portable Network Graphics (PNG), del tipus mapa de bits (bitmap) amb compressió sense pèrdua d’informació;
    • JPEG/JPG, del tipus mapa de bits amb pèrdua d’informació;
    • SVG, de tipus vectorial;
  • per als formats audiovisuals:
    • OGG és el format adreçat a l’edició, la creació i la manipulació d’arxius multimèdia (àudio, vídeo, subtítols i metadades);
  • per a la creació i a la publicació de pàgines web:
    • Hypertext Markup Language (HTML) i Extensible HTML (XHTML) per als documents;
    • fulls d’estil (CSS). per a la capa de disseny del document.

En les matèries de Llengua catalana i literatura i Literatura universal, seguirem aquestes recomanacions. Així, els documents que els alumnes lliurin al professor hauran d’estar, segons el cas, en format ODT (si no es tracta d’un treball definitiu, acabat) o PDF (si es tracta de la versió definitiva d’un treball).

El alumnes poden descarregar i emprar el següent programari lliure (gratuït i de llicència oberta, amb la qual cosa no incorreran en cap ús il·legítim) per produir documents en aquests formats:

  • LibreOffice, suite ofimàtica que inclou processador de textos, full de càlcul, editor de presentacions, gestor de base de dades, editor de gràfics;
  • OpenOffice.org, versió antiga de l’anterior (menys actualitzada, menys recomanable);
  • Abiword, processador de textos lleuger (per a màquines antigues o amb pocs recursos); disposa de l’opció «Collaborative», per a l’edició col·laborativa de textos;
  • Gnumeric, editor de fulls de càlcul lleuger (per a màquines antigues o amb pocs recursos); la seva col·lecció de funcions matemàtiques és una de les més extenses en aquest tipus de programa.

Tots aquests programes poden exportar directament a format PDF; a més a més, tenen una bona compatibilitat amb els formats privatius i tancats d’altres productes (doc, docx, xls, xlsx). Existeixen versions d’aquests programes (en català, i amb correctors ortogràfics per a català i per a desenes d’idiomes més) per a les plataformes més populars (GNU/Linux, MacOSX, Windows).

D’altra banda, tots aquests programes tenen versions per a les PortableApps: us els podeu instal·lar a la unitat USB i emprar-los sobre qualsevol màquina.

 

 

 

Proposta d’article d’opinió per al 24 d’octubre: per a què serveix estudiar

Nova proposta d’article d’opinió per als alumnes de 1r de BAT: «Per a què serveix estudiar», un tema sobre el que haureu meditat bastant, sobretot des que va començar el curs, i encara més si no hi esteu gaire convençuts.

Qualsevol variació sobre el tema («per a què serveix estudiar tal matèria», «per a què serveix estudiar batxillerat», etc.) seria, en principi, acceptable.

Recordeu que, en aquesta fase, el més important és:

  1. aplicar l’estructura clàssica de l’article d’opinió (introducció, argumentació, conclusions);
  2. fer una argumentació mitjanament digna (arguments, contraarguments; exemples, contraexemples);
  3. no incórrer en incorreccions lingüístiques;
  4. emprar el registre formal del llenguatge.

Si, a més a més, podeu ser una mica originals en el plantejament, millor encara. Però no us molesteu en tractar d’enganyar-me (sobre l’argument d’avui), que ja ens coneixem.

Recordeu: per al 24 d’octubre, a mà, entre 20 i 30 línies.

El fet diferencial de la literatura catalana

Avui hem vist i escoltat el discurs de Quim Monzó a la Fira del Llibre de Frankfurt, on, l’any 2007, la literatura catalana va ser-hi la convidada d’honor. Si reviseu les hemeroteques, veureu que hi va haver força polèmica sobre si hi havien d’anar els escriptors catalans, independement de quina fos la seva llengua d’expressió literària; si només hi havien d’anar els autors catalans en llengua catalana, o si també hi havien d’estar representats els autors en llengua catalana d’altres territoris (El Roselló, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, L’Alguer). Una polèmica que, si llegim atentament el discurs d’en Monzó, no es produiria mai en una literatura amb un estat (o diversos) al darrere.

És aquest el fet diferencial que, abans de començar a estudiar la història de la literatura catalana, cal observar: l’evolució de la literatura en català no ha estat la mateixa durant les èpoques d’independència política que durant els períodes de sometiment. I això ho hem de tenir present en cada període a estudiar.

Monzó, amb el seu estil peculiar i personalíssim, aprofundeix –mentre fingeix que no ho fa– en alguns altres aspectes de la percepció que hom té sobre la nostra literatura. Per si voleu revisar el text d’aquest discurs tan poc tradicional, aquí us deixo un parell d’enllaços al vídeo i al text.

També és interessant que el compareu amb el discurs de Màrius Serra que us vaig suggerir fa pocs dies; notareu que l’estil és profundament diferent: aquell discurs és molt més clàssic.

