Tothom troba més bell el so d’un rossinyol quan canta que el d’un ase quan remuga. L’Alcorà afirma aquesta escala de graus de bellesa quan diu que:
Sigues modest al caminar i baixa la veu, doncs la més desagradable de les veus és la de l’ase.
Si mirem al nostre voltant veiem molts exemples d’això: tothom troba més bonica una muntanya nevada que una fàbrica, hi ha quelcom de misteriós en la muntanya que la fa bella i que la fàbrica no té. Hi ha graus de bellesa en el món, de menys a més.
Cap a on apunta aquesta escala de graus de bellesa? Cap a la Bellesa en si, que és un atribut o característica divina, és a dir, de Déu o Al·là. Segons una dita del profeta Muhàmmad:
Déu és Bell i estima la bellesa
Al·là és així el model al qual apunta la perfecció que veiem en el món.