Textos de creació: un conte

Més treball per als batxillerats. Després de tres suggeriments perquè redacteu articles d’opinió, arriba el moment de proposar-vos una opció més literària: un petit conte d’entre dues i tres pàgines.

El conte ha de tenir un mínim de tres personatges i ha de mostrar clarament l’estructura típica de les narracions: plantejament, nus i desenllaç.

Per ajudar-vos en aquesta tasca, aplicarem la tècnica dels «pre-textos». Un pre-text (que no és el mateix que un pretext) és qualsevol tipus d’element que se’ns ofereix per ser inserit en qualsevol text. Els pre-textos poden ser:

  • paraules o frases que cal inserir obligatòriament en el text;
  • idees que cal suggerir però sense emprar determinades paraules prohibides;
  • noms (o imatges) de personatges a emprar;
  • ubicacions;
  • escriure un text a partir d’un títol;
  • etc.

En aquest cas, el pre-text consistirà en tres frases: la primera haurà de ser obligatòriament la que iniciï el vostre conte; la segona haurà d’aparèixer aproximadament cap a la meitat; la tercera haurà de ser l’última del conte. Haureu de presentar el treball imprès o a màquina, i aquestes tres frases hauran d’aparèixer en negreta.

Les frases són les següents:

  1. «Avançava per passadissos d’ombra, cap a l’extrem oriental del mur, on hi havia una esquerda de claror.»
  2. «En aquell moment, oblidà el desert i aquells dos misteriosos estrangers.»
  3. «Blanca de Salona –Rosaura?– somreia a la finestra.»

Normes de format:

  • DINA-4, per una cara;
  • a doble espai;
  • quatre marges de 2’5 cm (o d’una polzada);
  • tipus de lletra formal a 12 punts (Times New Roman, Arial, Liberation, Garamond… queden explícitament prohibits els tipus de fantasia —si algú fa servir la Comic Sans, serà castigat a copiar la Bíblia de Gutenberg en caràcters gòtics);
  • justificat als dos costats;
  • sense cap tipus d’imatge;
  • el títol anirà en la part superior de la primer plana, centrat, entre 18 i 24 punts, en negreta i en el mateix tipus que el cos del text;
  • la identificació de l’alumne (nom i cognoms, grup, data, assignatura), alineada a la dreta, figurarà entre el títol i el primer paràgraf del conte (en la primera pàgina);
  • no es descarten altres elements de format, sempre que no contradiguin les pautes de presentació de l’àmbit acadèmic (registre formal).

Data de lliurament: 17 d’octubre.

(Les frases escollides provenen de Llibre de cavalleries, de Joan Perucho.)

Exemples escollits d’articles d’opinió (2) – Català a l’atac!

El passat 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, entre els discursos dels actes oficials (generalment avorrits i plens de paraules solemnes que amaguen la buidor mental dels que els pronuncien) se’n va colar un de més viu i expressiu. Màrius Serra, escriptor i periodista, va aprofitar la difusió que li oferia un acte que va ser transmès en directe TV3 –i al que assistien els més alts càrrecs del govern i de l’oposició– per dir la seva sense que ningú se’n pogués escapolir (sense que ningú pogués fer campana).

Va fer, doncs, un discurs que, tot i respectant els aspectes formals del gènere (text prèviament escrit, breu, ben articulat, pensat per ser llegit en veu alta davant d’un auditori i només en una ocasió concreta –ocasió que, a més a més, el defineix), era, al mateix temps, un article d’opinió amb humor (què és un palíndrom?) i carregat de crítica.

Us convido a veure’l i escoltar-lo des del primer enllaç que trobareu a sota; des del mateix lloc, us podreu descarregar un PDF amb el text íntegre per si el veu examinar amb més detall (exercici molt recomanable; tracteu d’aplicar-hi uns criteris d’anàlisi similars als que us he suggerit per a l’article del Benjamí Villoslada). Són menys de set minuts i, a més a més, us ajudarà a comprendre millor l’activitat que durem a terme dilluns.

Exemples escollits d’articles d’opinió (1)

Com aneu comprovant els alumnes de 1r de BAT, redactar un bon article d’opinió no és cosa fàcil. A més de dominar-ne l’estructura, cal tenir una opinió sobre el tema a tractar (tenir opinió implica tenir coneixements). A nivell d’estil, per exemple (i per no complicar-vos la vida), si no volem quedar com a nens de primària, haurem d’evitar expressions com «jo opino, jo crec, a mi em sembla» i les haurem de substituir per unes altres estratègies discursives.

No hi ha res millor, en aquestos casos, que aprendre dels mestres, de manera que vaig a anar proposant-vos autors i articles que paguen la pena: si els llegiu amb atenció, abans de dos anys (abans de les Proves d’Accés a la Universitat) estareu en condicions de redactar amb una certa maduresa. I no us deixeu enganyar: el factor que més influeix en els resultats de les PAU és la maduresa (la maduresa de preparar-s’hi bé, entre d’altres).

Per començar, us proposo l’article d’avui del Benjamí Villoslada, informàtic amb vocació de periodista que ens ofereix, al seu bloc Bitologies, agudes reflexions sobre el món de la tecnologia i, molt important, com afecta i com pot arribar a afectar a les nostres vides. Entre altres coses, i a un nivell més anecdòtic, és un gran innovador del llenguatge, i ha proposat i popularitzat termes com copiaferrar, bitaires, toter.

L’article d’avui, a més de ser de rabiosa actualitat, presenta una estructura original: comença amb aspecte de necrològica, però deriva molt ràpidament cap al gènere que ens ocupa, cap a l’article d’opinió. Llegiu-lo atentament i, després, fixeu-vos en els següents detalls:

  1. on són les marques de primera persona (flexió verbal, pronoms)?
  2. en què consisteix la introducció? quina mena d’informació ens hi dóna? és gaire extensa?
  3. com realitza la transició del primer paràgraf al segon? amb quin mecanisme o recurs textual?
  4. en els paràgrafs 3r i 4t, ens hi dóna informació sobre dues persones: per què? com i on ha creat la necessitat de donar aquestes informacions? és a dir, quina és la justificació d’aquests dos paràgrafs?
  5. quina és la funció del cinquè paràgraf? quina relació té amb els dos anteriors?
  6. quina és la funció del 6è i del 7è paràgrafs? és la mateixa?

Si podeu contestar el primer punt, anireu millorant en estil.

Si podeu contestar els punts del 2n al 6è, estareu comprenent millor el concepte de «cohesió textual»

L’article a llegir és Steve Jobs, porta data del 6 d’octubre. Tracteu de calcular quant de temps ha necessitat Villoslada per redactar aquest article i us fareu una idea del que significa «saber escriure». Insisteixo: teniu dos cursos per davant per millorar, i aquest és l’exemple a seguir; o el primer que us proposo, si més no.

Fer la vaga o fer el «vago»?

Aquesta falsa paronomàsia («vago» no és un mot català) és freqüent en les crítiques a les vages d’estudiants. Aprofitant que el Sindicat d’estudiants n’ha convocat una per al proper dijous, 6 d’octubre, cosa que us converteix en protagonistes de la notícia, podeu investigar-hi una mica i escriure un article d’opinió (d’entre 15 a 25 línies) per al dilluns, 10 d’octubre. Podeu agafar algun dels següents enfocaments (o qualsevol altre que us sembli adient):

  • Quin és l’origen de les vagues i en què s’assembla i en què es diferencia una vaga d’estudiants d’aquella idea original.
  • En què han consistit les darreres vagues d’estudiants i, de les coses que pretenien obtenir, quines han obtingut i quines no.
  • En les darreres vagues d’estudiants, quin seguiment (alumnes que no han anat a classe) s’ha obtingut? Aquest seguiment, en quin percentatge d’assistència a les movilitzacions (manifestacions) s’ha transformat? Si hi ha alguna discrepància, a què creus que es deu?
  • Aquesta vaga concreta, què pretén obtenir? El que es demana, justifica una vaga? Creus que la vaga pot ajudar a aconseguir-ho?
  • Si has fet vaga, si no has fet vaga, pots explicar els motius que t’han dut a prendre aquesta decisió.
  • Com ha interpretat la premsa aquesta vaga d’estudiants? Quin tractament hi han donat els periòdics, la televisió, la ràdio? Tots han opinat de la mateixa manera o hi heu pogut observar diferències?
  • Com ha interpretat la gent del vostre entorn (altres estudiants, els vostres amics i famílies) aquesta vaga?

Observeu que algunes de les propostes impliquen fer una mica de recerca: en casos així, podeu consultar les hemeroteques. Les versions digitals de la premsa ens faciliten molt aquesta feina, ja que solen incorporar cercadors temàtics i sempre estan ordenades cronològicament. Podeu començar per alguns periòdics en català: elPeriòdico.cat, El Punt Avui+, ara.cat.

Per als 1rs de BAT.

Qui és el Quim Monzó?

D’aquí a un parell de setmanes, si fa no fa, farem un petit tast d’en Quim Monzó, autor català que els estudiants de 1r de BAT coneixereu de primera mà. No, no ens convidarà a sopar: n’haureu de llegir un llibre.

De moment, per fer boca, us passo alguns enllaços perquè, qui vulgui, s’acosti una mica a aquesta mala bèstia (en el sentit afectuós de l’expressió) de la literatura catalana més viva i actual:

Asíndeton i polisíndeton: què eren les conjuncions?

Avui veurem a classe les figures retòriques morfosintàctiques; entre elles apareixeran l’asíndeton i la polisíndeton. No podrem identificar i explicar aquestes figures si no recordem què eren les conjuncions, ja que és la seva absència i el seu excés a determinar quin d’aquells dos recursos tenim al davant. Aquí us deixo uns enllaços que us serviran per refrescar la memòria: